El Franquisme als anys 60: Canvis Socials i Polítics

El Franquisme als anys 60: Canvis i Immobilisme

La transformació social a la dècada dels 60

Com a conseqüència del creixement i la modernització de l’economia, es van produir profundes transformacions en la societat espanyola:

• Entre 1960 i 1970, la població espanyola va créixer de 30 a 33,7 milions.
• Va augmentar la població urbana i es va produir un procés d’urbanització amb concentració a les ciutats industrials, mentre disminuïa la població rural.
• Va començar el fenomen del turisme de masses, sobretot procedent d’Europa i dels Estats Units.
• El règim franquista va mantenir un fort control ideològic sobre la televisió amb TVE, creada el 1956.
• Es van introduir nous hàbits socials i culturals amb la relaxació del control sobre la moral pública, l’inici de la planificació familiar i nous costums socials.
• Va augmentar molt l’escolarització en tots els nivells gràcies a la Llei General d’Educació de 1970.
• Es va desenvolupar la societat de consum amb accés a béns com l’automòbil, la televisió i els electrodomèstics, fet que va provocar un augment del nivell de vida.
• Van augmentar els contactes internacionals gràcies al turisme i a la millora econòmica.
• Es van millorar les condicions de vida amb la creació de la Seguretat Social l’any 1963.

L'augment de la conflictivitat social

Espanya: Gran onada de vagues i protestes socials a partir de 1962. Les vagues van començar a Astúries, especialment al sector miner, i després es van estendre a altres zones industrials. El 1964 va néixer la primera Comissió Obrera del metall a Madrid. Franco va decretar repetidament l’estat d’excepció a Biscaia el 1967, i es van produir forts conflictes laborals i universitaris a tot Espanya els anys 1968 i 1969, fet que va provocar la declaració de l’estat d’excepció el 1969.

Catalunya: Aparició de noves forces socials com les Comissions Obreres (1964) i el Sindicat Democràtic d’Estudiants. Es va produir un fort creixement del moviment veïnal i de les associacions democràtiques. Es van dur a terme accions populars contra el règim, com la campanya contra els judicis de Burgos i l’oposició al procés de repressió franquista. També van aparèixer moviments culturals com la Nova Cançó, Edicions 62 i Serra d’Or, reivindicant la identitat i la llengua catalana.

Línies polítiques i força de l'oposició

La modernització econòmica del règim franquista no va anar acompanyada d’una democratització política. L’Opus Dei va continuar dominant el govern.

Fets principals:

• 1959: Neix a Euskadi l’organització independentista ETA i es produeix a Barcelona la campanya contra el director de La Vanguardia, Luis de Galinsoga.
• 1960: El PCE nomena Santiago Carrillo com a secretari general, qui defensa l’abandonament de la lluita armada. El jove dirigent Jordi Pujol ingressa a la presó i es produeixen els Fets del Palau.
• 1962: Té lloc el Contuberni de Munic, reunió de polítics demòcrates de l’exili i de l’interior.
• 1963: Es crea el TOP (Tribunal de Orden Público) i s'executa el comunista Julián Grimau.
• 1966: S’aprova la Ley Orgánica del Estado en referèndum.
• 1968: Primers atemptats mortals d’ETA.
• 1969: Franco nomena el príncep Joan Carles de Borbó com a successor.

Les oposicions al règim:

El món universitari es va convertir en un focus de protesta. Es van reorganitzar els partits clandestins com el PSOE, el PCE i els nacionalismes català i basc, enfortint les reivindicacions democràtiques.

El desarrollisme i el creixement econòmic

1959-1973: Etapa de gran creixement econòmic que va conduir Espanya cap a la industrialització occidental. Les característiques principals van ser el desenvolupament industrial, l'augment de la renda per càpita, la dependència tecnològica exterior i la intervenció de l’Estat.

Els Plans de Desenvolupament

Plans quadriennals impulsats pel règim: Primer pla (1964-1967), Segon pla (1968-1971) i Tercer pla (1972-1975). Estaven centrats en els sectors industrials i la creació dels Polos de Desarrollo, tot i que van tenir poca incidència real sobre el creixement global.

Inversió estrangera i turisme

Es va produir un gran volum d’inversió de capitals des de l’exterior, essencial per al desenvolupament industrial. L'inici del turisme de masses va suposar l’entrada massiva de divises.

Emigració exterior

Gran fenomen migratori cap a Europa (França, Alemanya, Bèlgica, Suïssa), que va permetre l'enviament de remeses de diners a Espanya, va disminuir l'atur i va alleugerir les pressions socials a les regions deprimides.

