Freud: La primera tòpica i les censures

La primera tòpica. Inconscient, preconscient i el conscient

La ment humana és pot estudiar des de 3 enfocaments (tòpic, dinàmic i econòmic).

Freud va distingir dues tòpiques. En la primera tòpica l’aparell psíquic (ment humana) es divideix en inconscient, preconscient i conscient:

Inconscient:

La part més important no és la que es veu. L’inconscient ho sosté tot.

Per exemple ens preguntem, perquè estudiem? El nostre conscient dirà que per aprendre, per aconseguir feina, per tenir un futur… Però realment nosaltres inconscientment estudiem per 4 motius: per la supervivència, per la alimentació, per la sexualitat i per defensar-nos, tot això son instints d’animals.

Que conté?

1. Pulsions (instint en animals): el nombre de pulsions va variant, eros (alimentació-sexualitat) i thanatos (agressió-defensa).
2. Fets/records traumàtics: un trauma és una vivència que a produït afectació (mort, agressivitat, sexualitat…). ex: noia no mou el braç, desig es converteix en el símptoma.
3. Records en general o sensacions (de petits): Tot el que ens ha passat està guardat en la ment. No hi podem accedir perquè està censurat, això ho fem nosaltres mateixos ja que recordar depèn quines coses ens faria mal vitalment. Tenir excés de records impedeix la concentració. Les censures són llindars que diferencien les parts de la ment (2).

Les pulsions no les acceptem perquè seria adonar-nos que som animals. Com funciona la ment en estat inconscient? Buscar causes i raonar és un procés secundari (conscient). L’inconscient funciona amb imatges (tàctils..) i la ment les associa perquè hi ha semblances. Treballa de manera semblant a algú que fa literatura. També treballa amb símbols i l’equivalent a metàfores i metonímies. No es raona ni usa la lògica, associa. L’inconscient es pot conèixer indirectament a través de les seves manifestacions; símptomes, malalties mentals, somnis, els lapsus (errors), l’art o els acudits. Aquestes manifestacions estan reflectits els nostres desitjos més ocults, les nostres pulsions (teràpia psicoanalítica)

Preconscient:

És un estrat o sistema intermedi de l’aparell psíquic. Es caracteritza pel fet que els seus continguts poden passar a la consciència per decisió del subjecte. El formen els records que no tenim en la consciència en un moment donat però que podem evocar amb un esforç. Tant el preconscient com el conscient funcionen d’acord amb el procés secundari. En aquest nivell les representacions posseeixen una energia estable. Entre les imatges que el composen existeixen relacions lògiques.

El conscient

Freud el caracteritza com component perifèric perquè està implicat en els processos mentals pels quals entrem en contacte amb el món exterior. Acompanya a les informacions que es reben de l’exterior, dels sentits. Actua pel sistema secundari: relacions lògiques, associacions espacials, temporals, causals, etc.

Censures

Existeixen dues censures: una entre l’inconscient i el preconscient i una segona entre el preconscient i el conscient. La primera és una censura dura, que comporta la repressió, mentre que la segona és més lleu, només té una funció selectiva (deix passar un determinat contingut segons que sigui o no convenient).

Explica les diferències entre primera i la segona tòpica. L’allò i el Jo.

La primera tòpica és més biologia i la segona equival a la teoria de la personalitat de Freud.

• L’allò (terme utilitzat per Nietzsche per designar l’energia vital impersonal que en certs moments arravata al subjecte) correspon a una part més instintiva. Un nadó que acaba de néixer te pulsions, som allò. Les motivacions d’un nadó són dormir, orinar... Quan anem creixent tenim l’allò que és la part fosca de la personalitat. Tots la tenim però no volem reconèixer-la directament. Indirectament la reconeixem a través de les diverses manifestacions de l’inconscient. Pulsions eros i thanos. És la part més energètica, la que ens motiva. Ex: una olla i un Janet que va a cavall. L’allò es regeix del procés primari (Inconscient)
• El jo es va creant, no naixem amb ell. Es forma perquè el nadó ha de reaccionar davant la realitat i la realitat va canviant. Actualment seguim creant un jo, és manejable. L’energia del Jo prové del allò per tal que puguin satisfer-se en la realitat. El Jo sorgeix a mesura que es perfeccionen les estructures perceptives i de consciència. En el jo i la part conscient i inconscient. A l’hora de moldejar influeix al superjò. Exemple: una criatura amb una família té gana, uns ploren altres no. Si ploren la mare/pare estan per ell (cap problema, benèvola) o no li donen res (protesta). Si fas A o B crees un jo.