Fonètica i fonologia catalana: conceptes bàsics

Conceptes fonamentals

• Fonema: unitat mínima sense significat.
• Grafies (lletres): la seva representació gràfica.
• Al·lòfons: un mateix fonema amb diferents variants.
• Neutralització: resulta un mateix so.

Sons consonàntics

Sonoritat

Depèn de com actuïn les cordes vocals (músculs membranosos i elàstics allotjats a la laringe):

• Sord: les cordes no vibren.
• Sonor: les cordes vibren.

Mode d’articulació

Grau d’obertura que adopten els òrgans de fonació:

• Oclusius: tancament de la sortida de l’aire (ex: petaca, bodega).
• Fricatius: l’aire passa fregant perquè es produeix una estretor en el canal de l’aire (ex: feixos).
• Aproximants: acostament de dos òrgans articuladors (ex: obligades, guaitar).
• Africats: s’articulen en dues fases: es comença amb una interrupció del pas de l’aire que es resol en una estretor semblant a la dels sons fricatius (ex: atzar, metxa).
• Laterals: l’aire s’escapa pels costats (ex: l’olla).
• Vibrants: es fa vibrar la punta de la llengua (ex: rara).
• Nasals: part de l’aire surt per la cavitat del nas, on es produeix ressonància (ex: minyona).

Punt d’articulació

Punt anatòmic on el canal d’aire troba l’obstacle en produir-se el so:

• Bilabials: els dos llavis.
• Labiodentals: les dents de dalt i el llavi de baix.
• Dentals: la llengua i les incisives.
• Alveolars: la llengua i els alvèols.
• Palatals: la llengua i el paladar dur.
• Velars: la llengua i el vel del paladar.

Fenòmens de contacte

• Emmudiment: certes consonants deixen de pronunciar-se en determinades posicions (ex: camp, sang, regidor).
• Sensibilització: fenomen contrari a l’emmudiment; pronunciar determinades consonants (ex: cent anys, fent-ho, amb ella).
• Ensordiment / sonorització: (ex: pis, els homes).
• Assimilació: la consonant en què acaba una síl·laba tendeix a fer-se similar a la consonant amb què comença la síl·laba següent (ex: dissabte, les dones, tanmateix, infant).
• Geminació: “doblar” (ex: setmana, vetlla, noble).

Sons vocàlics

Hi ha 8 vocals catalanes. La vocal és el nucli de la síl·laba i, si rep l’èmfasi accentual, és tònica; en cas contrari, àtona.

Fenòmens de contacte vocàlic

• Dins de la paraula: diftong (juntes), triftong, hiat.
• Entre paraules: sinalefa (diftong), hiat, elisió.

Classificació

• Grau d’obertura de la boca: oberta, semioberta, semitancada, tancada.
• Lloc d’articulació de la llengua: anterior, central, posterior.