Freud i la psicoanàlisi

Freud va néixer a Viena (Àustria). Va començar a parlar de la sexualitat infantil. Va ser el creador de la psicoanàlisi, va estudiar l'origen de les pertorbacions en els adults relacionant-les amb la problemàtica originada en la infància. Era neuròleg i va realitzar investigacions científiques amb els seus pacients per tal de curar-los.

La psicoanàlisi

És un mètode d'exploració de la ment i un mètode terapèutic per afrontar les malalties psíquiques.

1900: Conscient, Preconscient i Inconscient

El conscient està format per les representacions presents a la consciència i percebudes per nosaltres. El preconscient és situat entre l'inconscient i el conscient, és una zona on els fenòmens psicològics resten de manera temporal i poden aflorar a la consciència en un moment donat. L'inconscient és l'estracte més profund, la part biològica, els instints.

1920: Superjo, Jo i Allò

El superjo és la seu de la consciència i estableix el que és correcte i incorrecte segons els valors de la societat. El jo, que surgeix en la fase primerenca, és la imatge que un té de si mateix, és la part racional de la personalitat i actua pel principi de la realitat. L'allò, present en néixer, és el dipòsit dels instints biològics i busca satisfer els seus impulsos de manera immediata.

Els mecanismes de defensa

Són aquells mitjans que el jo utilitza per solucionar els problemes que apareixen entre les tendències instintives i les necessitats d'adaptar-se al món de la realitat. Algunes de les més importants són:

• Identificació: per la qual una persona s'identifica amb algú que li sembla admirable.
• Repressió: el jo impedeix que arribin a la consciència els records dolorosos.
• Sublimació: consisteix en substituir un objectiu que no es pot satisfer per un altre socialment acceptable.
• Projecció: consisteix en atribuir l'origen de l'angoixa a algú extern a la persona.
• Ficció o regressió: és el retorn a una etapa superada del desenvolupament o als comportaments d'una edat inferior.
• Sustitució: sustitució d'un objecte per un altre en la realització d'una tendència.
• Sustitució per desplaçament: desplaçament d'un objecte cap a un altre que el simbolitza.
• Racionalització: el subjecte s'autoconvenceix que l'objecte que ha escollit és el millor, encara que el motiu real era un altre.
• Compensació: realitzant una tendència distinta de l'energia psíquica reprimida.

La repressió

L'individu pateix una pertorbació encara que no en sigui conscient de la causa. L'objectiu del psicoanalista serà la captació d'aquest problema per la consciència. Utilitzarà els relats dels somnis, l'associació lliure de paraules i l'anàlisi dels actes fallits.

Els actes fallits

Comprenen l'oblit de paraules i noms, de propòsits, d'objectes, equivocacions orals en la lectura i l'escriptura, etc.

Els somnis

Per a la psicoanàlisi, són la via real que ens porta al coneixement de l'inconscient. Els somnis són la forma de fugida als problemes acumulats durant el dia i venen a ser la realització simbòlica d'un desig reprimi. En el somni podem distingir dos aspectes:

• El contingut manifest del somni: les imatges i la trama del somni que recordem en despertar.
• Les idees latents del somni: s'amaguen en ell, romanen a l'inconscient i són descobertes mitjançant la tècnica interpretativa.

El contingut manifest del somni és el substitut deformat de les idees latents. Aquesta deformació és obra de les forces defensives del jo que, en l'estat de vigília, no permeten l'accés a la consciència dels desitjos reprimits de l'inconscient, i que quan la persona dorm, es debiliten.

La condensació i el desplaçament

A la condensació, l'inconscient actua sintetitzant i unint imatges, resumint, concentrant i acumulant sentit en un element. En el desplaçament, els aspectes o idees que poden semblar secundaris són indicadors clars de desitjos reprimits. Quan analitzem els somnis, els fragments que no recordem, però que amb una mica d'esforç venen a la superfície, són els més significatius, ja que observem que la censura ha actuat sobre ells.

Patologies objecte de la psicoanàlisi

Es poden dividir en 4 grups:

• Afeccions psicosomàtiques: ulceracions, hipertensió, asma, etc.
• Neurosi: el malalt té consciència del seu estat, cosa que no passa a la psicosis. S'inclouen la neurosi obsessiva, la neurosi fòbica i la neurosi histèrica.
• Psicosis: implica una pèrdua de contacte amb la realitat, el malalt no té consciència del seu estat. S'inclouen la paranoia, l'esquizofrènia i la psicosi maniacodepressiva.
• Perversions: desviacions en el comportament sexual i els hàbits irresistibles com l'alcohol i les drogues.