Formes úniques de continuïtat en l'espai

Umberto Boccioni - 1913

Documentació general:

MOMA, Nova York. Bronze. Fosa. Monocroma. Estil futurista. Escultura exempta. Figura humana en moviment. 1,1m x 0,8 m.

Context històric:

Inicis segle XX. A inicis del segle XX, els nous descobriments científics i tècnics, la difusió de noves ideologies, els problemes socials derivats de la industrialització i una situació política a Europa marcada per l'existència de blocs armats i la tensió entre les grans potències provoquen canvis en les idees i els estils de vida.

Els artistes del segle XX es mostraran receptius amb molts d'aquests problemes, i reflectiran en les seves creacions, els trets culturals, morals i polítics que configuren el pensament d'aquest segle i inventaran noves formes amb les quals poder expressar aquest món de conflictes i canvis. Intentaran expressar de forma plàstica les seves pròpies vivències interiors i la seva pròpia visió subjectiva de la realitat. És en tot aquest context on sorgeixen les anomenades avantguardes del segle XX.

Context artístic - Inicis segle XX:

El futurisme es desenvolupa fonamentalment a Itàlia gairebé simultàniament al cubisme a París. Neix al 1909 quan el poeta italià Filippo Tomasso Marinetti publica al diari "Le Figaro" el primer manifest futurista. El propi nom del moviment emfatitza la seva voluntat de descartar l'art del passat i celebrar el canvi i la innovació.

Els artistes van buscar de manera obsessiva reproduir nocions i percepcions relacionades amb la idea de progrés com ara: el moviment, el dinamisme, el canvi i la transformació.

Característiques generals del futurisme:

Els futuristes equiparen els museus als cementiris. Rebuig del passat, de la tradició, i defensa d'un nou art. Exaltació de la societat industrial, l'energia i la violència. Glorifiquen la tecnologia, la velocitat. S'exalta la bellesa de la màquina. Reivindiquen la ciutat moderna: exalten la vida de la ciutat, el soroll, els gratacels. Es glorifica la guerra ("Única higiene del món"), el militarisme, el patriotisme i es declara el menyspreu per la dona i pel feminisme. Tècnicament utilitzen una amplia gamma de colors, i la tècnica del divisionisme, la simultaneïtat per expressar el moviment.

Anàlisi formal del futurisme:

L'obra representa un home en posició de marxa. El cos es representa serpentejant, cos en moviment. L'obra presenta una composició oberta (centrífuga).

S'estructura en base a una línia diagonal que accentua el dinamisme de l'obra. Joc de formes còncaves i convexes i la presència de forces contràries contribueixen a potenciar el dinamisme de l'escultura. Presenta uns contorns desdibuixats, com a prolongació del cos. Boccioni no volia representar la forma del cos, sinó l'acció del cos. Realitzada en bronze molt polit reflecteix molta llum per tots els costats aconseguint una major sensació de dinamisme. Els peus, sobre dues plataformes quadrangulars que s'eleven respecte al pla, accentuen l'acció de lleugeresa. Màxima exaltació de la velocitat i el dinamisme. La utilització de múltiples formes geomètriques de perfils angulosos contribueixen a representar la sensació de moviment i desplaçament de la figura. La llum és un element fonamental que contribueix a accentuar el dinamisme de l'escultura. La incidència de la llum sobre el bronze polit, en combinació amb les formes geomètriques de perfils angulosos, crea intensos efectes de clarobscurs que accentuen la corporeïtat. Voluntat d'eternitat donat que l'obra va més enllà de la simple representació anecdòtica i puntual d'un home en posició de marxa.

Interpretació:

L'obra vol presentar la imatge de l'home modern, un ésser anònim que viu a una gran ciutat, que viu al seu temps. Simbolitza la figura humana que avança cap al futur. Representació del moviment com a sinònim de transformació, de canvi.

Un temps protagonitzat pels avenços tecnològics, per la màquina, de tal forma que l'home és semblant a una màquina, un organisme mecànic. L'ésser humà biònic que es desenvolupa en llibertat cap al futur trencant amb tot allò que el tenia lligat (normes i convencions del passat).

La figura també pot recordar la imatge d'un guerrer, més si tenim present l'exaltació del militarisme que van fer els artistes futuristes.

Per alguns crítics, aquesta escultura també és la representació de la teoria nietzscheana del "superhome". També potser considerada com un vehicle d'experimentació de noves formes i conceptes plàstics en l'escultura.

Models i influències:

Boccioni va ser un dels principals exponents del futurisme, la seva obra es mou dins de la creació escultòrica i pictòrica. Teòric del moviment, va col·laborar en la redacció de "El Manifest de la pintura futurista" de 1910 i en el "manifest de l'escultura futurista" de 1912. Malgrat el futurisme renega de les fórmules heretades del passat, l'escultura mostra una certa semblança amb la Victòria de Samotràcia: Intenten recrear la sensació de moviment ràpid i decidit d'un cos en l'espai. En l'escultura grega aquest concepte es representa en les robes que envolten la figura, mentre que a l'obra de Boccioni, això s'aconsegueix a partir del modelatge del cos del personatge. L'obra també denota una certa influència del cubisme analític de Braque i Picasso en la descomposició dels cossos en formes geomètriques. "Un cotxe de carreres... un cotxe brugent, que sembla que corre sobre la metralla, és més bell que la Victòria de Samotràcia."