El franquisme a Espanya (1936–1975): resum i períodes

El franquisme

Període: sistema de govern personal o dictadura encapçalada pel general Francisco Franco, des del 1 d'octubre de 1936 fins al novembre de 1975. A continuació es descriuen l'origen, les institucions, la política, les característiques, els suports i els períodes del franquisme.

11.1 1936-1939: Guerra civil i reraguarda nacional

A partir del 20 de juliol de 1936 l'exèrcit es va convertir en l'única institució amb poder per establir les bases d'un nou estat dins la zona que controlava. Aquest nou estat s'anirà construint al mateix temps que la guerra civil i es basarà en noves lleis i institucions en què el pensament i la ideologia seran variats. Aspectes destacats: militars, Falange, humanisme cristià.

• Al començament de la guerra el general Sanjurjo havia de prendre el capdavant, però l'avió que el portava des de Portugal fins a Burgos pateix un accident i moriren tots els ocupants.
• A Burgos es crea la Junta de Defensa Nacional (presidida pel general Miguel Cabanellas). Aquesta junta funcionarà com a coordinadora dels plans de guerra i prengué decisions com:

• Prohibir les activitats de tots els partits polítics excepte la FE de las JONS i els tradicionalistes carlistes.
• Paralitzar totes les reformes del govern republicà (especialment la reforma agrària: es tornen les terres als antics propietaris).
• Incautar les indústries fonamentals per a la guerra.
• Establir un control de l'activitat financera, política i privada.

La Junta de Defensa Nacional durà fins a l'octubre de 1936, quan el dia 1 és escollit pels altres militars el general Franco com a generalíssim dels tres exèrcits i cap del govern. Franco assumeix tot el poder militar i polític. És escollit perquè tant Alemanya com Itàlia aporten material i armes a través de Franco. Neix així el franquisme com a sistema de govern personal.

Primeres decisions i institucions:

• A Burgos es crea la Junta Técnica del Estado (una mena de govern amb funcions administratives), formada per civils (JONS, tradicionalistes) i militars.
• A Salamanca s'estableix el «cuartel general» on es prenen les decisions de plans de govern.

Política

El 1937 es promulga el decret d'Unificació dels partits polítics que donaven suport a la sublevació: la FE de las JONS, els tradicionalistes i els monàrquics passen a ser un partit únic, la FET (tradicionalista) y de las JONS. A partir dels anys 40 aquest aparell serà conegut com el Movimiento Nacional i el seu cap serà Franco.

El Decret d'Unificació trobà l'oposició de líders d'alguns partits que no obtenirien càrrecs i, per tant, alguns passaren a l'exili o foren empresonats. A partir d'ara tot funcionari del govern, militar, etc., formarà part del partit únic.

El nou estat anul·la la Constitució i les lleis de la República i va creant un nou cos legislatiu, tot i que no es redacta una Constitució moderna. Es promulguen una sèrie de normes conegudes com a Leyes Fundamentales que organitzen l'estat. També s'estableix el control de la premsa i la censura prèvia.

El 1939 es fa la Llei de Responsabilitat Política que jutja persones que havien ocupat càrrecs durant la República o que mantenien opinions polítiques contràries al règim.

11.2 Característiques del franquisme

Franquisme: dictadura personal del general Franco. Durant la dictadura:

• Tot el poder és controlat per Franco: legislatiu, executiu, militar, judicial, econòmic i premsa/comunicacions.
• La ideologia de Franco era catòlica i nacionalista espanyola: excloïa altres nacionalismes i proposava imitar períodes de grandesa d'Espanya (Reis Catòlics, Austrias, conquesta d'Amèrica).
• La decadència de l'imperi s'atribueix a la Il·lustració i el liberalisme.
• S'hi imposen les virtuts de jerarquia, disciplina i ordre.
• Es consideren enemics d'Espanya els maçons, els liberals, els comunistes, els socialistes, els anarquistes i els jueus. El lema era: España, una, grande y libre.

Trets més característics:

• Caràcter de dictadura personal.
• Unipartidisme: «Movimiento Nacional»; concepte concret com a democràcia orgànica.
• Divisió social entre vençuts i vencedors.
• Fins al 1945 es prenen molts símbols propis del feixisme italià: salutació amb el braç elevat, desfilades militars, uniformes blaus i grans concentracions d'adhesió al líder.

11.3 Suports al franquisme

Els principals suports del règim foren:

a) Militars

• Suport principal i més decidit. Controlen el poder militar i també part del polític: diputats, ministres i governadors de províncies. Controlen part del poder econòmic (càrrecs en empreses principals).
• Participen en la repressió posterior a la guerra.

b) Jerarquia eclesiàstica

• Es posa al costat de la sublevació per la persecució anticlerical durant la República.
• Legitima el poder de Franco i obté beneficis: presència de catòlics (bisbes com a diputats), càrrecs a l'administració (alcaldes i ministres).
• Les lleis tindran inspiració cristiana; l'Església es converteix en poder legitimador i la religió catòlica és la religió oficial de l'estat.
• Franco té dret a participar en la presentació i nomenament dels bisbes. El 1953 signaran l'Estat i la Santa Seu el Concordat.

c) Partit únic

La FET de les JONS (després Movimiento Nacional) exerceix el poder organitzador: nomenament de ministres, sindicats, governadors i càrrecs amb la ideologia del règim. Té especial interès per l'educació i la joventut (Organització Juvenil Española – OJE per a nois) i una secció femenina.

d) Suport de l'estament econòmic

Terratinents, financers i grans empresaris donen suport al règim.

e) Majoria silenciosa

Gran part de la població (treballadors) que vol oblidar la guerra i les seves conseqüències i optar per la convivència quotidiana.

