Frida Kahlo: El marxisme curarà els malalts

El marxisme curarà els malalts

Aquesta obra pictòrica s’anomena El marxisme curarà els malalts i és de l’autora Frida Kahlo. Cronològicament la situem l’any 1954 i pertany a l’estil surrealista. Es tracta d’una pintura d’oli sobre tela i es de temàtica simbòlica. Actualment es troba al Museo Frida Kahlo, ciutat de Mèxic.

Després de la II Guerra Mundial, el món va quedar dividit en dues tendències politico-econòmiques: el comunisme, liderat per la URSS, i el capitalisme, liderat pels EUA. Aquest dos països no van enfrontar-se mai directament l’un contra l’altre però es disputaven el domini de l’hegemonia mundial en diferents països per tal d’ampliar la seva àrea d’influència.

Vida i obra de Frida Kahlo

Frida Kahlo és l’artista mexicana més internacional del segle XX. Quan tenia sis anys va patir polio i als divuit va tenir un greu accident de circulació. Durant el llarg període de recuperació va aprendre d’una manera autodidàctica l’art de la pintura, en el qual va reflectir les profundes seqüeles de l’accident, tant físiques com psíquiques, que va haver d’arrossegar durant tota la seva vida. Frida es va casar amb el muralista mexicà Diego Rivera i va tenir un avortament que també li va reflectir d’una manera dramàtica en la seva obra pictòrica. Quant al contingut ideològic, les seves pintures mostren el seu compromís actiu a favor del comunisme.

Estil i simbolisme de l'obra

L’estil al qual pertany l’obra és el surrealisme i els elements que el fan possible identificar-lo com a tal, són els símbols propis de la seva vida, la iconografia nativa, l’automatisme. Frida Kahlo va reconèixer que ella no era surrealista perquè pintava la seva pròpia realitat. L’obra és figurativa, el gènere és simbòlic, la font del tema són les sensacions de la seva traumàtica experiència vital.

Estructura de la pintura

La pintura s’estructura a partir de l’autoretrat, en primer terme de l’artista que, reforçat per la situació simètrica en diagonal de les dues crosses, s’estableix com a eix central de la composició. A partir de la seva figura se situen tots els altres elements escènics; col·loca a la seva esquerra els relacionats amb el perill imperialista i a la seva dreta els vinculats a la pau marxista. A d’alt, en segon pla, el retrat de Karl Marx mira fixament l’espectador i comparteix el protagonisme amb Frida, que també adreça la seva mirada a l’espectador.

Conclusió

Frida Kahlo expressa la utopia que la seva fe política en el comunisme la podrà alliberar, a ella i a tota la humanitat, del sofriment. L’autora s’autoretrata amb una cotilla de cuir davant d’un paisatge dividit en dos: la part pacífica de la terra i la part amenaçada per la destrucció. En la primera, banyada per rius blaus s’eleva el colom de la pau entre els països comunistes, l’URSS i la Xina, representats al globus terraqüi. A la part fosca, travessada per rius de sang apareix la silueta amenaçadora de la bomba atòmica i l’àguila americana amb el cap de l’oncle Sam. La salvació l’encarna el retrat de Marx, d’on surt una mà que ofega l’àguila. Dues mans enormes, una d’elles amb l’ull de la saviesa, simbolitzen el comunisme i aguanten l’artista de tal manera que pot precedir de les crosses.