Discurs d'Arias Navarro i el reformisme

El text correspon a un discurs de Carlos Arias Navarro pronunciat el 1974, en el context del final del franquisme. Se situa després de la designació de Joan Carles com a successor, obrint una etapa de continuïtat controlada. El govern pretenia impulsar un desenvolupament polític per adaptar les estructures sense trencar amb les lleis fonamentals. Es proposava reorganitzar l’administració local, regular les incompatibilitats dels procuradors i accelerar la Llei Sindical per mantenir el control estatal. Aquest reformisme limitat buscava modernitzar el sistema mantenint la naturalesa autoritària, projectant una imatge d’obertura sense una transició real cap a la democràcia.

Anàlisi de la visita de Franco a Barcelona

1. La font és una fotografia de Francisco Franco a Barcelona el 18 de juny de 1970, amb l’alcalde Josep Maria de Porcioles.
2. La imatge reflecteix el caràcter propagandístic dels actes públics del règim.
3. Porcioles representava les autoritats locals fidels a la dictadura.
4. S’emmarca en l’etapa desenvolupista o tecnocràtica.
5. Predominaven els governs vinculats a l’Opus Dei.
6. El règim intentava transmetre ordre i suport popular.
7. L'economia dels seixanta provocà industrialització i consum.
8. Barcelona experimentà un fort creixement urbanístic, sovint amb especulació immobiliària.
9. Malgrat l’aparent estabilitat, augmentava l’oposició obrera i estudiantil.
10. La font simbolitza el contrast entre la propaganda oficial i les tensions socials reals.

La proclamació de Joan Carles I

1. Fotografia de la proclamació de Joan Carles de Borbó com a successor el 22 de juliol de 1969.
2. L’acte se celebrà davant les Corts franquistes amb caràcter institucional.
3. Franco el designà per garantir la continuïtat del règim després de la seva mort.
4. Joan Carles jurà fidelitat a les Lleis Fonamentals i al Movimiento Nacional.
5. La successió es produïa dins d’una monarquia controlada pel franquisme.
6. S’emmarca en la fase final de la dictadura i l'estabilització política.
7. Predominaven les polítiques tecnocràtiques de creixement.
8. El règim assegurava la continuïtat davant la decadència física del dictador.
9. Augmentava l’oposició democràtica i nacionalista contra la dictadura.
10. Aquesta designació seria decisiva per a la futura Transició democràtica.

Estadístiques de l'increment de població

1. Taula estadística de l’augment de població en municipis catalans entre 1965 i 1968.
2. Municipis situats principalment a l’àrea metropolitana de Barcelona i al Baix Llobregat.
3. Tots presenten un fort creixement demogràfic.
4. Santa Coloma de Gramenet destaca amb l’augment percentual més elevat.
5. El creixement es deu a la immigració interior (Andalusia, Extremadura, Múrcia).
6. La immigració cercava oportunitats laborals en la indústria.
7. Provocà una expansió ràpida amb barris perifèrics mancats de serveis.
8. Dades emmarcades en el desenvolupisme dels Plans de Desenvolupament.
9. Catalunya es consolidà com a motor industrial de l’Estat.
10. La transformació social fou profunda durant els darrers anys del règim.
11. La concentració industrial afavorí el creixement del moviment obrer.

Anàlisi de les migracions interiors

1. Taula de l’INE sobre migracions interiors a Espanya (1961-1970).
2. Mostra el percentatge d’emigració o immigració per províncies.
3. Zones receptores: Madrid, Barcelona, Biscaia, Girona, Tarragona i Balears.
4. Zones emissores: Regions agrícoles com Extremadura, Andalusia i Castella.
5. Madrid i Barcelona lideren la immigració pel seu pes industrial.
6. Fenomen propi de l’etapa desenvolupista dels anys seixanta.
7. Conseqüència del Pla d’Estabilització de 1959.
8. El turisme i la construcció van generar una gran demanda de mà d’obra.
9. Es produí un èxode rural massiu cap a les ciutats.
10. Provocà urbanització intensa i problemes d’habitatge i infraestructures.
11. A Catalunya, la immigració transformà la composició demogràfica i social.

L'enterrament de Franco i el fi del règim

1. Fotografia de l’enterrament de Francisco Franco al Valle de los Caídos (23 de novembre de 1975).
2. Acte solemne organitzat pel règim després de la mort del dictador.
3. Simbolitza el final de gairebé quaranta anys de dictadura.
4. El monument tenia una forta càrrega simbòlica i propagandística.
5. Hi participaren autoritats polítiques, militars i religioses.
6. Reflecteix la relació entre el règim, l’exèrcit i l’Església catòlica.
7. La mort de Franco obrí un període d’incertesa política.
8. Joan Carles I fou proclamat rei dos dies després, iniciant la Transició.
9. Inicialment, les estructures franquistes es mantenien intactes.
10. L'acte marca l’inici del canvi polític cap a la democràcia a Espanya.