11.4 Períodes del franquisme

• A) 1936-1959: postguerra civil (subdividit en 1936-1950 i 1950-1959)
• B) 1960-1970: plenitud o consolidació
• C) 1971-1975: decadència

a.1 1936-1950

Política exterior

Lligada als ajuts que diferents nacions donen al bàndol nacional i a la ruptures amb la República:

• 1936-1942: bones relacions amb Alemanya, Itàlia i Portugal; males relacions amb la URSS i Mèxic (que donen suport a la República).
• Fets rellevants: entrevista de Hendaye (entre Franco i Hitler). Espanya es declara no bel·ligerant i aporta a Alemanya wolframi i la Divisió Azul (soldats voluntaris, comandada pel general Martínez Campos/Generál Martínez Grandes com a cap de la divisió en zones operatives).
• Durant la Segona Guerra Mundial Espanya va adoptant una postura de neutralitat o no bel·ligerància, i posteriorment retirada de la Divisió Azul i restriccions comercials amb Alemanya.
• Portugal i Espanya signen el Pacte Ibèric declarant la península com a espai lliure de la guerra.
• 1945-1950: després de la victòria aliada, els països guanyadors impulsen un boicot comercial i polític contra Espanya (per exemple, tancament de fronteres i aïllament diplomàtic). Aquest boicot sols és trencat per Portugal i Argentina en certs àmbits.

Política interior

1936-1950: es posen les bases del sistema polític franquista. Durant la guerra les lleis republicanes són abolides i progressivament substituïdes per noves normes d'inspiració humanístic-cristiana. S'abolí la Constitució i en el seu lloc es promulguen les Leyes Fundamentales, que organitzen l'estat.

• Primera publicació destacada: Fuero del Trabajo (FUERO DE LOS TRABAJADORES): crea el marc de les relacions laborals i la relació treballador-empresa; crea el sindicat vertical (CNS) i el sistema de seguretat social.
• Posteriorment es promulga el Fuero de los Españoles (declaració de drets i deures dels espanyols).
• Llei de Successió de la Jefatura de l'Estat (1947): l'estat es declara una monarquia sense rei; la jefatura de l'estat crea institucions com el Consell de Regència i el Consell del Regne.
• Llei de creació de les Corts: representació dels diferents sectors que donen suport al règim. Els membres tindran un caràcter consultiu; la meitat seran nomenats directament per Franco i l'altra meitat serà elegida pels terços corporatius.
• La societat es divideix en tres grans grups: partit, sindicat i família.
• Llei de Referèndum Nacional: es posen les bases per fer consultes al poble.
• Llei de principis del Movimiento Nacional (1958).

1936-1959: Economia

1936-1939: període de guerra civil amb desestructuració de l'economia: destrucció d'indústries i infraestructures; caiguda de la productivitat industrial i agrícola.

1939-1950: període de postguerra

1939-1945

• Període de la Segona Guerra Mundial: no hi ha comerç amb molts països; situació de carestia (falta d'aliments, matèries primeres i energia).
• Sorgeix la "cartilla de racionament" i el mercat negre.

1945-1950

• Acabada la Segona Guerra Mundial, Espanya és apartada dels plans de reconstrucció d'Europa (Pla Marshall). L'ONU recomana un boicot comercial i polític a Espanya; només Portugal i Argentina trenquen parcialment aquest aïllament.

Durant tot el període 1936-1950 l'economia s'anomena autarquia (autosuficiència). Característiques:

• Limitació del comerç exterior.
• Intervenció de l'estat en la producció, la distribució, la fixació de preus i el canvi de la moneda.
• Creació de l'INI (Institut Nacional d'Indústria) per impulsar empreses que el sector privat no volia o no podia crear; moltes d'aquestes empreses seran deficitàries.
• Condicions laborals: prohibició de la vaga, afiliació obligatòria al sindicat vertical (CNS), baixada de salaris, estimulació del treball a destajo, necessitat d'hores extres.
• Nivell d'atur formalment baix; el règim estableix un monopoli bancari (prohibició de sucursals de bancs estrangers a Espanya el 1940).

A) 1936-1950: societat

Durant la guerra civil la vida a la zona nacional va ser més tranquil·la que a la zona republicana i no hi va haver tanta manca d'aliments com a la zona republicana. Comença la repressió contra persones destacades dels partits polítics republicans i sindicats: pressions, judicis, afusellaments, camps de concentració.

Quan la guerra acaba, a partir de 1939 i fins a 1945, la vida general de la població empitjora per:

• Falta d'aliments i mercaderies.
• Infraestructures destruides (hospitals, escoles, habitatges).

La repressió continua i es promulgaren lleis com:

• 1939: Llei de Responsabilitats Polítiques (amb efectes retroactius des de 1936), que jutja persones que ocupaven càrrecs polítics i no es van sublevar.
• 1940: Llei de repressió de la maçoneria i el comunisme. Els acusats són jutjats per tribunals militars amb condemnes que poden incloure pena de mort i treballs forçats (reconstrucció d'infraestructures, Valle de los Caídos).
• Hi ha una depuració massiva de funcionaris i càrrecs públics fins als anys 50.

En l'àmbit cultural s'imposa la censura ideològica i de costums sobre espectacles i notícies. A Catalunya, quan arriben les forces nacionals el 1938/39 s'anul·len oficialment tots els trets diferenciats prèviament reconeguts: l'Estatut, les institucions, l'ús públic de la llengua catalana i les manifestacions culturals.

Nota: s'han mantingut i corregit els continguts originals (topònims, noms d'institucions i lleis) i s'ha aplicat una organització per seccions, correcció ortogràfica i gramatical, i formatació per facilitar la lectura i l'optimització SEO.