Fonts de dret públic

3. CONTEXT JURÍDIC

Els Edictes, mandats i decrets s’unifiquen i passen a ser tots coneguts Baix el nom de leges edictales
. L’emperador ordena i mana a tothom per igual. El rescriptes S’anomenen ara adnotationes, però es continua Distingint entre rescripta i suscriptiones


El canvi és l’aparició d’un nou tipus de normes anomenades pragmàtiques sancions que són rescriptes en matèries de dret públic. L’emperador és el focus de l’administració i del Dret. Tenim Unes frases provinents del Digest, Quod principi placuit legis Habet vigorem (allò que plau a l’emperador té força de llei)/ Prínceps legibus solutus est (l’emperador és el Creador del dret), que posen de manifest que l’emperador està Alliberat de les lleis, ja que es situa per sobre d’aquestes i, per Tant, no té perquè complir-les. Si ho fa és per fer imatge, per Quedar bé (les lleis que el fa s’apliquen a tothom excepte a ell). Aquestes dues frases són importantíssimes perquè defineixen el Poder absolut del emperador.
Quant A l’ordenament jurídic d’aquesta època, trobem que hi ha dues Idees bàsiques:

1. Tendència A la simplificació: de tota la llista de normes s’arriba a la Conclusió que el dret ROMà es pot dividir en:

• LEGES: Constitucions dels emperadors.

• IURA: Dret heredat d’èpoques anteriors, és a dir, jurisprudència.

2. Problema D’identificació de les fonts: Per causes internes, el sistema Jurídic es troba en una situació crítica però en aquest cas hi Trobem solució.

• LEGES: Els emperadors feien moltes lleis de manera desorganitzada cosa que Comportava un problema de publicitat. Van trobar una solució de Tipus instrumental atès que passen del sistema dels volumens (pergamins) al sistema de còdex (llibres on s’hi guarden Les lleis ordenades per dates...).

• IURA: El problema era que tots els juristes, a l’hora de resoldre casos, Eren bastant ineficients a causa de la gran quantitat de llibres que Havien de consultar dels juristes clàssics, cosa que comportava una Justícia lenta. La solució que s’hi va trobar va ser la Llei de Cites o també coneguda com el Tribunal dels morts. N’hi havia Dues versions: la original, del 426 per Valentinià III (deia que Per resoldre els casos, els juristes únicament havien de consultar A quatre autors: Papinià, Pau, Ulpià i Modestí. De manera que Aquella solució majoritària seria la correcta i, en cas d’empat, S’havia d’escollir la solució en què s’hi trobés Papinià. Si aquest no s’hi trobava, es deixava l’elecció al criteri del Jutge). La segona llei és del 438 per Theodosi II (inclosa en el Còdex Theodosianus) i diu el mateix que l’anterior, únicament inclou un altre autor que és Gai. Per Anomenar aquest dret ROMà del Dominat s’anomena dret ROMà vulgar. Aquesta etiqueta posa de manifest que aquest dret ROMà és diferent Del que havíem vist en l’època clàssica del dret ROMà.

4. IDEES

Aquest Sistema pretenia accelerar els processos judicials. Així, per ordre Del emperador només es podrán citar a 4 juristes (Papinià, Pau, Ulpià i Modestí) i, posteriorment, a Gai, sempre seguint el següent Criteri: la solución majoritària és la correcta, en cas d’Empat S’ha d’adoptar la solución proposada per Papinià i, en defecte D’aquest, el jutge és lliure de decidir. Aquest fet demostra la Manca de confiança per part de l’emperador respeccte els jutges, Els quals gaudien de poca formació degut al baix nivel cultural que Caracteritzava aquella època. Entremig Diu que s’anul·len les notes de Pau i Ulpià fetes per obra de Papinià, però diu “como ha Sidó establecido hace tiempo” per Tant, és un altre element que ens permet distingir que no es tracta De la llei original. I lo anterior, perquè Papinià era el mestre de Pau i Ulpià i aquests dos van millorar l’obra de Papinià (van Aportar-hi afegits), aleshores existia un dubte, s’havia d’esbrinar Què era de Pau i Ulpià i què de Papinià. En motiu d’això, S’anul·len les notes d’aquests dos. L’inconvenient és que de justícia se’n fa poca, ja que es donen solucions Genèriques, a més, les persones amb diners, poden recórrer i la Segona instància es l’emperador. Per recórrer s’han de pagar Unes taxes judicials, així només aspiren a la justícia els rics. Finalment, Destaca la interpretatione que venia a ser un resum per a que els Jutges ho entenguessin degut al seu escás nivel intel·lectual. No Obstant, es creu que aquesta última part no va ser redactada pels Romans, sinó pels visigots, al incloure a Gregorià i Hermogenia (lleis de emperadors), les quals s’han de separar de la Jurisprudència.

5. VALORACIÓ

   
   En Primer lloc, un dels principals efectes derivats d’aquesta llei va Ser que a Occident els llibres dels juristes clàssics es van perdre Pel poc ús que se’n feia. Això però, no va passar a Orient atès Que per una banda, Justinià recopila tot el dret en el Corpus Iuris Civilis.

Tot Plegat, posa de manifest el baix nivell cultural de l’època, Obligats a usar la jurisprudència anterior i com que és molt Extensa, els emperadors estipulen només un tipus de jurisprudència, La que deriva dels 4 autors determinats. Aquest sistema no funciona Perquè els emperadors decideixen al estil militar, l’únic que Volen és accelerar el procés, no tenen en compte la qualitat de la Justícia. Així, la majoria de casos les persones sentiran que no S’ha fet justícia. Davant aquesta situació, havien de recórrer Davant del emperador, fet que només ho podia fer els rics ja que Eren els únics que podien fer front a les taxes.

A Més, cal tenir en compte que als morts se’ls considera precedents, Autoritat històrica, fet que implica que ens hem de fixar amb la Idea principal no en els detalls, ja que els problemes no Coincideixen perquè la realitat és canviant. En últim lloc, caldria dir que tota justícia lenta és injustícia i Que, en motiu d’això, caldria alguna solució, com podria ser la mediació o l’arbitratge (per no acudir a tribunals) o els judicis ràpids, que evitaria realitzar un judici quan S’enxampés a algú in fraganti.