El Franquisme: Dictadura, Repressió i Evolució (1939-1959)

1. Característiques del Franquisme

Els fonaments ideològics del franquisme s'han d'analitzar tenint en compte el resultat final de la Guerra Civil i el context europeu, i dels nous elements ideològics del feixisme:

• a) Omnipotència de l'Estat: El franquisme no acceptava la separació de poders i per això va instaurar el sistema de democràcia orgànica, és a dir, les Corts (poder legislatiu) estaven supeditades al govern (poder executiu).
• b) Exaltació del cap: cabdillisme: El sistema s'assentava en l'acumulació del poder polític en una sola persona, Franco, “el Caudillo, sólo responsable ante Dios y la Historia”, el qual no solament tenia el comandament suprem de l'exèrcit –Generalísimo-, sinó també el poder polític, executiu i legislatiu com a cap d'estat i de govern.
• c) Exaltació de l'espanyolisme: Per al franquisme la nació espanyola era “Una, grande y libre” i, per tant, calia combatre qualsevol signe d’identitat que pogués posar en perill aquesta unitat.
• d) Desconfiança en la raó: S’exaltaren elements irracionals de la conducta, sentiments intensos i el fanatisme, moguts pels dogmes i les idees indiscutibles del cap d'estat.
• e) La repressió: Constant i planificada de l’oposició. Amb aquesta finalitat es va crear un aparell legislatiu i institucional encarregat d’eliminar els opositors, atemorir els possibles dissidents i combatre qualsevol manifestació de desafecció.
• f) Control dels mitjans de comunicació: Estaven sotmesos a una rígida censura i eren utilitzats com a aparell de propaganda franquista.

2. Els Pilars del Règim

Els tres pilars institucionals de la dictadura van ser l’exèrcit, el partit únic i l’Església Catòlica.

L’exèrcit va ser el suport més destacat del règim i va participar activament en el poder, ja que una bona part dels ministres i dels governadors civils eren militars de carrera.

Un altre suport del règim fou gran part de l'Església Catòlica, que legitimà des del punt de vista religiós i moral l'aixecament militar: la Guerra Civil s'anomenà Croada, les monedes portaven l'encunyació de Caudillo de España por la Gracia de Dios, i Franco entrava a les catedrals sota pal·li (privilegi reservat només a les jerarquies eclesiàstiques que portaven la custòdia).

3. Els Suports Socials

Les diferents actituds socials respecte al franquisme han estat definides a partir de tres tipologies:

• La dictadura va comptar amb el suport de les elits econòmiques i socials, que van recuperar el poder econòmic, social i polític que havien perdut durant la Segona República, i dels propietaris agrícoles petits i mitjans del centre i el nord d’Espanya, que havien fet costat a la insurrecció.
• Les classes mitjanes constituïen un sector social i políticament desconcertat, pel fet que durant la Guerra Civil s’havien vist clarament desbordades per la revolució social.
• Finalment, una bona part dels sectors populars es consideraven perdedors de la Guerra Civil.

4. Els Franquistes Catalans

La Catalunya franquista va estar integrada:

• Per industrials, propietaris agraris, grans comerciants i financers, que van identificar-se amb el nou règim amb una gran adhesió i un gran activisme.
• El personal polític que va detenir càrrecs de responsabilitat, de gestió i de representació va ser sempre designat des del poder i entre persones de provada fidelitat al règim franquista. Aquestes responsabilitats van ser habitualment per a persones provinents de fora de Catalunya.

5. Les Diferents “Famílies” del Règim

Dins del franquisme van coexistir diversos grups d’influència que formaven part de l’anomenat Movimiento Nacional. Les diferents “famílies” del règim van tenir representació en els successius governs creats pel dictador, que sempre van comptar, però, amb una elevada presència militar.

Una Repressió Institucionalitzada

1. Els Instruments de la Repressió

La repressió va ocupar un espai central en l’ordenació del franquisme i va constituir-ne la medul·la fundacional. La seva institucionalització fou progressiva i, després del temps de violència que acompanya l’ocupació d’un territori, esdevingué un passar comptes que, d’entrada, va associar-se a la voluntat premeditada de liquidar qualsevol oposició, d’impedir tota protesta o manifestació de dissidència, i d’imposar la por i el terror a fi d’inhibir la població.

2. Confiscació de Béns i Depuracions

Les mesures repressives van anar acompanyades de diverses lleis que permeteren confiscar i expoliar el patrimoni dels vençuts. D’una banda, es van confiscar les propietats de la majoria dels exiliats i dels polítics republicans; de l’altra, els béns de tots els partits, dels sindicats, de les associacions i de les entitats vinculades als republicans van passar a engrandir el patrimoni de les institucions del règim.

3. La Política Franquista Envers Catalunya

El franquisme va implantar-se a Catalunya en un context determinat per les conseqüències de la guerra i per la repressió. La política anticatalana del règim va constituir un tret específic, però no va ser un obstacle decisiu perquè creixés un franquisme català que s’havia anat forjant durant la guerra i s’havia alimentat amb la victòria.

