El Franquisme (1959-1975): Economia, Societat i Oposició

El Franquisme (2a etapa, 1959-1975)

Economia

A) Expansió econòmica (1959-1973)

Davant la desastrosa situació econòmica de l’etapa anterior, basada en l’autarquia i caracteritzada per l’estancament, la inflació i el risc de fallida, Franco va incorporar l’any 1957 un grup de tècnics especialistes coneguts com a tecnòcrates, molts d’ells vinculats a l’Opus Dei. Aquests van preparar un nou model econòmic per superar la crisi, tot i ser contrari a les idees autàrquiques del règim.

Pla d’Estabilització i Liberalització (1959)

Aquest pla tenia dos grans objectius:

• Aturar la inflació: Estabilitzar preus i salaris, congelar salaris, contenir la despesa pública i sanejar l’economia.
• Liberalitzar el sector exterior: Permetre l’entrada de capital estranger, incentivar inversions, devaluar la pesseta per afavorir exportacions i unificar el canvi de moneda.

Resultats inicials: Es va reduir la inflació, es va modernitzar l’economia i s’evità la fallida. Tot i un augment inicial de l’atur i la desaparició d’oficis tradicionals, l’expansió es consolidà a partir de 1963.

Factors de l’expansió econòmica

1. Context internacional favorable: El boom turístic va convertir Espanya en la segona destinació d'Europa. Conseqüències: compensació de la balança comercial i urbanització ràpida (ex. Benidorm).
2. Exportació de mà d’obra: Milions d’espanyols emigraren a Europa (Alemanya, França, Suïssa), reduint l’atur intern i enviant divises.
3. Inversió de capital estranger: Afavorida per salaris baixos, absència de dret de vaga i avantatges fiscals.
4. Plans de Desenvolupament: Impulsats per industrialitzar el país (carreteres, polígons industrials, indústria petroquímica).

Resultats per sectors

• Agricultura: Mecanització, nous regadius i èxode rural.
• Indústria: Gran creixement (tèxtil, automòbil com SEAT, energia).

Conseqüències socials negatives

• Desequilibris territorials i superpoblació urbana.
• Despoblament rural.
• Problemes d’habitatge i barraquisme.
• Desigualtats econòmiques.

B) Crisi econòmica (1973-1975)

El model entra en crisi per la crisi del petroli de 1973 (causes externes) i l'enduriment del règim amb la inestabilitat política (causes internes). Resultat: inflació elevada, dèficit comercial i pressupostari, culminant amb la fi de la dictadura el 1975.

El terrorisme i la repressió

Neix ETA (1959), que reclama la independència d'Euskadi. Practica assassinats contra membres de l'exèrcit i la Guàrdia Civil (ex. atemptat contra Carrero Blanco, 1973). També apareixen grups com el FRAP, GRAPO i Terra Lliure.

El govern respon amb una forta repressió mitjançant tribunals militars. El cas de Salvador Puig Antich (1974), jove anarquista executat amb garrot vil, es va convertir en un símbol de la repressió franquista i va provocar una forta protesta internacional.

L'oposició al franquisme

• Món obrer: Creació de sindicats clandestins com CC.OO (1962).
• Universitat: Mobilitzacions constants i vagues estudiantils.
• Església: El Concili Vaticà II renova l'església, que comença a distanciar-se del règim (protestes de capellans, vagues de fam de Lluís M. Xirinacs).
• Catalunya: Moviment de la Nova Cançó (Serrat, Lluís Llach, Raimon).

Demografia i condició femenina

Es produeixen fluxos migratoris massius del camp a la ciutat i cap a Europa. Les ciutats creixen de manera desmesurada i anàrquica (ciutats dormitori).

La dona sota el franquisme: Retorn al sistema masclista. La dona estava sotmesa a l'home, sense dret al divorci ni a l'ús d'anticonceptius. L'educació imposava les tasques de la llar. A partir de 1970, amb la Llei General d'Educació, s'inicia la coeducació i el creixement de dones a la universitat, sorgint moviments feministes com el Movimiento Democrático de Mujeres.

Mort de Franco (20-11-1975)

La mort del dictador va obrir pas a la recuperació de la democràcia, els estatuts d'autonomia i la millora de les condicions laborals, facilitant una transició relativament ràpida.