Fonaments de Transistors, MOSFET, MEMs i Lab-on-a-Chip
Enviado por Chuletator online y clasificado en Tecnología Industrial
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,65 KB
1. Funcionament del transistor PNP
En la manera activa, el transistor PNP s’ha de connectar a dues fonts de tensió: VCE i UEB.
Per fer que el transistor transporti un corrent apreciable de l'emissor (E) al col·lector (C), UEB ha d’estar per sobre d’un valor mínim, anomenat tall de voltatge. Aquest ha de ser de 600 mV per a un BJT de silici a temperatura ambient, però pot variar segons el tipus de transistor utilitzat. Aquest voltatge fa que la unió P-N permeti un flux de forats des de l’emissor a la base. En la zona activa, el corrent d'emissor (IE) és el corrent total, la suma dels corrents interns.
2. Tipus de MOSFET i fabricació
Depenent de com s'hagi realitzat el dopatge, tenim dos tipus de MOSFET:
- nMOS: Substrat de tipus p i difusions de tipus n.
- pMOS: Substrat de tipus n i difusions de tipus p.
Procés de fabricació
El procés consisteix a crear diferents plantilles o negatius de les capes del circuit:
- Projectar-les sobre l’oblea de silici imprimint les parts dels circuits.
- Exposar el silici a l’aire perquè s’oxidi.
- Eliminar les capes no desitjades i els residus mitjançant dos processos: el gravat líquid (amb àcid) i el gravat sec (amb gas ionitzat).
3. MEMs: Sistemes Microelectromecànics
Els MEMs són sistemes microelectromecànics que treballen a escales de mil·límetre i micròmetre. Els processos i tècniques principals són la deposició, el gravat i la fotolitografia.
Tècniques fotolitogràfiques
Definició: Transferència d’un patró a un material fotosensible mitjançant l’exposició selectiva a una font de radiació. Es basa en l'exposició selectiva a partir d'un patró que serveix com a negatiu.
- Humit: Es fa un bany amb àcid que no ataca el silici.
- Sec: S’utilitza un plasma amb un gas ionitzat.
4. Lab on a Chip vs. Biochip
Un “Lab on a Chip” és un semiconductor de tipus MEMs i de mida reduïda que analitza la composició de fluids humans (sang, saliva, orina...) amb finalitats mèdiques.
En canvi, un “biochip” és un dispositiu electrònic petit format per una placa de vidre o un altre material sobre el qual es fabrica una mostra de molècules biològiques (àcids nucleics o proteïnes) per obtenir informació genètica.