Fonts del Dret Romà: Principat, Dominat i Recopilacions

Evolució i Fonts del Dret Romà: Conceptes Clau

De la República al Principat

• Lex Iulia Iudiciorum privatorum: Substitueix definitivament les legis actiones.
• Lex Aebutia: Introducció dels litigis sentenciats mitjançant legis actiones.
• Salvi Julià: Redactà l'edicte perpetu.
• Lex Hortensia: Equipara els plebiscita a les leges aplicables als patricis.
• República Romana: Harmonització de principis (monàrquic, aristocràtic i democràtic).
• Comicis Curiats: Funció relacionada amb la Lex curiata de imperio.
• Comicis Tributats: Funció d'elecció dels edils i qüestors.
• Creació del Dret a la República: Interpretatio prudentium, assemblees populars i magistrats amb jurisdicció.
• Crisi de les assemblees: Afecta directament la creació del Dret en relació amb el poble.

Magistratures, Senat i Principat

• Diferència entre Edictum i Decretum: L'edictum és un conjunt per a tota la població; en el decretum, l'emperador actua com a jutge.
• Diferència entre Decretum i Mandatum: El mandatum s'aplica només a l'administració.
• Decretum i Rescriptum: En el decretum el princeps actua com a jutge; el rescriptum funciona com a jurista.
• Rescripte en el Principat: Constitució imperial de l'emperador com a jurista. Són respostes del Príncep concretes i puntuals.
• Senat: Les normes que creava eren els senataconsulta.
• Orationes principis in senatu habitate: Equivalien als senatus consulta.
• A partir d'Hadrià: S'elimina el Ius publice respondendi.
• Jurisprudència: Opinió dels juristes. S'inicia la funcionarització dels juristes romans al Principat, la qual culmina al Dominat.
• Principi: “Principis legibus solutus est”, originari del Principat i reelaborat en el Dominat.

Recopilacions i Llei de Cites

• Objectiu de la Llei de Cites: Simplificar els iura (fent-la anterior al Codex Theodosianus).
• “Tribunal dels Morts” (any 426): Valida les opinions de Papinià, Pau, Ulpià i Modestí, reduint les opinions de juristes invocables.
• Elements de l'ordenament al Dominat: Leges i iura.
• Col·leccions d'iura: Regulae Ulpiani, Epitome Gaii (col·lecció del Principat només d'iura) i Pauli Sententiae.
• Col·leccions mixtes: Collatio legum mosaicarum et romanorum (o Collocatio legum mosaicarum et romanorum) i Fragmenta Vaticana.
• Edictes: Manifestació de la voluntat del Príncep amb caràcter general.
• Recopilacions de leges: Codi Teodosià, Codi Gregorià i Codi Hermogenià.
• Codi Gregorià i Hermogenià: Obres de juristes privats.
• Codi Teodosià (C Th): Vigent a tot l'Imperi i conté només leges.
• Constitutiones Sirmondianae: Col·lecció de leges edicta del segle V d.C.
• Dominat: Considerat erròniament per alguns com una compilació exclusiva del Codi Teodosià.