El Franquisme: la construcció d’una dictadura (1939-1959)

Un règim dictatorial

Característiques del Franquisme:

• Totalitarisme: dictadura inspirada en el model feixista italià i alemany. Suprimeix la Constitució de 1931, clausura el Parlament i prohibeix els partits polítics i els sindicats. Només permet un partit i un sindicat oficial.
• Caudillisme: Franco és anomenat Caudillo d’Espanya, concentra tots els poders. És cap d’Estat i president de Govern. És general de tots els exèrcits, cap de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS.
• Concepció unitarista i centralista de l’Estat: abolició dels estatuts d’autonomia i foment de l’espanyolització amb identitat pròpia.
• Repressió: creació d’un aparell legislatiu per eliminar els opositors.
• Control dels mitjans de comunicació: sotmesos a censura i utilitzats com a aparell de propaganda franquista.

Pilars del règim

Pilars institucionals de la dictadura: partit únic, Església Catòlica i sobretot exèrcit, que va participar activament en el poder.

• Partit únic: Falange Española Tradicionalista y de las JONS. Proporcionava les bases ideològiques, controlava els mitjans de comunicació i els càrrecs d’administració. Creació d’organitzacions de masses per procurar suport social al règim: Frente de Juventudes, Sección Femenina, Sindicato Español Universitario, Central Nacional Sindicalista.
• Església Catòlica: paper destacat en la legitimació i construcció del règim, ja que era un Estat confessional catòlic. El 1939 es reinstaura el pressupost de culte i clero, per tenir finançament públic. Predomini de la moral i els valors catòlics a la societat espanyola.

Suports socials

Hi ha tres tipus d’actituds socials respecte al franquisme: suport, passivitat i rebuig. En un primer moment hi va haver suport de les elits econòmiques i socials, que van recuperar el poder econòmic, social i polític que havien perdut durant la Segona República. També hi va haver adhesió dels propietaris agrícoles. Les classes mitjanes eren un grup social desconcertat, passiu i apolític, a causa del trauma de la Guerra Civil. Els sectors populars, considerats perdedors de la Guerra Civil, formaven part de la passivitat política i el silenci. Els treballadors van ser els primers opositors del règim, formant mobilitzacions en demanda de millors condicions de vida.

Franquistes catalans

Catalunya estava integrada per industrials, propietaris agraris, comerciants i financers, que eren actius. La militància catalana era poc abundant. L'ocupació de càrrecs polítics comportava una militància obligatòria. El personal polític era designat des del poder i entre persones fidels al règim. Els franquistes catalans eren antics militants d’extrema dreta, ja que falangistes i excombatents eren poc abundants. El franquisme només els oferia llocs polítics secundaris en l'administració local, per desconfiança del franquisme cap als polítics catalans.

Famílies del règim

Hi havia diferents grups d’influència que formaven el Movimiento Nacional i tenien representació en els successius governs creats pel dictador. Els primers en formar part de l’Estat van ser els grups que donaven suport a la rebel·lió militar de 1936. El nacionalsindicalisme va tenir protagonisme durant la primera etapa del franquisme. La derrota de les potències de l'Eix a la Segona Guerra Mundial va forçar la dictadura a adaptar-se a l'escenari internacional i a incloure grups catòlics. Al 1960, es va crear una nova organització religiosa, l'Opus Dei, que va tenir protagonisme en les transformacions econòmiques de la segona etapa del franquisme.

Repressió institucionalitzada

Instruments de la repressió:

• La fi de la Guerra Civil no comporta la fi de la violència. Es destrueixen sistemàticament aquells contraris al règim: republicans, socialistes, comunistes, maçons i catalanistes. Per això es procedeix a la institucionalització de la repressió i es creen lleis per controlar. La primera llei és la Llei de responsabilitats polítiques i la segona és la Llei de repressió del comunisme i la maçoneria.
• L'exèrcit és l'òrgan principal de la política regressiva fins al 1963, quan es crea el Tribunal d’Ordre Públic per als delictes polítics.
• Catalunya té moltes execucions, però tenia proximitat a la frontera, la qual cosa va facilitar que els republicans s'escapessin a França. Per exemple, Lluís Companys va ser detingut a França pels alemanys el 1940.
• La població empresonada era molt elevada, i a causa de la saturació a la presó Model de Barcelona, es van habilitar camps de concentració i molts reclusos van ser enviats a batallons de treballadors.
• Les mesures repressives es prenen amb voluntat d'exemplaritat i càstig, per crear por.

Confiscació de béns i depuracions

Les mesures repressives s'acompanyen d'un procés de confiscació del patrimoni dels vençuts: propietats d'exiliats i polítics republicans, així com béns de partits i sindicats. D'aquesta manera, el patrimoni d'institucions del règim creix. També es produeix una depuració generalitzada de funcionaris, i només els funcionaris del Movimiento Nacional seguiran treballant. A més, hi ha depuracions als col·legis professionals i a les empreses particulars d'organitzacions d'esquerres.

Política franquista envers Catalunya

La victòria de Franco té un caràcter diferent a Catalunya a causa del sentiment identitari en contra del principi d'unitat d'Espanya. També passa a País Basc i Galícia. Es prohibeixen les llengües no castellanes que siguin la base d'actituds nacionalistes. Es vol posar fi al separatisme català i Franco signa un decret que abolia l'Estatut de Catalunya i posa fi a l'autogovern. S'imposa un règim centralista per crear una Catalunya espanyola. L'intent d'abolir la identitat catalana crea un genocidi cultural: es prohibeixen els símbols de Catalunya i la llengua catalana fora de l'àmbit familiar, ja que s'imposa el castellà com a única llengua oficial i de cultura. Les institucions culturals passen a la clandestinitat, com per exemple l'Institut d'Estudis Catalans.