El Franquisme: Història, Repressió i Autarquia (1939-1959)

El Franquisme: Orígens i pilars del règim

El franquisme va ser la dictadura imposada per Francisco Franco després de la victòria a la Guerra Civil (1939). Es tractava d'un règim de caràcter totalitari, inspirat en el feixisme italià i el nacionalsocialisme alemany. Franco va concentrar tots els poders com a "Caudillo": era president del govern, Generalíssim dels exèrcits i cap nacional del partit únic, la Falange Española Tradicionalista y de las JONS. El règim es va recolzar en tres pilars fonamentals: l'exèrcit, la Falange i l'Església catòlica.

La repressió i la vida a la postguerra

Un dels trets més característics del primer franquisme va ser la forta repressió contra els vençuts de la Guerra Civil. Es van promulgar lleis repressives com la Ley de Responsabilidades Políticas (1939), es van crear camps de concentració i batallons de treball, i milers de persones van ser empresonades, torturades i executades.

• A Catalunya: considerada "territori hostil", es van executar 3.500 persones, entre elles el president Lluís Companys, i 60.000 catalans van anar a l'exili.
• Condicions de vida: salaris baixos, fam, malalties erradicades i alta mortalitat infantil.

Context internacional i resistència

En l'àmbit internacional, Espanya va passar de la neutralitat a la no-bel·ligerància durant la Segona Guerra Mundial, arribant a enviar la División Azul al front rus. En acabar la guerra, l'ONU va condemnar el règim i Espanya va patir un boicot internacional. A partir de 1953, amb la Guerra Freda, els Estats Units van acostar-se a Franco com a aliat anticomunista: es va signar el Pacte de Madrid i el 1955 Espanya va entrar a l'ONU.

Tot i la dictadura, van existir formes de resistència:

• L'exili republicà.
• Els maquis (guerrillers).
• Les primeres protestes socials (vaga de tramvies a Barcelona el 1951).
• Protestes estudiantils (Fets del Paranimf el 1957).

L'autarquia econòmica i el seu fracàs

El franquisme va imposar una política econòmica d'autarquia, és a dir, la pretensió de ser autosuficient amb una forta intervenció estatal. Es va regular el comerç exterior i es va fomentar la indústria pública amb la creació de l'INI (1941), nacionalitzant empreses com Hispano-Suiza (Pegaso) el 1942 o ENHER el 1946. Fins i tot es va pactar amb FIAT per crear SEAT el 1951.

El resultat va ser un col·lapse econòmic:

• Caiguda de la producció agrícola i industrial.
• Racionament dels productes de primera necessitat (cartilla fins al 1952).
• Aparició del mercat negre o "estraperlo".
• El cost de la vida va augmentar un 700%.
• L'esperança de vida era de només 47 anys per als homes i 53 per a les dones.

Davant d'aquesta situació de misèria, fam i barraquisme, van sorgir les primeres protestes socials, com la vaga general a Bilbao (1948). A finals dels anys 50, el fracàs de l'autarquia va obligar Franco a fer canvis: el 1957 va introduir els tecnòcrates de l'Opus Dei per promoure una liberalització econòmica i obrir el mercat.