Primers freds miquel blay història de l'art

Els primers freds.

Títol:

Els primers freds.

Autor

Blay, Miquel. (1866-1936)

Cronologia

1891-1892.

Estil

Realisme.

Tècnica

Talla.

Material:

marbre blanc.

Formes:

escultura exempta.

Tipologia:

grup.

Cromatisme:

monocroma.

Dimensions:

2,93 m x 1,95 m.

Localització original

Exposició Nacional de Madrid de lany 1892.

Localització actual

Museu dArt Modern, a Barcelona.

Tema:

anecdòtic i costumista. Un home vell i una noia molt joveneta són asseguts en un banc amb un evident sofriment. Lancià, sobreposant-se al seu patiment, intenta consolar la nena.        

2.- ANÀLISI FORMAL..- Composició

Miquel Blay esculpeix un grup format per la figura principal dun ancià amb barba, acompanyat dunanena, ambdós asseguts en un banc i completament nus.
Aquesta obra de Blay destaca perquè és capaç de produir sentiments de pena i compassió envers els dos personatges del grup escultòric, la qual cosa fa que superi la simple representació anecdòtica i es converteixi en un símbol de la pobresa i la misèria de la humanitat.Lhome, abatut, vell i decididament feble, tot i que tant les seves espatlles com lamplitud del pit i la musculatura de les seves cames delaten una força anterior, mostra una actitud consirosa envers la noia. Ella, amb cada múscul del seu cos, busca la protecció de ladult, recolza tendrament el cap en la clavícula de lancià i aplega els dos peus en una postura que reflecteix tant timidesa com indefensió. El rostre de lhome, alçat i digne, es dirigeix vers lobservador, mentre que lunivers de la noia sembla limitar-se exclusivament al seu protector, a qui, alçant lleugerament el cap, envia una mirada furtiva. El delicat modelat de lescultura fa que la llum sigui difusa, i ajuda a donar més verisme a la sensació de fred que pateixen tots dos personatges.

.- Estil

En el tractament, lescultor aplica un grau alt de Realisme acompanyat duna minuciositat extrema. Això sevidencia en lanatomia de lancià, especialment en la textura de la pell i la morbidesa i els plecs de la carn. També cal destacar el Naturalisme extraordinari amb què lartista aconsegueix captar la sensació de fred en el rostre de lancià, esculpint amb tot detall la constricció muscular en el gest facial i també al coll, en lintent de superar ladversitat. Les mans també són molt expressives, entrellaçadés, com si volgués suggerir que no hi ha cap altra esperança o alternativa. Miquel Blay destacà per desenvolupar un estil molt personal, que es recolza en un domini depurat del dibuix i de la tècnica de lescultura i en una gran facilitat per treballar lexpressivitat. A Els primers freds, obra primerenca de Blay, saprecia la influència del seu mestre, Henry Chapu. A més, també es poden rastrejar fàcilment les similituds, tant temàtiques com compositives, amb lÈdip a Colonna (1882) de Dominique-Jean Hugues. Malgrat que avui dia pugui semblar academicista, a la seva època Els primers freds fou considerada com una escultura que trencava amb lacademicisme. Lobra de Blay evolucionaria del Realisme daquesta escultura fins al simbolisme i el Modernisme, destacant dins daquest corrent el seu famós grup al·legòric de la música popular del Palau de la Música Catalana. Tot i així, ja sobserven trets simbolistes a Els primers freds: les formes suaument esfumades dels cossos i els marcats estats dànim de lancià i la noia. Lescultura catalana del final del Segle XIX sinspirava en les novetats provinents de París i, especialment, en lobra simbolista dAuguste Rodin, el gran renovador del llenguatge escultòric de lèpoca. En el cas dEls primers freds, la influència de Rodin saprecia en el dibuix del cap del vell, el detallisme anatòmic, la delicadesa de la nena, la tècnica del non finito o sfumattto en el seu rostre i lanècdota del banc. Miquel Blay, tot i iniciar-se artísticament a Olot, es formà a París i a Roma. Els primers freds és una obra de letapa romana.

3.- INTERPRETACIÓ..- Contingut i significació

Els primers freds supera la simple consideració ddescultura anecdòtica per reflectir una metàfora de la vulnerabilitat de lésser humà en les dues etapes crucials de la seva existència: la infantesa i la vellesa. La finalitat pretesa per lartista català va ser la dinvitar lespectador a reflexionar sobre les dificultats i la cruesa de la vida,i per a això es val de lexcel·lent expressivitat dels personatges. Lancià presenta una musculatura robusta que anys enrere era útil, però que ara, per la seva mirada trista i resignada, sembla que assumeixi la debilitat de la seva nova posició. La nena, en canvi, delicada i tendra, mostra una actitud dindefensió i temor, i tomba el cap cap a lancià. Per donar una major credibilitat a aquest missatge ple de simbolisme, lautor presenta ambdós personatges completament nus, aspecte que li permet incidir en el seu estat dindefensió. Comparant Els primers freds amb Èdip a Colonna es detecta una notable semblança: totes dues obres es componen dun parell de figures, un vell i una joveneta asseguts en un banc; a lobra francesa es tracta dÈdip i la seva filla Antígona, mentre que a lobra de Miquel Blay són dos personatges anònims. A totes dues escultures, el vell, amb barba, sencara amb lespectador i mostra, tant per la seva expressió com pel seu posat, la voluntat de superar el seu propi patiment per protegir la noia. La diferència més evident és que Blay va esculpir les dues figures nues, mentre Hugues només va deixar nu el tors de lhome. De tota manera, als esbossos previs coneguts de Blay ambdós personatges anaven vestits. Els primers freds fou presentada a lExposició Nacional de Madrid lany 1892 i obtingué una primera medalla.

.- Funció

Si en un principi el Modernisme, aparegut a Catalunya entre el 1888 (data de lExposició Universal) i el 1898 ( fi de la guerra de Cuba i pèrdua de les últimes colònies espanyoles), fou impulsat pel mecenatge privat, posteriorment aquesta intervenció privada es Veíé desplaçada a poc a poc pels poders públics, especialment per la Mancomunitat, que establí un programa cultural, científic i educatiu que donava preferència a lús del català i a la catalanitat coma expressió de diferenciació cultural. En tot cas, el Modernisme és un moviment plenament burgès. Aquest corrent intentava trobar un estil propi català, coincidint amb un moment en què el sentiment nacional era fort, que donés continuïtat a la Renaixença, però que incorporés les noves tendències i avantguardes europees.
Els primers freds de Miquel Blay, tot i no pertànyer escultòricament a lestil modernista, obeeix a lanhel modernista de portar la modernitat artística a Catalunya. El contrast entre Realisme, simbolisme i idealisme daquesta obra va significar la transició de lacademicisme a la modernitat escultòrica, present, per exemple, en lobra de Josep Llimona i Enric Clarasó.