Franquisme: Autarquia, Oposició i Desenvolupament

L'Oposició al Franquisme: Els Maquis

L'activitat dels maquis (guerrillers amagats al bosc que lluitaven contra el franquisme) va ser una de les manifestacions més importants de l'oposició a la dictadura durant els primers anys de la postguerra. Aquests grups van ser força importants fins a finals dels anys quaranta. Les seves tendències ideològiques eren principalment el comunisme, l'anarquisme i el socialisme. Van protagonitzar una de les accions més espectaculars, però fracassades, com va ser l'intent d'invasió de la Vall d'Aran dut a terme per maquis de la Unión Nacional Española, dependent del Partit Comunista d'Espanya.

L'Autarquia: La Política Econòmica Franquista

Franco va decidir basar la política econòmica en l'autarquia, un sistema que pretenia l'autosuficiència econòmica d'Espanya. Es tractava de tenir el mínim contacte econòmic amb l'exterior. Això implicava una gran intervenció directa de l'estat per garantir la producció dels béns necessaris, que no es podien importar. Aquesta intervenció incloïa un control de la producció i la distribució, tant al camp com a les indústries. Tots els qui participaven en una branca de producció havien de formar part d'una mateixa organització, al marge que fossin treballadors o empresaris. Així va néixer el sindicalisme vertical, l'únic sindicat permès durant l'època franquista.

El Turisme: Motor Econòmic de la Segona Etapa

L'aspecte més innovador del desenvolupament dels anys seixanta va ser l'aparició d'un sector nou: el turisme. Als anys seixanta, el boom turístic espanyol es va beneficiar de la bonança econòmica que es vivia a Europa, que feia possible que les classes mitjanes i els obrers de molts països europeus es poguessin plantejar unes vacances lluny del seu país, en un lloc com Espanya. Això va proporcionar uns increments econòmics molt grans. Aquesta afluència de turistes va fer que es construïssin hotels i càmpings a les zones costaneres (sol i platja). La rapidesa amb què es va fer va degenerar en una explotació excessiva que va fer malbé el paisatge. El turisme va aportar divises estrangeres que van salvar el dèficit de la balança de pagaments i va afectar també les modes i els costums. Els turistes van mostrar una manera de viure més permissiva moralment.

Propaganda Franquista i Autarquia

Font: Ens trobem davant d'una font no textual, es tracta d'un cartell propagandístic. En aquest cartell podem veure un obrer espanyol, amb la bandera espanyola al darrere i un eslògan que diu: "Comprad productos españoles". Aquest cartell es va difondre durant el franquisme, després que Franco decidís que la política econòmica estigués basada en una autarquia (autosuficiència d'Espanya) i pretenia tenir el mínim contacte econòmic amb l'exterior. És per això que el cartell tractava de convèncer la població que no compressin productes a l'estranger, per tal de tenir treball a Espanya i poder abastir-nos nosaltres mateixos. Això va ocasionar dues grans mancances a l'economia catalana: de primeres matèries i d'energia.

Sindicalisme Vertical

Tots els qui participaven en una branca de producció havien de formar part d'una mateixa organització, al marge que fossin treballadors o empresaris. Així va néixer el sindicalisme vertical (únic sindicat permès durant l'època franquista).

Exili i Resistència Antifranquista

Es calcula que aproximadament es van exiliar 100.000 persones, la majoria dirigents polítics, sindicals i d'associacions, i també moltes personalitats del món cultural, científic i intel·lectual. Entre els polítics hi havia el president de la República, Manuel Azaña, Lluís Companys, i entre els artistes, Pablo Picasso, Pau Casals i Antonio Machado. La sort dels exiliats es va veure molt condicionada per l'inici de la Segona Guerra Mundial. Molts van haver de marxar de França a Amèrica. Altres exiliats van participar en la Segona Guerra Mundial. Molts van anar a parar a camps de concentració, on van morir 7.000 republicans. La vida política a l'exili no va estar exempta de tensions. Hi havia una divisió important entre les forces que havien fet la guerra al bàndol republicà. Però cal tenir en compte que no tota l'oposició a l'exili era republicana. Era molt difícil estructurar qualsevol xarxa de resistència. Els nuclis comunistes i anarquistes van ser els més constants.

Industrialització a la Segona Etapa del Franquisme

El canvi més espectacular en l'economia va ser el procés d'industrialització. Fins als anys seixanta, Espanya encara no era un país industrial. La producció industrial es va multiplicar per quatre entre el 1960 i el 1975, va créixer prop del 400%, sobretot a la siderúrgia, l'automòbil, la química i el tèxtil. Aquesta industrialització no hauria estat possible sense capital estranger, que va aportar prop del 20% de la inversió industrial. L'increment del comerç amb l'exterior va permetre aconseguir primeres matèries i energia. La balança de pagaments industrials va ser deficitària. Per salvar aquesta diferència, la font d'ingressos principal va ser el turisme. L'element més negatiu va ser la dependència del petroli. La primera central nuclear espanyola va ser la de Zorita.

Canvi d'Actitud al Món Catòlic

Durant la Guerra Civil, l'Església catòlica s'havia identificat amb el bàndol franquista, amb fets destacats com la carta pastoral col·lectiva. L'estat va declarar la religió catòlica com a única oficial. Primer, van reconstruir les esglésies destruïdes durant la guerra. Van crear una societat totalment cristiana. Hi va haver una unió entre l'Església i l'Estat (nacionalcatolicisme). Al Congrés Eucarístic Internacional celebrat a Barcelona, que va ser una autèntica demostració de força de l'Església, amb comunions col·lectives de fins a 90.000 persones. Aquesta intensa col·laboració es va concretar legalment l'any 1953, quan es va signar el concordat entre Espanya i la Santa Seu.