Relacions Internacionals i Evolució del Règim

1. La Segona Guerra Mundial i l’Hegemonia del Nacionalsindicalisme (1939-1945)

En iniciar-se la Segona Guerra Mundial (setembre del 1939), el franquisme va mostrar el seu suport a les potències de l’Eix, que l’havien ajudat durant la Guerra Civil. Espanya, però, no es trobava en condicions materials d’involucrar-se en una nova guerra, de manera que Franco va declarar la neutralitat d’Espanya.

En política interior, la Falange Española Tradicionalista y de las JONS va assolir un paper hegemònic en el nou Estat nacionalsindicalista que es volia construir a Espanya a imitació dels règims feixistes.

La No Bel·ligerància

Alemanya i Itàlia van sondejar les possibilitats d’integració espanyola en el conflicte i Franco es va entrevistar amb Hitler a Hendaia (França) l’octubre de 1940 i amb Mussolini a Bordighera (Itàlia) el febrer de 1941. Franco, que no era contrari a la idea, considerava la possibilitat d’ampliar les colònies africanes i d’obtenir a canvi altres avantatges com la recuperació de Gibraltar.

El Retorn a la Neutralitat

El franquisme es va veure obligat a una operació de maquillatge que va deixar intacte, però, l’edifici dictatorial. D’una banda, va depurar el llenguatge, els rituals i els símbols més directament feixistes i va comportar la marginació del falangisme.

2. Els Anys del Boicot Internacional (1945-1947)

La fi de la Segona Guerra Mundial va suposar per al franquisme una etapa d’aïllament i de rebuig internacionals. Efectivament, aquesta hostilitat es va fer evident al llarg dels anys 1945 i 1946, quan les Nacions Unides van condemnar de manera explícita el règim de Franco.

3. Reconeixement Internacional i Predomini del Nacionalcatolicisme (1947-1953)

A partir del 1947, la configuració de dos blocs antagònics (URSS i EUA) i l’inici de la Guerra Freda van alterar de manera significativa la situació internacional. En aquest nou context era més important per als Estats Units i els països occidentals comptar amb un bon aliat a la lluita contra el comunisme que no pas pressionar el règim franquista per forçar la democratització del seu sistema polític.

4. Els Primers Intents d’Obertura (1953-1959)

A partir de 1957, a proposta de Carrero Blanco, els llocs clau del govern comencen a ser ocupats per membres de l’Opus Dei (conegut com a govern dels “tecnòcrates”), que pretenien una liberalització del règim en l’àmbit econòmic, sense tocar els seus principis polítics.

L’Estructura del Nou Estat

1. Les Lleis Fonamentals

• L’any 1938 es va establir el Fuero del Trabajo, una primera llei fonamental de clara inspiració feixista i basada en la Carta del Lavoro italiana de Mussolini.
• La representació popular en les institucions de l’Estat es va regular a partir de la Llei Constitutiva de les Corts (1942).
• El Fuero de los Españoles (1945), que pretenia aparentar que a l’Espanya de Franco els ciutadans també gaudien d’unes certes llibertats polítiques.
• La Llei de Referèndum Nacional (1945): el cap d'Estat podia sotmetre a consulta popular les qüestions que considerés oportunes.
• La Llei de Successió (1947), que convertia Espanya en un regne, i Franco, en cap d’Estat vitalici amb dret a designar el propi successor.
• L’any 1958 es va promulgar la Ley de Principios del Movimiento Nacional, que impossibilitava rotundament cap evolució cap a formes democràtiques.

2. La Democràcia Orgànica

Per a la construcció del nou Estat es va inspirar en l’Estat corporativista italià, que organitzava la participació popular a partir de tres unitats bàsiques: la família, el municipi i el sindicat, elements naturals representatius de la societat i que el règim considerava superiors als partits polítics, que són l’instrument de participació ciutadana en els règims democràtics. El sistema va ser anomenat democràcia orgànica, un nom amb el qual es pretenia donar legitimitat democràtica al franquisme, però evitant clarament la democràcia participativa.

L’Oposició: Exili i Resistència

1. La Trajectòria de l’Exili

Gairebé uns 160.000 espanyols van quedar permanentment a l’exili. El contingent més important es va establir a França, on foren internats en camps de concentració amb unes condicions de vida duríssimes. L’ocupació nazi va precipitar la integració de bona part a la resistència francesa, mentre que d’altres van ser traslladats a camps com Auschwitz o Mauthausen.

2. L’Evolució de l’Oposició

Si bé des del mateix 1939 poden detectar-se actuacions antifeixistes esporàdiques, heroiques i testimonials, la repressió, duríssima, va exterminar-les. Des del 1944 fins al 1947, les expectatives de la guerra mundial van potenciar la formació de les plataformes unitàries, mentre el règim adoptava una posició més defensiva.

3. El Ressorgiment de la Conflictivitat Social

Malgrat el terror imposat per la dictadura, entre els anys 1945 i 1947 esclatà un primer brot de conflictivitat obrera que evidencià l’actitud de rebuig i d’hostilitat passiva al règim, com també el malestar dels treballadors i la denúncia dels abusos patronals.