Fotografia presa a l’aeròdrom de tetuán durant els primers dies de la Guerra Civil

 La guerra civil espanyola va començar el 18-19 de juliol de 1936 i va acabar l'1 d'Abril de 1939. Les tensions acumulades durant anys, bipolaritzades en les forces de dreta i d'esquerra, van esclatar violentament pel juliol de 1936. Un Cop d'Estat orquestrat des de la dreta contra el govern del
Front Popular esquerrà, elegit democràticament pel febrer d'aquell mateix any, va donar lloc a una guerra sagnant d'àmplies conseqüències.

La guerra s'explica perquè el Cop d'Estat no va triomfar arreu. Mentres en algunes zones triomfava de seguida, en d'altres la resistència de les forces lleials a la República va impedir-ho.

D'aquesta manera, l'Estat espanyol quedava dividit en dues zones completament antagòniques: d'una banda, l'Espanya nacional, aviat liderada pel general Franco, que va imposar un règim feixista i va reprimir durament tots els sectors esquerrans; d'altra banda, l'Espanya republicana, que es mantenia fidel a les institucions de la República, dirigides per les forces esquerranes, democràtiques i nacionalistes del Front Popular, que reprimiren els sectors dretans.                        

[06:34, 25/4/2017] +34 658 50 75 00: A la fi de la guerra, els nacionals de Franco van aconseguir una Pau sense condicions. Va ser la seva "victòria" i la van aplicar sense contemplacions. A partir d'Abril de 1939 començava a tot el territori espanyol una nova etapa de la seva història, sota la dictadura franquista. Els vençuts no caberen en la nova Espanya: la presó, els treballs forçats o la mort per als detinguts; amb sort, només la depuració, i per a molts l'exili, foren les úniques sortides que els esperava.

Les dues Espanyes quedaren reduïdes a una de sola, la dels vencedors. La guerra, en realitat, no va arreglar pas les diferències. Però només uns van poder seguir vivint amb normalitat. Els altres se'ls va fer callar. I aquesta gent va haver d'esperar molts anys per a tornar a conèixer un règim democràtic, com el que els sublevats havien destrossat amb la força de les armes.                        

[06:36, 25/4/2017] +34 658 50 75 00: La fotografia és una font extreta de l'arxiu fotogràfic de l'Exèrcit de l'Aire. Va ser feta a finals de juliol de 1936, durant l'inici de la Guerra Civil espanyola. Hi podem observar un grup d'homes vestits amb uniforme militar (soldats), que pertanyen a l'Exèrcit de l'Aire, pujant a un avió de transport a l'Aeròdrom de Tetuan mentre un segon grup espera.



La Guerra Civil es va iniciar amb la sublevació d'un gran grup format per les classes més conservadores, que estaven a favor d'instaurar una dictadura (i alguns fins i tot volien tornar a la monarquia), contra el govern de la República. Llavors el país va quedar dividit en dos: el bàndol republicà i l'insurrecte.

El bàndol insurrecte es va obrir pas de mica en mica en el territori republicà.Franco va aconseguir consolidar el seu lideratge i es va imposar a les forces que recolzaven la insurrecció. L'Abril de 1937 va donar a conèixer el Decret d'Unificació que unia falangistes i carlins en el partit Falange Española Tradicionalista y de las JONS.

Comptava amb l'ajuda d'altres governs a favor del feixisme, com Itàlia i Alemanya, que amb la seva aviació va utilizar ciutats i pobles de la península com camps de proves, experimentaven amb noves armes. Per tant, els insurrectes van tenir una gran ajuda per aconseguir el seu objectiu.                        

[06:50, 25/4/2017] +34 658 50 75 00: Cal que l’alumnat identifiqui la font com una imatge o fotografia (0,25 punts)
presa a l’aeròdrom 

de Tetuan (Protectorat Espanyol del Marroc) a finals de juliol de 1936                        

[06:55, 25/4/2017] +34 658 50 75 00: 1 4. La divisió del país en dues zones

La idea inicial del General Mola (Doc. 5) de provocar un cop ràpid i gene

a part

del país va fracassar: Espanya va quedar dividida, amb

majoritària en poder de la República, pero una altra part,

ralitzat l

part 

també molt important

en poder dels insurrectes. Amb tot, els centres

urbans més dinàmics havien quedat en mans de la República.

Des del punt de vista estratègic, la República controlava la Guàrdia Civil

els carrabiners, bona part de les tropes de guarnició, l'aviació i l'armada

els insurrectes comptaven amb l'experimentat i temut exèrcit colonial. Da

vant d'aquesta situació, Azana i el nou president de la República, Diego

Martínez Barrio (Doc. 7), van buscar un acord amb els revoltats que evi-

tés un conflicte més gran. Això no obstant, en aquella conjuntura tan radi

calitzada el que es va acabar imposant van ser les posicions irreconcilia-

bles: la majoria dels militars insurrectes i alguns líders de les dues bandes

(entre ells el socialista Francisco Largo Caballero) finalment van imposar

el criteri de la confrontació sense concessions. La Guerra Civil, d'aquesta

manera, esdevenia inevitable.                        

 Fases                        

 En la primera fase las tropas rebeldes, al mando del general Franco, atraviesan el estrecho de Gibraltar y ambos bandós centran su objetivo en Madrid, que pronto estuvo asediada por los insurrectos, dando lugar a la conocida como batalla de Madrid.                        

[06:58, 25/4/2017] +34 658 50 75 00: En la 2ª Fase, y fracasado el ataque de Madrid, Franco cambió de estrategia. Reuníó sus esfuerzos contra la zona republicana del norte. De este modo, logró conquistar Vizcaya, Santander y Asturias, aunque no abandonó la marcha sobre Madrid.