El franquisme a Catalunya: persecució i resistència
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 1,65 KB
El franquisme i els franquistes catalans
Catalunya era un territori considerat hostil pels franquistes, ja que tenia un fort sentiment catalanista i un govern autonòmic, la Generalitat.
El 5 d’abril de 1938, quan els franquistes van entrar a Catalunya, Franco va signar el decret d’abolició de l’Estatut de Catalunya, posant fi a l’autogovern català i intentant crear una Catalunya més espanyola.
Tot i així, el franquisme va comptar amb el suport d’uns pocs catalans, com grans comerciants, grans agraris, financers i industrials.
La repressió dels vençuts
El cop d’Estat va comportar una àmplia repressió contra tots aquells que formaven part del bàndol republicà. Es van executar uns 3500 catalans, entre els quals hi havia el president de Catalunya, Lluís Companys, i el líder sindicalista Joan Peiró.
La repressió de la identitat catalana
La política franquista a Catalunya va voler fer desaparèixer la identitat catalana, imposant la llengua castellana com a oficial i reprimint tot signe de catalanitat.
La consolidació del franquisme (1939-1951)
La necessitat d’un canvi
Amb la derrota d’Alemanya l’any 1945, el règim franquista va haver d’assumir que si volia perviure amb els països occidentals havia de distanciar-se del feixisme.
Els anys del boicot internacional (1945-1947)
La postguerra mundial va portar el règim franquista a una etapa d’aïllament i rebuig internacional.
La persistència del franquisme va tenir un cost econòmic i polític enorme, ja que no va rebre gairebé ajudes econòmiques i va ser exclòs del Pla Marshall i l’OTAN.