El franquisme: diplomàcia, autarquia i desenvolupament
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,7 KB
La diplomàcia franquista i l'aïllament
Després de la Guerra Civil, el règim franquista va començar alineat amb les potències de l'Eix, donant suport a l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista. L'entrevista de Franco amb Hitler a Hendaia (1940) i la creació de la División Azul (1941) per lluitar al costat dels alemanys ho exemplifiquen. No obstant això, davant el desenllaç de la Segona Guerra Mundial, Franco va passar de la no-bel·ligerància a la neutralitat.
El 1945, la creació de l'ONU i la victòria aliada van aïllar Espanya: l'ONU va condemnar el règim, es va retirar el suport diplomàtic i el país va ser exclòs del Pla Marshall i l'OTAN. Entre 1945 i 1947, Espanya va viure el període del boicot internacional.
Amb l'inici de la Guerra Freda, els Estats Units van valorar el franquisme com un aliat anticomunista. Això va portar, el 1953, a la signatura dels acords bilaterals amb els EUA, que establien bases militars americanes a canvi d'ajuda econòmica i militar. El mateix any, es va firmar el Concordat amb el Vaticà, reafirmant el caràcter nacionalcatòlic del règim.
En resum, la diplomàcia franquista va evolucionar de l'aïllament total a la integració parcial en el bloc occidental gràcies a l'anticomunisme.
L'economia: de l'autarquia al desenvolupament
El franquisme inicial va apostar per una economia autàrquica: control estatal de la producció, prohibició d'importacions i creació de l'INI (Institut Nacional d'Indústria). Aquesta política va dur a una gran crisi: escassetat de productes, estraperlo i una greu caiguda del nivell de vida.
Davant el fracàs de l'autarquia, el 1959 es va aplicar el Pla d'Estabilització, que va significar la liberalització del comerç exterior, l'eliminació del control estatal de preus i la congelació salarial per controlar la inflació. Aquesta nova orientació econòmica va ser impulsada pels tecnòcrates vinculats a l'Opus Dei.
Als anys seixanta, amb els governs desenvolupistes, es van impulsar els Plans de Desenvolupament quadriennals, que buscaven modernitzar l'economia i reduir els desequilibris territorials. Tot i que van aconseguir un fort augment del PIB i una notable industrialització, també es va consolidar una forta dependència del capital i la tecnologia estrangera.
En definitiva, l'economia franquista va passar de l'autarquia al creixement econòmic accelerat, tot i mantenir profundes desigualtats socials.