Els Estats Fràgils: Característiques i Conseqüències

Els estats fràgils: una realitat complexa

Els estats fràgils (també coneguts com a estats fallits) són aquells en què les estructures estatals no tenen la voluntat política i/o la capacitat de dur a terme les funcions bàsiques per reduir la pobresa, facilitar el desenvolupament i protegir la seguretat i els drets humans dels habitants.

Trets característics dels estats fràgils

Tot i que hi ha estats fràgils molt diversos, identifiquem alguns trets característics que comparteixen en més o menys grau, com ara:

• la presència d’organitzacions para-policials o para-militars que usurpen l’ús de la violència a l’estat, i l’existència àmplia d’activitats il·lícites;
  
• la violació dels drets humans, i l’aparició reiterada de crisis humanitàries;
  
• l’existència de població desplaçada i refugiada, i també la fuga de cervells;
  
• la tutela internacional i l’ajut oficial al desenvolupament (AOD) que reben;
  
• la incapacitat per generar recursos, i la corrupció generalitzada;
  
• uns mals resultats socioeconòmics dilatats en el temps.

El 2014 s’havien identificat 49 estats en situació de fragilitat, més de la meitat dels quals eren a l’Àfrica subsahariana.

El paper de l'estat en el benestar social

Al llarg del segle XX les funcions de l’estat es van ampliar i avui els estats intervenen en l’economia i proporcionen serveis bàsics a la població.

Per això, amb els diners dels impostos, l’estat:

• Ofereix als ciutadans serveis públics, com la sanitat o l’educació, gratuïts per a tothom.
• Atorga subvencions per atendre la població necessitada.
• Estableix un sistema de pensions que permet viure dignament als qui per edat o salut ja no estan en condicions de treballar.

És el que anomenem estat del benestar o estat social. Actualment, només els països desenvolupats tenen estat del benestar i és més ampli a Europa que en altres continents.

En canvi, d’altres estats no presten els serveis més bàsics a la majoria de la població, uns per manca de recursos –com en el cas dels països en desenvolupament– i d’altres per falta de voluntat política, tot i que no arribin al nivell de desintegració dels estats fràgils.