Frases fetes, correcció lèxica i bilingüisme al País Valencià

Explica el significat d'aquestes frases fetes

• No volem decidir qui guanya, això està dat i beneït. Vol dir que ja està clar qui guanyarà.
• Si viure et fa por, ja has begut oli. Vol dir que ja estàs fotut.
• T'explicaré el meu problema a cau d'orella. Vol dir en veu baixa.
• Vas actuar divendres per la nit a tort i a dret. Vol dir actuar sense miraments.
• Vius cada vegada de manera diferent, vius a cor què vols. En aquest context vol dir que viu com vol, que ho té tot fet.

Anàlisi lingüística

1. Subratlla els errors lèxics de les oracions i corregeix-los.

• La césped del jardí és cara. Gespa
• El paper té el cunyo de l'empresa. Segell
• No podem ser derrotxadors. Malgastadors
• Els altres també podem opinar.
• Com que plovia es van cobijar en la cova. Aixoplugar
• Genereu un gran alborot. Aldarull
• L'avió acaba d'enlairar-se. Enlairar-se
• Amb despreci no s'obté res. Menyspreu
• M'ha entrat una xispa a l'ull. Espurna
• El carrer és ple de xarcos. Bassals

Reflexió sobre la situació del valencià

Actualment a la comunitat valenciana hi conviuen dues llengües distintes que estan acceptades com a oficials. Però, aquestes dues estan al mateix nivell social?

Independentment del territori d'aquesta comunitat on visques, la resposta serà "No". Ara bé, hi ha molta més gent (proporcionalment) que parla valencià a un xicotet poble que a una ciutat com València. Que irònicament, aquesta porta el nom de la llengua, però, així i tot, és molt complicat eixir al carrer i escoltar la gent parlant en aquesta llengua.

Hi ha certs àmbits d'ús on està més normalitzada que en altres. Un en el qual més valencià es parla, no vol dir que amb igualtat davant del castellà, és a les escoles. Hi ha certes lleis que s'han creat per a fomentar aquesta llengua i evitar la seua desaparició.

Però és ben cert que hi ha certs àmbits d'ús en els quals quasi que està prohibit el valencià. Un exemple ben clar d'això li va succeir a una professora meua. Una vegada ens va contar que va sofrir un robatori i, en anar a denunciar a la policia, aquesta es va negar a escoltar el seu testimoni si era en valencià. I aquesta és sols una de les moltes discriminacions que sofrim els valencians en intentar parlar la nostra llengua.

Normativització

La normativització és el procés pel qual una llengua adopta un conjunt de regles ortogràfiques, sintàctiques i lèxiques determinades, amb la finalitat d'oferir un model de referència bàsic i compartit per totes les persones que parlen eixa llengua.

Normalització

Encara que sovint s'usa com a sinònim, la normalització és un procés molt diferent i no s'ha de confondre. La normalització implica que una llengua estiga present en tots els àmbits d'ús d'una societat (periodístic, educatiu, administratiu, artístic, religiós, etc.) dels quals havia desaparegut o on no havia estat mai present. És a dir, suposa que una llengua adquirisca una situació de normalitat, en la mesura que els seus parlants la poden utilitzar sense problemes de cap manera, en qualsevol lloc i circumstàncies.

Bilingüisme

El bilingüisme pot fer referència a una persona o a un grup d'aquestes, com un territori. Per a què una persona o territori es considere bilingüe, s'han de tindre dues llengües oficials, és a dir, poder alternar entre aquestes a l'hora de parlar.

Diglòssia

La diglòssia es dona a territoris en els quals es parlen dues llengües i una d'aquestes està "per baix de l'altra". Una d'aquestes llengües s'utilitza sols als àmbits d'ús més informals i l'altra es farà servir per a l'administració, actes públics, televisió...

Autoodi

És quan els parlants menyspreen la seua pròpia llengua. Moltes vegades és perquè una d'aquestes no està ben vista o no és tan "interessant" parlar en aquesta.

Comprensió del text

Descripció del tema i les parts bàsiques

Tema: Les inseguretats d'un home a l'hora de vestir-se per a una trobada amb una xica.

Plantejament: Línies 1-2. Planteja el problema del protagonista a l'hora de triar la roba que posar-se per a la trobada.

Nus: Línia 3- . Mostra els pensaments de l'home sobre el que ell considera que podria posar-se.

Desenllaç:

Resum del contingut del text

Un home es troba davant d'un mirall pensant què és el que hauria de posar-se per a la trobada que tenia programada amb una xicona. Primerament, decideix posar-se uns eslips blancs, assegurant-se abans que no tenen cap forat i, seguidament, planteja distintes camises fins a decantar-se per dues. El problema de no saber què posar-se és un problema comú en ell, a més no sap com anirà vestida ella. Preocupat pel que posar-se, comença a pensar de més quina corbata posar-se, arribant a plantejar-se alguna corbata un poc atrevida.

Identifica i justifica les marques de modalització

• Canvi de codi: eslips
• Modalitats oracionals no asseveratives: preguntes sense resposta.
• Lèxic valoratiu: ostentós, senzill, xarona.
• Signes de puntuació: parèntesis modalitzador
• Recursos emfasitzadors: "És clar"