El Franquisme (1939-1959): Característiques i Repressió

El Franquisme (1939-1959)

Característiques del règim

• Concentració de poders en Franco: Cap de l'Estat, president del Govern, generalíssim dels tres exèrcits i cap nacional del partit únic.
• Totalitarisme: Supressió de llibertats i de la democràcia; prohibició de partits polítics i sindicats.
• Caràcter unitari i centralista: Abolició dels estatuts d'autonomia i marginació de les llengües catalana, basca i gallega.
• Repressió: Persecució sistemàtica contra els vençuts i l'oposició.
• Control dels mitjans: Censura estricta de la informació.

Suports del règim

• Exèrcit: Responsable de la repressió política i amb participació directa en el poder.
• Partit (Falange Española y de las JONS): Partit únic que ocupava càrrecs a l'administració, difonia el discurs oficial i controlava els mitjans. Incloïa quatre organitzacions: Frente de Juventudes, Sección Femenina, Sindicato Español Universitario (SEU) i la Central Nacional Sindicalista.
• Església: L'Estat es defineix com a confessional catòlic. A canvi, l'Església rep beneficis econòmics i manté la seva influència en l'educació i la societat.

Actituds socials

• Suport: Classes altes (recuperen influència econòmica, social i política) i propietaris agrícoles.
• Passivitat: Classes mitjanes, marcades pel trauma de la Guerra Civil.
• Rebuig: Sectors populars, a causa de la repressió i la por.

Famílies del règim: Falangistes, carlins, monàrquics, membres de la CEDA, catalanistes de la Lliga Catalana i republicans conservadors. A l'Església destaquen l'Asociación Católica Nacional de Propagandistas i l'Opus Dei.

El Franquisme a Catalunya

Es produeix l'abolició de l'Estatut d'Autonomia, posant fi a l'autogovern. El suport al règim provenia d'industrials, propietaris, comerciants i financers. Tot i això, a la Falange hi havia pocs catalans (principalment dreta, carlins i excombatents franquistes). Els càrrecs de confiança eren ocupats per franquistes, sovint amb desconfiança cap als locals.

Persecució dels vençuts

• Execucions: 3.500 catalans executats (incloent Lluís Companys i Peiró).
• Tribunals militars: 78.000 processos oberts.
• Depuració: Afecta l'administració pública i entitats privades (15.000 persones a la Generalitat, -44% de professors a la UB, col·legis professionals i periodistes).
• Confiscació: Desapareix el 80% de les cooperatives agrícoles i el nombre de diaris a Barcelona es redueix de 20 a 7.

Repressió de la identitat catalana

Prohibició del català en l'àmbit públic i dels símbols catalanistes (l'IEC passa a la clandestinitat; les biblioteques són expurgades de llibres en català). Aquesta situació provoca una forta reacció cultural i civil, on l'antifranquisme esdevé sinònim de catalanisme.