Fonètica i fonologia del català: resum de sistemes, normes i usos lingüístics

Fonètica i fonologia

Fonètica sintàctica

Entre vocals

• Elisió: suprimeix una vocal.
• Reducció: suprimeix vocals iguals.
• Sinalefa: diftong amb i o u.

Pronoms

• Amb vocal: ho (amb vocal, (u)/darrere verb (o)/davant verb (o, eu)/darrere d, me, te, se, so, na(u)).

Sonorització

Consonants sonores i sordes: les fricatives i africades s i z es poden sonoritzar entre vocals i davant de consonant sonora; les oclusives també es sonoritzen en determinats contextos.

Consonants

• Oclusives: p/b, t/d, k/g.
• Fricatives labiodentals: f/v.
• Fricatives alveolars: s/z.
• Fricatives palatals: x/ix (sh/ya).
• Africades: ts/dz (alveolars), tj/dj (palatals).
• Laterals: l (alveolar), ll (palatal).
• Vibrant: r (alveolar).
• Nasals: m (bilabial), n (alveolar), ny (palatal).

Germinació

Cas de t+n = nn, t+m = mm, t+l = ll, t+ya = ya.

Enmudiment

Pèrdua de la pronunciació de -r, -t, -p en determinats casos.

Pronoms febles

Combinacions

Estàndard valencià: CI + CD (li'l, li la, li'ls, li les, li'n). Estàndard oriental: CD + CI (l'hi, la hi, els hi, les hi, n'hi).

Funcions

• En: subjecte, CD, CN, CAdj, CRV, CCL, atribut, CP, verbs pronominals (anar-se'n, pujar-se'n, eixir-se'n).
• Hi: CCL, CCT, CCMan, CCCom, CCI, predicatiu, CRV, ús lèxic (haver-hi, veure-hi, sentir-hi, frases fixes).

Variació diatòpica

• Plural (jove, home, marge): occidental homens, joves, margens; oriental homes, joves, marges.
• Present de subjuntiu: occidental cante, cantes, cante, canten; oriental canti, cantis, canti, cantin.
• Verbs incoatius: occidental -ix, -isc-isca (patisc, patix, patisca); oriental -eix, -esc, -esca (pateixo, pateix, patesca, pateixes).
• Alternança a/e, tl/tll, é/è: occidental nadar, xarrar, ametla, anglés; oriental nedar, xerrar, ametlla, anglès.
• Lèxic: occidental espill, xic, melic, roig, bes; oriental mirall, noi, llombrigol, vermell, petó.

Composició i relacions de significat

Substantius compostos

• Síntesi: guardabosc.
• Guionet: malva-rosa.
• Conjunció: cap-i-cua.
• Preposició: ull de poll.

Sinonímia

• Total (definició exacta).
• Parcial (difereix en matisos).
• Geosinònims (definició igual en dialectes diferents).

Antonímia

• Complementaris: un nega l'altre, i no tenen totes les definicions possibles.
• Graduals: hi ha intermedis.
• Relacionals: un dona sentit a l'altre.

Polisèmia i homonímia

Polisèmia: una paraula té diversos significats relacionats. Homonímia: una paraula té significats diferents i no relacionats (beure, set (7)).

Llengua i societat

Sociolingüística

Estudia l'ús de la llengua i la relació entre llengua i context social: qui parla, amb qui, on, en quin moment, amb quina intenció, etc. L'ús presenta gran diversitat.

Àmbits d'ús

Ocasions en què la llengua s'usa: família, mitjans de comunicació, ensenyament, empresa, treball.

Normes d'ús

Determinen l'actuació lingüística dels individus i estableixen quines llengües, varietats o registres cal usar en cada ocasió. Poden ser explícites (quan els governs estableixen quines llengües d'ensenyament o administració s'han d'usar) o implícites (fets socials interioritzats que generen clepabilitat si no es compleixen).

Tipus d'ús

• Ús convencional: d'acord amb les normes d'ús.
• Ús intencional: en desacord amb les normes, que pot arribar a transformar la llengua.

Llengües minoritàries i majoritàries

• Minoritària: ús reduït (pocs usuaris).
• Majoritària: ús quantitatiu important, molts usuaris.
• Minoritzada: la pròpia comunitat pateix retracció dels usos públics i privats; amenaça la seva existència.
• No minoritzada: les que la pròpia comunitat usa en tots els àmbits sense compartir-les amb cap altra.
• Dominant: provoca la minoritzacio d'una llengua ocupant els seus àmbits d'ús.

Interlingua

Llengua que serveix de canal de comunicació a parlants de diferents llengües (per exemple, l'anglès).

Bilingüisme

• Individual: capacitat de dominar dues llengües. Pot ser passiu (entén dues però només usa una) o actiu (les coneix i les usa).
• Simètric: domina per igual totes dues en tots els àmbits d'ús.
• Instrumental: per al treball.
• Integratiu: per integrar-se en un grup.
• Social: tots o gran part d'un grup són bilingües.
• Territorial: un territori dividit en zones determinades per llengües diferents (Suïssa).

Diglòssia

Dues llengües, una per a funcions formals i l'altra per a informals.

Conflicte lingüístic

Dues llengües comparteixen els mateixos àmbits d'ús en una situació no estable.

Lleialtat lingüística

Resistència dels parlants a abandonar l'ús de la seva llengua o a canviar-ne l'estructura.

Autoodi

Sentiment d'odi o rebuig envers la pròpia llengua.