Fonts de Finançament de l'Empresa

FONTS DE FINANÇAMENT DE L’EMPRESA

Font de finançament: recursos líquids o els mitjans de pagament a la disposició

de l’empresa per fer front a les seves necessitats dineràries.

Els recursos financers de l’empresa es poden classificar segons tres criteris

diferents:

Classificació segons el termini de devolució de la font financera:

Font de finançament a curt termini

Font de finançament a llarg termini

Classificació segons que tinguin una procedència externa a l’empresa o bé s’hagin generat internament per la seva activitat normal:

Finançament intern: el genera la pròpia activitat de l’empresa

Finançament extern: el genera entitats aliens a l’empresa

Classificació segons si els mitjans de finançament pertanyen als propietaris de l’empresa o bé pertanyen a persones aliens a l’empresa:

Mitjans de finançament propis: com ara el capital i les reserves.

Mitjans de finançament aliens: com ara préstecs, crèdits i emprèstits de tot tipus, sia a curt o a llarg termini.

RECURSOS PROPIS O FINANÇAMENT PROPI

Capital: està format per les aportacions dels socis en formar-se la societat i per les ampliacions

successives de capital que es puguin produir

Reserves (autofinançament d’enriquiment): provenen dels beneficis no distribuïts per

l’empresa i formen part del seu autofinançament intern. Els beneficis s’obtenen a partir del resultat del qual s’arriba com a conseqüència de l’acompliment de la seva activitat.

Les reserves poden ser legals (quan la seva quantia està fixada per llei)

estatuàries (quan estan fixades pels estatuts de l’empresa), i

voluntàries (quan estan determinades per l’obtenció de beneficis extraordinaris i reserves procedents de subvencions estatals o privades.

Amortitzacions: formades pel valor que va perdre l’immobilitzat en el procés de

producció. Els béns de l’immobilitzat perden valor.

Provisions: són també una part del resultat de l’empresa que crea un fons per fer front a

certes pèrdues que encara no s’han produït, o bé futures despeses.

RECURSOS ALIENS A LLARG TERMINI

Préstecs a llarg termini: les empreses demanen préstecs a les institucions de crèdit per poder finançar-se.

Els emprèstits: són títols de crèdit (obligacions, bons, pagues) que emeten les empreses

i que són adquirits per particulars a canvi d’un interès.

Lísing o arrendament financer: és un sistema de finançament mitjançant el qual

l’empresa pot incorporar algun element d’actiu fix a canvi d’unes quotes d’arrendament. En aquest procés hi intervenen tres agents econòmics: l’empresa client, que necessita un determinat bé, l’empresa que fabrica o té el bé i l’empresa de lísing.

Rènting: és una modalitat que consisteix en el lloguer de béns i immobles a llarg termini.

En el contacte de rènting l’arrendatari es compromet a pagar una renda fixa mensual durant un termini determinat, i l’empresa de rènting es compromet a prestar una sèrie de serveis:

• Facilitar l’ús del bé durant el termini contractual
• Manteniment del bé
• Assegurança a tot risc
• Opcions en acabar el contracte