Fonts de finançament de l'empresa: tipus, característiques i exemples

Economía5,24 KB

Fonts de finançament de l'empresa

Els diners es poden aconseguir mitjançant estalvi, préstecs i acords. Per dur a terme l'activitat productiva de l'empresa, cal necessitar fons de finançament: Fons de finançament: recursos líquids o mitjans de pagament a disposició de l'empresa que li permeten fer les inversions i cobrir necessitats diàries. Estan representats al PN i passiu. Actiu: representa les inversions de l'empresa.

Classificació de les fonts de finançament

Segons el termini de devolució: c/t (préstec, crèdit) i ll/t (préstec, capital).

Segons la procedència de les fonts: Financiació interna: beneficis (reserves), quotes d'amortització, provisions. Financiació externa: capital social, préstecs, aportacions de socis.

Segons la pertinença dels mitjans de finançament: M. financers propis: capital, reserves. Aliens: préstecs, crèdits, emprèstits.

Tipus de fons de finançament: R. propis:

Recursos més estables de què disposa l'empresa. Són els que tenen més risc, ja que en cas de fallida els socis són els últims en rebre res.

Capital: format per les aportacions dels socis de l'empresa que s'aporten al moment de la constitució de la societat, i per ampliacions que es puguin produir.

Reserves: provenen dels beneficis no distribuïts per l'empresa, que formen part del seu autofinançament intern (legal, estatutària, voluntària).

Amortitzacions: formades pel valor que va perdent l'immobilitzat en el procés de producció. Són les quantitats extretes del benefici, per cobrir la pèrdua de valor de l'actiu fix o immobilitzat.

Provisions: fons de pèrdues que preveu que pugui tenir, comptabilitzats encara que no s'hagin produït (pèrdues de valors immobiliaris).

R. aliens a ll/t:

Recursos alternatius als del finançament propi que necessiten les empreses. L'empresa disposa d'ells durant un període de temps superior a la durada d'un exercici econòmic, i pensa pagar-los amb un interès.

Préstecs ll/t: entitats financeres concedeixen finançament aprovat; l'empresa pot disposar dels diners, que s'han de tornar amb interès.

Emprèstits: títols de crèdit (obligacions, bons, pagarés) que emeten les empreses i adquireixen els particulars a canvi d'un interès.

Leasing o arrendament financer: sistema de finançament mitjançant el qual l'empresa incorpora un element d'actiu fix cedit per una altra empresa a canvi de quotes d'arrendament. Inclou l'opció de comprar el bé al final de l'arrendament. Si no interessa la compra, el bé tornarà a l'empresa de leasing o renovarà el contracte de lloguer (3 agents).

Renting: lloguer de béns mobles i immobles a llarg termini. En el contracte, l'arrendatari es compromet a pagar una renda fixa mensual durant un termini determinat, i l'empresa de renting es compromet a prestar una sèrie de serveis (facilitar l'ús del bé durant el temps establert, manteniment, assegurança tot risc, opcions al final: renovar o substituir).

Recursos aliens a c/t:

Fons de finançament amb un període de vigència inferior a un exercici econòmic.

Préstecs c/t: diners que es demanen a una entitat financera per cobrir necessitats immediates (sovint amb quota fixa).

Crèdits bancaris c/t: contracte amb una entitat financera que posa a disposició de l'empresa un compte corrent amb un límit a disposar. L'empresa disposa dels diners que necessiti i paga interessos per la part disposada i comissió per la no disposada.

Crèdit comercial: finançament automàtic que aconsegueix l'empresa per poder pagar directament als proveïdors. Des que compra fins que paga, dura el finançament (si el proveïdor no fa descompte per pagar al comptat, podríem dir que el finançament és gratuït, com si paguéssim a terminis; si el proveïdor fa descompte per pagar al comptat, seria el mateix que pagar menys).

Descompte d'efectes: representa un cost per a l'empresa, ja que és pagar un interès per la quantitat que el banc li avança des del dia del descompte fins al del venciment, més una comissió. En cas que el client no pagui la lletra el dia, el banc tornarà a carregar l'import de la lletra més les despeses de devolució al compte de l'empresa, ja que s'fa responsable de la solvència del client (pot portar al descompte lletres o pagarés).

Lletres o pagarés: documents formals regulats per llei, similars al xec, en què una persona reconeix un deute amb una altra i es compromet a pagar-li en un temps.

Factoratge: forma de finançament consistent en la venda de tots els drets de crèdit sobre els clients a una empresa anomenada factor, que proporciona a l'empresa un líquid immediat amb la quantitat que aquesta considera i li evita problemes d'impagament.

Espontànies: no requereixen negociació prèvia (salaris de treballadors).

Descargar

PDF Word HTML