Força i resistència: tipus de força i resistència muscular

Resumen

Aquest document explica els conceptes de resistència i de força en l'àmbit de l'educació física i l'entrenament. Distingeix la resistència aeròbica i l'anaeròbica i classifica la força en força màxima, força velocitat i força-resistència. També indica quins exemples esportius corresponen a cada tipus de força.

Puntos clave

La resistència és la capacitat de mantenir un esforç de manera eficaç durant el major temps possible.
La resistència aeròbica consisteix a aguantar l'exigència física amb una bona captació d'oxigen.
La resistència anaeròbica està condicionada per una aportació insuficient d'oxigen als músculs.
La força és la capacitat de generar tensió intramuscular davant una resistència, tant si hi ha moviment com si no.
La força màxima mobilitza grans càrregues amb poca velocitat i poces repeticions, com en l'halterofília.
La força velocitat (o explosiva) dona a una càrrega la màxima acceleració possible, com en saltar o esprintar.
La força-resistència permet suportar la fatiga en esforços prolongats amb moltes contraccions repetides, com en la natació o el rem.

Ponte a prueba

Resistència:

la capacitat de mantenir un esforç de manera eficaç durant el major temps possible.

-resistència aeròbica (La resistència aeròbica seria aquella que té per objecte aguantar i resistir l'exigència física per guanyar oxigen)

-resistència anaeròbica (la resistència anaeròbica està condicionada per una aportació insuficient d'oxigen als músculs. Aquesta última es dóna en els exercicis on la freqüència de moviments és molt elevada, o en exercicis que impliquen força muscular.)

Força:

la capacitat de generar tensió intramuscular enfront d'una resistència, independentment que es generi o no moviment.
L'entrenament períòdic i sistemàtic de la força permet obtenir diversos adaptacions com la hipertròfica (engrandiment muscular) Càrrega natural: es refereix al pes del propi cos. Sobrecàrrega: pot ser el pes d'una altra persona, el pes de materials lleugers, peses, màquines, etc.

Força màxima

. És la capacitat del múscul de desenvolupar la màxima tensió possible, per a això, es mobilitzen grans càrregues sense importar l'acceleració, com, per exemple, en l'halterofília. La velocitat del moviment és mínima i les repeticions que es realitzen són poques.

Força velocitat

. També anomenada força explosiva, és la capacitat que tenen els músculs de donar a una càrrega la màxima acceleració possible. La velocitat del moviment tendeix a ser màxima. Aquest tipus de força determina el rendiment en activitats que requereixen una velocitat explosiva en els seus moviments: voleibol en saltar i rematar, handbol al llançar a porteria, atletisme a esprintar, futbol en colpejar una pilota ...

Força-resistència

. És la capacitat muscular per suportar la fatiga provocada per un esforç prolongat en el qual es realitzen moltes contraccions musculars repetides. En aquest cas, com ni la càrrega ni l'acceleració són màximes, la velocitat d'execució no és molt gran i es pot fer un alt nombre de repeticions. És el tipus de força necessària per a activitats que requereixin un llarg i continuat esforç: carreres llargues, rem, natació, esquí de fons ...

Preguntas frecuentes

Quina diferència hi ha entre resistència aeròbica i anaeròbica?

La resistència aeròbica consisteix a aguantar l'exigència física captant oxigen. La resistència anaeròbica està limitada per una aportació insuficient d'oxigen als músculs, i es dona en exercicis de molta freqüència de moviments o amb molta força muscular.

Què és la força explosiva?

La força explosiva, també anomenada força velocitat, és la capacitat dels músculs de donar a una càrrega la màxima acceleració possible. Es necessita en activitats com el voleibol en saltar o l'atletisme en esprintar.

Quin tipus de força es necessita per a les carreres llargues?

Les carreres llargues requereixen força-resistència, que és la capacitat muscular de suportar la fatiga d'un esforç prolongat amb moltes contraccions repetides.