Fonètica catalana: pronunciació i assimilació

ENSORDIMENT I SONORITZACIÓ

- Les consonants oclusives en posició final de mot es pronuncien totes sordes (p, t, k) quan es troben davant pausa, davant vocal o davant consonant sorda:

• club [p] / actitud [t] / mag [k]
• àrab escrit [p] / fred horrorós [t] / diàleg innocent [k] / sud-oest [t]
• dissabte [p] / tub curt [p] / àcid sulfúric [t] / nàufrag famós [k]

En canvi, es pronuncien sonores (b, d, g) davant consonant sonora:

• tap negre [b] / dit gros [d] / ruc jove [g]

Les consonants fricatives i africades es pronuncien sonores davant consonant sonora i davant vocal:

GEMINACIÓ

- En la major part dels parlars orientals es pronuncia geminada (doble) la consonant oclusiva dels grups bl i gl en mots com: poble, doblar, arreglar, segle.

- També es pronuncien com una geminació els grups tl i tll: batle, atlàntic (es pronuncien bal·le, al·làntic), ratlla, espatlla (es pronuncien rall·la, espall·la)

EMMUDIMENT DE CONSONANTS FINALS

- Les consonants finals b, p, d, t, c, g darrera consonant nasal, i d, t darrera l es pronuncien en els parlars valencians i baleàrics, però no es pronuncien en la resta dels parlars catalans: tomb, camp, elefant, fang, alt.

- En la majoria de parlars la –r final de mot no es pronuncia: sence(r), menjado(r), camina(r)

ASSIMILACIÓ

Es produeix l'assimilació quan algunes consonants canvien el seu punt d'articulació en funció del que té la consonant del darrere :

N' hi ha de 4 tipus:

• Labialització: El so [n] canvia a:
  • [m] si darrera té [p],[b]o [m] : tan petit, tanmateix
  • [] si darrera té [f], [v]: enfonsar, enveja
• Dentalització: Els sons [n] i [l] es pronuncien com a dues variants al.lòfones dentals si tenen darrere sons dentals[d] i [t]: Andorra, rentar, el dissabte.
• Palatalització: Els sons [n] i [l] es pronuncien [] i [] respectivament quan darrere duen un so palatal [] ,[ ] , [] o []: un gerani, el joc, el xivarri
• Velarització: El so [n] seguit de velars [k] o [g], es velaritza en []: angúnia, àncora.

SENSIBILITZACIÓ

Es produeix quan una consonant, normalment emmudida, passa a pronunciar-se en contacte amb vocal o pronom:

• • Infinitius i gerundis: portar-la, sentint-la
  • la t de -NT seguida de vocal: vint-i-set.
  • La s d'"aquest" si després té nom, adjectiu o un altre determinant començat per vocal: aquest home, aquest últim noi