Franquisme i Transició a la Democràcia

El Franquisme (1939-1975)

El règim franquista va començar a la fi de la Guerra Civil (1939) i es va acabar amb la mort de Franco l'any 1975. Francisco Franco va imposar una dictadura de caràcter feixista. Va tenir 3 etapes:

• La primera va ser d'estancament econòmic (1939-1959).
• La segona va ser de creixement econòmic i transformació social (1959-1973).
• La tercera va ser de crisi econòmica i política (1973-1975).

Franco era cap de l'Estat (Caudillo d'Espanya), Generalíssim dels Exèrcits, i concentrava tots els poders. Només existia un partit: la Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS). Van ser suprimides les institucions democràtiques i els estatuts d'autonomia; a més, es van reprimir totes les llengües i cultures diferents del castellà.

Suports al Franquisme

• La gran burgesia
• L'exèrcit
• L'Església Catòlica

Creixement Econòmic (1959-1973)

Entre els anys 1959 i 1973 es va viure un període de gran creixement econòmic:

• La indústria
• L'agricultura
• El turisme
• Les exportacions

Gràcies a tot això, la renda nacional i els salaris van pujar i hi va haver un augment general del nivell de vida. A Catalunya, entre el 1950 i el 1975, hi van arribar 1,5 milions de persones.

Noves Lleis Socials i Educatives

• Dret dels treballadors a la Seguretat Social.
• Supressió de la censura prèvia en diaris i revistes.
• Certa tolerància cap a religions que no eren la catòlica.
• Ensenyament obligatori i gratuït des dels 6 fins als 14 anys.

Repressió a Catalunya

Acabada la Guerra Civil l'any 1939, el franquisme va imposar una dura repressió a Catalunya: milers de persones van ser empresonades i assassinades per motius polítics. El president Lluís Companys va ser afusellat a Montjuïc el 15 d'octubre del 1940. L'ús públic del català i el seu ensenyament van ser prohibits.

La Transició a la Democràcia

L'any 1973, ETA va assassinar el cap del govern, l'almirall Luis Carrero Blanco, persona cabdal del règim perquè Franco ja estava malalt. El nou cap de govern, Carlos Arias Navarro, va fer unes reformes insignificants que no van convèncer ningú. Davant d'aquesta situació, els antifranquistes es van unir i van augmentar les mobilitzacions populars al carrer a favor de la democratització.

Franco va morir el 20 de novembre de 1975. Joan Carles I va jurar com a Rei d'Espanya el novembre del 1975 i va manifestar la seva voluntat de promoure el canvi polític. Era el nou cap de l'Estat. El juliol de 1976, el rei va anomenar president del govern Adolfo Suárez, que va iniciar el camí legal per acabar amb el franquisme i va aconseguir el suport de l'oposició per fer una reforma pactada i implantar la democràcia.

Espanya, un País Modern

Espanya va esdevenir un país modern i desenvolupat, integrat a la UE, gràcies a reformes importants:

• Es va aprovar una Constitució i es va instaurar una monarquia parlamentària.
• L'antic Estat centralitzat va ser substituït per l'Espanya de les autonomies.
• Les mesures socials i econòmiques van consolidar l'Estat del benestar.

Les primeres eleccions democràtiques (15 de juny del 1977) les va guanyar Unió de Centre Democràtic, el partit d'Adolfo Suárez, que va formar govern.

La Constitució de 1978

• L'Estat espanyol és social i democràtic de dret.
• Reconeix l'existència de nacionalitats i regions, que poden constituir-se en comunitats autònomes.
• La sobirania resideix en el poble.
• Recull la divisió de poders: el Congrés i el Senat ostenten el poder legislatiu, el govern exerceix el poder executiu i el judicial és en mans dels tribunals.

Autonomia de Catalunya

Durant els últims anys del franquisme, a Catalunya, al País Basc i a Galícia, la defensa de la democràcia va anar acompanyada per reivindicacions d'autonomia. La Constitució del 1978 va reconèixer l'existència de diverses nacionalitats i regions amb dret a formar el propi autogovern.

Després de les eleccions del 1977, Suárez va pactar el restabliment de la Generalitat catalana i la tornada a Espanya de Josep Tarradellas, president de la Generalitat a l'exili. El 1978 es va elaborar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que definia Catalunya com una nacionalitat i reconeixia la Generalitat com la institució d'autogovern.

Assetjament de Grups Extremistes

• Organitzacions terroristes: ETA i GRAPO no van acceptar la Constitució i van dur a terme un gran nombre d'atemptats.
• L'extrema dreta, que era formada per grups que volien tornar al franquisme i actuaven al carrer de manera violenta.

El 23 de febrer del 1981, el tinent coronel Tejero, amb un grup de guàrdies civils, va dur a terme un intent de cop d'Estat segrestant el govern i els diputats del Congrés.

Govern Socialista (1982-1996)

En les eleccions del 1982, el PSOE va obtenir la majoria absoluta i es va formar un govern presidit per Felipe González. Alianza Popular es va convertir en el partit principal de l'oposició.

Els socialistes van emprendre reformes:

• Es va aconseguir modernitzar l'economia.
• Obres públiques: autovies, tren d'alta velocitat, Exposició Universal de Sevilla i Olimpíades de Barcelona.
• Reforma de l'exèrcit i lluita contra el terrorisme d'ETA.
• Es va implantar l'educació obligatòria fins als 16 anys.

L'any 1985, Espanya va signar el Tractat d'Adhesió a la Comunitat Econòmica Europea i el 1986, després d'un referèndum, es va decidir la permanència d'Espanya a l'OTAN.

Governs del Partit Popular (1996-2004)

L'any 1996, el PP va guanyar les eleccions generals.

• La supressió del servei militar obligatori.
• La incorporació d'Espanya a l'Europa de l'euro.

L'any 2000, el PP va tornar a guanyar les eleccions. La situació econòmica va ser favorable. El govern espanyol va donar suport als EUA en la intervenció militar a l'Iraq.

Govern de José Luis Rodríguez Zapatero (2004-2011)

L'any 2004, tres dies després de l'atemptat a Madrid, que va causar la mort a gairebé 200 persones, es van celebrar eleccions i va triomfar el PSOE. El seu candidat, José Luis Rodríguez Zapatero, es va convertir en el nou cap de govern. El govern de Zapatero va impulsar lleis com la de matrimonis homosexuals i la de la igualtat entre homes i dones.

Sistema de Partits a Catalunya

• La coalició Convergència i Unió (CiU)
• El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)
• Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
• Coalició Iniciativa per Catalunya Verds (IC-V)
• El Partit Popular (PP)

Durant 23 anys el govern de la Generalitat va estar en mans de Convergència i Unió. El seu líder, Jordi Pujol, va ser president de la Generalitat (1980-2003).

Govern Tripartit a Catalunya (2003-2010)

El 2003, es va formar un govern tripartit, integrat pel PSC, ERC i IC-V i presidit per Pasqual Maragall. El 2006 es va repetir el tripartit. Va ser President de la Generalitat un emigrant andalús, José Montilla.