Fonts històriques i testimonis sobre Jesús de Natzaret

Fonts històriques no cristianes

• Flavi Josep: Historiador jueu que va narrar la dominació romana de Palestina i les revolucions jueves contra Roma. En les Antiguitats judaiques, escrita el 94 d.C., afirma que Jesús va existir com a home savi i que va ser condemnat per Pilat.
• Plini el Jove: Legat imperial a les províncies de l'actual Turquia l'any 122 d.C. Va escriure una carta a l'emperador Trajà per saber com s'havien comportat els cristians, que defensaven que tota la seva culpa consisteix a reunir-se un dia fix abans de l'alba i cantar a cor l'himne de Crist.
• Suetoni: L'emperador Claudi va expulsar de Roma els jueus que provocaven enrenous contra la instigació de Crist.
• Tàcit: L'any 116 d.C. va recollir que Crist havia estat executat en el regnat de Tiberi per Pilat.
• Talmud: Un dels llibres més importants de la religió jueva; fa referència a la mort de Jesús i és una prova més de la historicitat de Jesús.
• Alcorà: Llibre sagrat de la religió musulmana que conté la revelació de Jesús que Mahoma va dir que va rebre al segle VII d.C. S'hi esmenten Jesús-Issa, Maria-Mariam i Joan Baptista.

Textos i gèneres del Nou Testament

L'Evangeli i el gènere epistolar

Evangeli: Significa "bona notícia". Els cristians predicaven el missatge de Jesús per a la seva salvació. Els primers textos són les cartes de Sant Pau, escrites entre el 50 o 60 d.C.

Epistolar: Cartes de diversos apòstols; inclou nou cartes de Sant Pau adreçades a comunitats cristianes, quatre a cristians particulars i vuit a altres apòstols.

Gènere evangèlic i apocalíptic

Evangèlic: Proclamació de la bona notícia, incloent els Fets dels Apòstols, paràboles, relats de miracles, relats de la passió i midraixos.

Apocalíptic: Vol revelar el sentit de la història humana, la qual és aniquilada gràcies a la influència de la resurrecció de Jesús.

Els quatre evangelis

Evangeli segons Sant Marc

És el més antic, redactat per una comunitat cristiana molt relacionada amb l'apòstol Pere cap a l'any 70 d.C. Es creu que va ser escrit a Roma i diu que Jesús va ser el Fill de Déu. Es pot dividir en tres parts: Galilea, camí cap a Jerusalem i ciutat de Jerusalem.

Evangeli segons Sant Mateu

Escrit cap a l'any 80 d.C., parla de la infància de Jesús i el seu camí. És una col·lecció de dites i discursos de Jesús que provenen del judaisme; el seu missatge és l'anunciament de Jesús en l'Antic Testament.

Evangeli segons Sant Lluc

Escrit entre el 80-85 d.C., conté paràboles de Jesús i aparicions de Jesús ressuscitat. Inclou els Fets dels Apòstols, està adreçat a comunitats gregues i diu que Jesús és el Salvador i els apòstols els transmissors.

Evangeli segons Sant Joan

Escrit entre el 90-95 d.C., no va usar les mateixes fonts que els anteriors. Són records i reflexions d'un deixeble proper a Jesús amb un llenguatge simbòlic: diàlegs i símbols prodigiosos. El discurs de Jesús als deixebles remarca el creixement de Jesús.