Formació de les roques silícies i teories de la tectònica de plaques

Roques silícies

Nesosilicats: formats per tetraedres aïllats, i s'uneixen entre si amb cations.

Sorosilicats: els tetraedres es disposen en parelles que comparteixen 1 àtom d'O2.

Ciclosilicats: constituïts per 3, 4 o 6 tetraedres que formen anells.

Inosilicats: els tetraedres es disposen formant llargues cadenes simples (piroxens) o dobles (amfíbols).

Filosilicats: formats per làmines constituïdes per tetraedres.

Tectosilicats: els tetraedres formen xarxes tridimensionals.

Teoria de la deriva continental de Wegener

Els naturalistes pensaven que la Terra, en refredar-se, es va contraure i, com a conseqüència, algunes regions van quedar arrugades, formant el que ara són serralades. Aquesta teoria afirmava que tots els continents havien estat units, formant un únic supercontinent Pangea, que es va trencar i amb el pas del temps els fragments van anar viatjant fins assolir les posicions actuals. Aquesta teoria no va ser del tot acceptada ja que no explicava quines eren les forces que podien causar el moviment. L'estudi dels fons oceànics indicava que eren relativament molt joves, a més, enmig de la conca oceànica, n'hi havia una gran elevació muntanyosa, la dorsal oceànica i al centre, el rift. Les dades aportades deien que els fons marins es creaven a la dorsal i s'allunyaven a mesura que el fons oceànic s'expandia perquè de l'eix de la dorsal ascendia magma que formava la litosfera oceànica. Proves: El gruix dels sediments augmenta a mesura que s'allunyen de la dorsal. Existeix un sistema de bandes magnètiques paral·leles a l'eix de la dorsal que presenten, alternant la polaritat normal i l'inversa. Els fons oceànics són més antics a mesura que s'allunyen de la dorsal.

Teoria de la Tectònica de plaques

Wilson va proposar un model dinàmic de la litosfera terrestre, en afirmar que la superfície de la Terra estava constituïda per una sèrie de plaques rígides que es deplaçaven de forma lenta i constant, i que la litosfera es podia consumir a les zones de fosses oceàniques. Proves geològiques: coincidència de roques i estructures, continuació d'orògens i continuació litològica. Geogràfiques: encaix dels perfils dels continents, morfologia de costes, les plataformes continentals s'ajusten entre continents separats actualment. Paleoclimàtiques: empremtes de glaceres, les empremtes de fa 300 milions d'anys que s'han trobat en diferents continents que abans estaven junts i coberts per un casquet glacial. Paleontològiques: aparició de fòssils iguals en diferents continents, això no es podia explicar trets que els continents sense cap oceà de separació. Moviments plaques, vulcanisme, sismicitat: oceànica-oceànica: arc d'illes, una subdueix sobre altra. Les illes creixen a mesura que s'acumula el magma que ascendeix. Tenen un vulcanisme actiu i activitat sísmica freqüent. Oceànica-continental: 1. La placa subdueix sota la continental, generant una fosa oceànica. En aquesta fosa es van acumulant sediments. 2. Es generen magmes, i si ascendeixen, s'originen volcans i es formen andesites. 3. Les roques sedimentàries es superposen i es plequen, ascendeixen i es disposen sobre la placa continental. Continental-continental: orògens de col·lisió, on dues plaques continentals s'enfonsen però cap subdueix. La placa que avança s'eleva i remunta l'altra originant una serralada. Produeix una intensa activitat sísmica.

Formació d'un oceà

Comença quan sota un continent, ascendeix un plomall de magma molt calent que eleva a la litosfera i forma un dom tèrmic. La litosfera es trenca i forma un sistema de 3 esquerdes denominat punt triple. A cada esquerda s'enfonsen, per gravetat els blocs centrals, originant el rift. Si continua la separació de les plaques des del rift, és inundat per l'aigua de l'oceà i s'origina un mar estret. Si continua el procés, el magma que ascendeix pel rift i s'estén a ambdós costats de la dorsal i continua formant la litosfera oceànica, els continents s'aniran allunyant.

Dinàmica de les vores convergents i divergents

Convecció i moviment de plaques: forces de convecció: al mantell, el material calent ascendeix i es desplaça horitzontalment i descendeix en refredar-se, produint una corrent conectiva que té un paper en el moviment de plaques. El ascens de material forma dorsals, mentre que el moviment lateral arrossega la placa; el material es refreda i descendeix, produint zones de subducció. La gravetat: es considera que la gravetat és la principal causa del moviment de les plaques tectòniques. La gravetat actua en introduir-se el mantell a la zona de subducció, el seu extrem estira la placa per gravetat i arrossega l'escorça oceànica. Aquest arrossegament fa que es separin les plaques a les dorsals i el magma puja.