Fracàs del Projecte d'Almirall i Auge del Catalanisme Conservador

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,77 KB

Fracàs del Projecte d'Almirall

El projecte d'Almirall es va mostrar inviable, ja que representava un catalanisme massa republicà per atraure amplis sectors de la burgesia catalana i tampoc va saber atreure les bases populars. Les discrepàncies ideològiques d'alguns membres del Centre Català van conduir al rebuig del Centre Català.

Una nova generació d'intel·lectuals conservadors (Àngel Guimerà, Narcís Verdaguer, Enric Prat de la Riba, entre d'altres) i els homes al voltant del diari La Renaixença, que no es portaven gaire bé amb Almirall, van fundar una nova organització: la Lliga de Catalunya (1887). Aquesta tenia un caràcter molt més conservador, que acabaria per sintonitzar amb el tarannà de la burgesia que començava a desvincular-se dels partits polítics de la Restauració. El nou grup va fer seves les reivindicacions de l'oficialitat de la llengua catalana, la defensa del dret civil català, el proteccionisme i l'execució d'una política exclusivament catalanista. Una de les primeres iniciatives de la nova agrupació fou el Missatge a la Reina Regent (1888) adreçat a Maria Cristina, en el qual es demanava autonomia per a Catalunya.

El 1889 aconseguí un notable recolzament popular, en defensa del dret català i contra el projecte de reforma del Codi Civil que s'estava discutint a les Corts de Madrid. El govern va accedir a canviar la redacció del Codi Civil per tal de respectar el tradicional ordenament jurídic català i el fet fou presentat com "la primera victòria del catalanisme".

El Catalanisme Conservador

El catalanisme com a doctrina política va aplegar opcions polítiques diverses que van des dels plantejaments laics, progressistes i de caràcter federalista fins a plantejaments clarament conservadors i fortament vinculats amb el catolicisme.

Una part molt important de l'Església catòlica havia donat suport a la causa carlina i havia defensat posicions integristes i d'oposició al liberalisme. Posteriorment, el clergat va abandonar aquests plantejaments per buscar un espai dins del liberalisme més conservador. Va tenir gran importància el vigatanisme, un moviment cultural i intel·lectual impulsat per part dels membres d'institucions eclesiàstiques de Vic. El bisbe de Vic, Torres i Bages, va voler plantejar una alternativa catòlica i conservadora al catalanisme laic i va definir-ne un model a partir de tres postulats:

  • Refús a tot plantejament revolucionari.
  • Retorn a l'Edat Mitjana com a època idealitzada.
  • Defensa d'una estratègia regionalista allunyada de l'actuació política com a mitjà per aconseguir la regeneració social de Catalunya.

Entradas relacionadas: