Fonts de Finançament Empresarial: Anàlisi de Crèdit, Rènting i Cicles

Fonts de Finançament Alien

S'acostumen a demanar avals que donin suport a l'operació com a garantia de pagament en cas que la persona o l'empresa que demana el préstec no el pugui retornar.

Emprèstit

Quan les empreses necessiten diners, també poden recórrer a altres empreses o a particulars i oferir-los títols de crèdit, anomenats obligacions, per l'import del préstec. Per norma general, s'emeten quan el cost dels diners en el mercat és elevat; d'aquesta manera, es poden aconseguir diners a un cost inferior. Les obligacions són parts del deute, ja que aquest es divideix per poder arribar a més inversors. Es poden vendre, ja que es negocien lliurement.

Termini de devolució

Els inversors deixen els diners per un temps limitat superior a un any.

Condicions i cost

Es paga una renda fixa, és a dir, uns interessos, amb independència del funcionament o dels resultats de l'empresa. Aquest tipus de font la solen fer servir les empreses de grans dimensions i de molta facturació.

Lísing

Moltes vegades les empreses necessiten finançament per invertir directament en immobilitzat. En aquest cas, poden recórrer al lísing, que consisteix en el fet que l'empresa financera (pot ser un banc) compra el bé que necessita l'empresa en qüestió (immoble, màquina, local, etc.) a un proveïdor i l'hi lloga. En aquest tipus de finançament hi intervenen tres agents: l'empresa que fabrica el bé, l'entitat financera que el compra i l'empresa, que el lloga a l'entitat financera.

Termini de devolució

• Hi ha béns (com ara una màquina) que es financen al 100% en un termini màxim de cinc a set anys.
• En canvi, n'hi ha d'altres (com els immobles) que es financen al 60% o al 70% de la taxació, i el termini del finançament es pot estendre fins a 12/15 anys.

Condicions i cost

L'empresa que arrenda el bé per utilitzar-lo paga quotes mensuals que incorporen l'amortització del bé, els interessos del capital, etc. Al final de la vida útil d'aquest bé, l'empresa té l'opció de comprar-lo per un valor pactat prèviament o en acabar el contracte. Aquestes quotes d'arrendament minoren els beneficis de l'empresa, cosa que la pot afavorir en l'àmbit fiscal. Se solen demanar avals.

Rènting

És una opció de finançament aliè a llarg termini per a les empreses en cas que vulguin invertir en immobilitzat, normalment en elements de transport o material tècnic. L'empresa de rènting adquireix el bé al proveïdor i, mitjançant un contracte d'arrendament, el lloga a l'empresa.

Termini de devolució

En general, aquests contractes no superen els cinc anys.

Condicions i cost

No hi ha l'opció de compra al final del contracte, però sí l'opció de renovar el bé en qüestió. Amb les quotes d'arrendament, s'inclou el manteniment del bé, així com les assegurances. Se solen demanar avals.

5.2. Fonts de finançament alienes a C/T

Són les que provenen de l'exterior de l'empresa. Aquestes les utilitza durant un període inferior a un any econòmic, que sol ser 1 any.

1) Préstec a C/T

Per norma general, se sol·liciten a les entitats financeres (bancs). S'obtenen els diners de manera immediata i s'ingressa la quantitat sol·licitada al compte bancari.

Condicions i cost

És habitual cobrar una comissió d'obertura i una comissió de cancel·lació anticipada, total o parcial. Els diners s'han de tornar a un preu que s'anomena interès i que es paga en quotes periòdiques, normalment mensuals. Se solen demanar avals.

2) Pòlissa de crèdit o línia de crèdit

La solen fer servir les empreses per finançar les possibles despeses generades en el cicle d'explotació (compra d'existències, salaris, subministraments, etc.). Consisteix en el fet que l'empresa obté un compte de crèdit, que té un límit de diners del qual podrà disposar a mesura que ho necessiti. És molt freqüent en les empreses que potser triguen a rebre els pagaments dels clients i necessiten disposar de liquiditat per continuar amb l'activitat empresarial, o bé quan la mateixa activitat empresarial presenta diferents escenaris en funció de l'època de l'any, de manera que a vegades necessiten molts diners i a vegades no tants.

Condicions i cost

Es paguen interessos per les quantitats utilitzades i un percentatge de comissió per la part que no s'ha utilitzat. Se solen demanar avals.

3) Descobert en compte

Aquesta font de finançament (que podríem dir que és automàtica, sense necessitat de negociació) consisteix a utilitzar recursos per un import superior al saldo del compte corrent.

Condicions i cost

Quan es fan servir més diners dels que hi ha en un compte corrent, el banc els concedeix, però cobra uns interessos elevats i una comissió per la quantitat utilitzada. Popularment, es coneix amb l'expressió estar en números vermells.

4) Descompte d'efectes

Aquesta font consisteix a anticipar els cobraments dels clients 30, 60 o 90 dies. És a dir, l'empresa presenta els deutes documentats al banc i aquest n'anticipa el valor. Se solen anticipar documents físics, principalment pagarés o alguna factura.

Condicions i cost

El banc cobra uns interessos pel valor anticipat dels deutes presentats. Se solen demanar avals.

5) Crèdit comercial

És el finançament automàtic. No s'acostuma a negociar: l'empresa l'aconsegueix quan queda a deure les compres que efectua als proveïdors durant uns dies. Habitualment, aquest termini és de 30, 60 o 90 dies.

Condicions i cost

Per norma general, no hi ha cap cost associat. Se solen demanar avals.

6) Facturatge

És una font de finançament en què l'empresa cedeix el 100% de la facturació d'un client a una entitat financera. Aquesta, cada vegada que rep una factura, anticipa a l'empresa un percentatge del seu valor, normalment el 80%. Això sol implicar que li anticipa el cobrament del client 30, 60 o 90 dies.

Condicions i cost

El cost representa un interès del capital anticipat per l'entitat financera. És una font de finançament que resulta cara per a l'empresa.

7) Confirming

Serveix per finançar els pagaments a proveïdors a 30, 60 o 90 dies. L'empresa emet paquets de factures que arriben al proveïdor; el banc ofereix al proveïdor l'avançament, i és aquest el que decideix si vol que li anticipin els diners. En realitat, es finança el proveïdor de l'empresa. Al proveïdor li interessa perquè l'entitat financera li garanteix el cobrament de les factures. Tot i així, el cost recau en el proveïdor.

Condicions i cost

En principi, no implica cap cost per a l'empresa, però sí que representa una garantia de solvència comercial.

8) Fons espontanis de finançament

Són fons totalment introduïts en l'empresa que no necessiten negociació, com els salaris, les quotes de la Seguretat Social o les retencions d'Hisenda.

Condicions i cost

Per norma general, no hi ha cap cost associat.

En què ens fixarem per seleccionar una font de finançament?

Hem de tenir en compte tres aspectes:

1) El grau d'endeutament que pugui assumir l'empresa

Dependrà de les possibilitats que tingui de retornar els recursos; és a dir, pot triar una font pròpia per no haver de retornar els diners, o bé una font aliena.

2) El cost que li suposi el deute

Cal valorar el cost que suposi cada font i fer-ne una anàlisi exhaustiva.

3) El tipus d'inversió

Si una inversió és a llarg termini, es va recuperant també a llarg termini a través de l'amortització del bé. Per això, ha de ser finançada amb recursos a llarg termini. Una inversió a curt termini es recupera també a curt termini (per exemple, les matèries primeres es converteixen en producte que es ven i es cobra en un període curt de temps). En aquest cas, la font de finançament pot ser a curt termini si l'empresa té prou liquiditat per poder pagar quan arribi el venciment.

6. Els cicles en l'empresa

Aquest procés es repeteix de manera contínua durant tota la vida de l'empresa, fet que dona lloc a 2 cicles: el cicle llarg i el curt.

Cicle llarg (també anomenat cicle d'inversió-amortització)

El cicle llarg de l'empresa comença amb la compra de béns que li duraran més d'un any: edificis, instal·lacions i maquinària, etc. Tots aquests béns es van desgastant amb el pas del temps per l'ús que se'n fa. També poden ser susceptibles de la depreciació de valor a causa de l'obsolescència tecnològica, etc. Per tant, l'empresa ha d'intentar elaborar un bon pla d'amortització.

Termini de recuperació

L'import de les amortitzacions s'afegeix al cost del producte i es recupera quan l'empresa el ven i en cobra l'import. Aquesta recuperació es produeix durant diversos exercicis econòmics.

Cicle curt (també anomenat cicle d'explotació)

Es pot produir diverses vegades dins un cicle econòmic i, per tant, té una durada inferior a un any. Comença amb la compra de matèries primeres i altres aprovisionaments, continua amb la producció i la venda del producte i acaba amb el cobrament de les factures als clients.

Termini de recuperació

Cada cop que acaba un cicle, s'aconsegueixen recuperar els diners invertits més el marge de benefici de les vendes.

Període mitjà de maduració

El període de temps que l'empresa triga a recuperar els diners invertits en el cicle curt, o cicle d'explotació, s'anomena període mitjà de maduració. Podem diferenciar entre:

El període mitjà de maduració econòmic (PME)

És el temps que dura tot el cicle d'explotació des que es produeix l'entrada dels materials al magatzem fins que es cobren les factures als clients. Ens indica el temps mitjà que transcorre des que l'empresa inverteix una unitat monetària en l'adquisició d'un bé fins que el recupera mitjançant el cobrament de les vendes.

El període mitjà de maduració financer (PMF)

O període mitjà de maduració, que és el temps que transcorre des que l'empresa paga els deutes amb els seus proveïdors fins que cobra dels clients. És el nombre de dies que l'empresa necessita finançament perquè ha pagat els proveïdors i encara no ha cobrat als clients. Ha de ser com més petit millor perquè el capital destinat a finançar el cicle a curt termini sigui inferior. Per tant, com menys capital, més rendibilitat.

Període mitjà d'aprovisionament (PMA)

És el nombre de dies que, generalment, la matèria primera es guarda al magatzem en espera de ser utilitzada per produir. Com menys temps passi, millor, perquè ens indica que hi ha menys mercaderies retingudes al magatzem, fet que, habitualment, genera costos.

Període mitjà de fabricació (PMF)

És el nombre de dies que, normalment, es triga a fabricar els productes. Gràcies a això, podem saber el temps necessari per complir els lliuraments de les comandes, element molt important per als comercials de les empreses a l'hora de pactar dates amb els clients.

Període mitjà de venda (PMV)

És el nombre de dies que, en general, es triga a vendre els productes quan estan fabricats. Com més curt sigui aquest període, millor, ja que significa que l'empresa ven molt de pressa els productes fabricats o distribuïts.

Període mitjà de cobrament (PMC)

És el nombre de dies que, habitualment, es triga a cobrar les factures als clients. Com més curt sigui, millor, perquè es disposarà més aviat de diners per poder-los reinvertir i no es necessiti recórrer a fonts de finançament externes.

Període mitjà de pagament (PMP)

És el nombre de dies que, generalment, es triga a pagar les factures als proveïdors. Interessa que sigui com més alt millor, ja que, com més temps es trigui a pagar al proveïdor, més diners podrà fer servir l'empresa en un moment donat per destinar-los a altres inversions.