Fonètica i fonologia catalana: conceptes i classificació

Conceptes bàsics de fonètica i fonologia

El fonema és una unitat abstracta, un concepte metodològic per a l'anàlisi del llenguatge, mentre que el so és una unitat material, la realització pràctica dels fonemes, el material que ens permet construir la noció abstracta del fonema i el sistema fonemàtic d'una llengua.

La grafia designa les lletres i/o els dígrafs que representen els sons en la traducció de la llengua. La fonologia determina i classifica els fonemes d'una llengua. La fonètica analitza els sons com a entitats físiques. D'una banda, estudia l'estructura física dels sons i, d'una altra, s'ocupa de les reaccions de l'òrgan de l'oïda davant els sons.

L'al·lòfon és cadascuna de les variants fonètiques d'un fonema provocada pel context fònic.

Punts d'articulació

• Bilabials: els dos llavis s'uneixen o s'acosten (p, b, β, m).
• Labiodentals: el llavi inferior toca les dents superiors (f, v).
• Dentals: la punta de la llengua s'aproxima a les dents superiors o les toca (t, d).
• Alveolars: la llengua s'aproxima o toca els alvèols superiors (s, z, ts, dz, l, r, rr, n).
• Palatals: el dors de la llengua entra en contacte o s'acosta al paladar dur (x, j, tx, dj, j, l).
• Velars: la part posterior de la llengua toca el vel del paladar o bé s'hi acosta (k, g, w).

Modes d'articulació

• Oclusius: es realitzen en dues fases, la primera d'oclusió de l'aire expirat dintre de la boca i una segona d'expulsió abrupta de l'aire retingut que fa l'efecte d'una explosió (p, t, k, b, d, g).
• Fricatius: s'estreny el pas de l'aire que passa fregant (f, v, s, z, x, j).
• Aproximants: s'estreny el pas de l'aire com en les fricatives (b, d, g).
• Africats: es realitza en dues fases: primer s'obtura totalment la sortida de l'aire com en les oclusives i, en una segona fase, l'aire surt fregant com en les fricatives (ts, dz, tx, tj).
• Nasals: es produeixen amb una oclusió a la cavitat oral, perquè passa a l'exterior a través de la cavitat nasal en trobar-se el vel del paladar baixat (m, n).

Fenòmens fonètics i canvis en la pronúncia

• Emmudiment: es produeix quan alguna consonant deixa de pronunciar-se.
• Assimilació: una consonant en posició final de síl·laba perd el tret distintiu i adopta el punt d'articulació de la consonant que és al principi de la síl·laba següent.
• Ensordiment: es produeix si en una neutralització l'al·lòfon es realitza com a sord.
• Geminació: consisteix a realitzar una doble consonant.
• Sensibilització: consisteix a pronunciar una determinada consonant que, en altres contextos, seria muda.
• Sonorització: es produeix si en una neutralització l'al·lòfon es realitza com a sonor.