Fonts del Dret: Lleis, Costum i Jurisprudència

Lleis orgàniques

Són les que regulen el desenvolupament dels drets i llibertats, les que aproven els estatuts d'Autonomia, les que aproven el règim electoral general i les previstes en la Constitució. Requereixen 176 vots afirmatius.

Diferències entre lleis i decrets-llei

Les lleis tenen una major permanència, mentre que els decrets-llei s'utilitzen en casos d'emergència.

Diferències entre decrets-llei i decrets legislatius

Es diferencien en què, en els decrets-llei, el Govern pot dictar disposicions legislatives. En canvi, en el decret legislatiu, el Govern no té potestat legislativa pròpia, ja que aquesta pertany a les Corts Generals.

El costum

Es tracta d'una de les fonts formals de creació del Dret, caracteritzada per la repetició d'una determinada conducta. Si la voluntat general és expressada en el Parlament, té capacitat per crear normes legals sense que intervinguin els seus representants. Es distingeix de les lleis per la seva formació paulatina i sense deliberació. Perquè hi hagi costum es requereix la concurrència de dos elements:

• Element material: Actes externs que es repeteixen de manera general i constant.
• Element espiritual: La voluntat general de regular jurídicament d'aquesta manera determinada.

El nostre ordenament considera expressament el costum com una de les fonts del Dret, encara que subordinada a la llei; s'aplicarà sempre que no sigui amoral.

Jurisprudència

No es troba entre les fonts de l'ordenament jurídic. No obstant això, el nostre Codi civil li assigna un paper important: la funció de completar l'ordenament. Es pot definir la jurisprudència com la doctrina que, de manera reiterada, estableixin el Tribunal Suprem o els Tribunals Superiors de Justícia de les Comunitats Autònomes en interpretar i aplicar la llei, el costum i els principis generals del Dret. El Tribunal Constitucional vetlla perquè no es violi la Constitució.

Principi d'irretroactivitat

Aquest principi estableix que preval una llei antiga sobre la llei nova quan les relacions jurídiques s'hagin produït anteriorment a la data de promulgació de la llei nova. És a dir, si es comet un delicte, s'ha de jutjar per la llei vigent en aquell moment, no per la llei que encara està pendent d'aprovar-se o que no ha entrat en vigor, sempre que la llei no contempli el principi retroactiu.