Fonaments de l'Islam i la seva història a la Península Ibèrica

Pilars de l'Islam

Són les normes fonamentals que ha de complir un musulmà:

1. La professió de fe (Shahada).
2. La pregària (Salat).
3. L'almoina (Zakat).
4. El dejuni durant el Ramadà (Sawm).
5. La peregrinació a la Meca (Hajj).

Significat d'Islam

Significa submissió a Déu (Al·là).

Mahoma: Profeta de l'Islam

Va néixer l'any 570 a la ciutat de la Meca i va morir el juny de l'any 637.

La revelació a Mahoma (610 dC)

Va rebre la primera revelació divina a través de l'àngel Gabriel. Aquesta no va ser l'única, sinó que va rebre moltes més revelacions en dies diferents al llarg de la seva vida.

L'Hègira i la seva importància

Marca l'any 0 del calendari musulmà. És el trasllat de Mahoma i els seus seguidors de la Meca a Medina l'any 622 dC.

La Kaaba

És el lloc sagrat i de peregrinació religiosa més important de l'Islam, situat a la Meca.

El viatge nocturn de Mahoma

Es parla a l'Alcorà d'un viatge miraculós de Mahoma pel cel? De què es tracta? On va anar i amb qui es va trobar?

Sí. Es tracta del viatge nocturn (Isra) i l'ascensió (Miraj). Segons la tradició, Mahoma es va desplaçar miraculosament des de la Meca fins a Jerusalem muntat en una criatura alada (Buraq) l'any 620 dC. Allà va ascendir al cel i es va trobar amb els grans profetes de la història, com Jesús, Moisès i Abraham.

L'Alcorà

Significa "recitació". És el llibre sagrat principal de l'Islam. Conté 114 capítols (sures) dividits en versicles (aleies) i és considerat la paraula de Déu revelada a Mahoma per l'àngel Gabriel.

La Sunna

Significa "tradició". És un recull de dites i fets atribuïts al profeta Mahoma, que serveix com a guia de conducta per als musulmans.

Parts de la Mesquita

• El minaret: És una torre des d'on el muetzí crida a l'hora de pregar.
• El pati porticat (Sahn): És un pati que té una font on els creients es renten la cara, les mans, els braços i els peus per purificar-se abans de pregar (ablució o wudu).
• Sala de pregària (Haram): És una sala àmplia, sovint amb columnes que recorden l'aspecte de les palmeres, i té el sòl cobert de catifes on els fidels preguen.
• La qibla: És el mur orientat cap a la Meca, que indica la direcció de la pregària. Hi ha un petit nínxol (part enfonsada a la paret) que es cobreix amb una cúpula i s'anomena mihrab. També hi ha una trona de fusta (mínbar) on s'enfila l'imam, la persona encarregada de llegir l'Alcorà i dirigir les pregàries.

Inici de l'Islam a la Península Ibèrica

Es va iniciar amb la invasió musulmana l'any 711 (tot i que hi va haver incursions prèvies cap al 707).

Qui comandava les tropes invasores principals? Tàriq ibn Ziyad.

La Medina

És el nucli emmurallat tradicional de la ciutat musulmana.

L'Alcassaba

És la part fortificada, generalment situada a la part alta de la ciutat.

Prohibicions musulmanes

Algunes prohibicions inclouen el consum d'alcohol, els jocs d'atzar i menjar carn de porc.

Permisos musulmans

L'Islam permet la poligàmia (fins a quatre dones sota certes condicions), el divorci, històricament permetia l'esclavitud (amb regulacions) i el matrimoni dels líders religiosos (imams).

Definicions polítiques

• Califa: Príncep sarraí successor de Mahoma que té el poder suprem civil i religiós.
• Emir: Príncep o cabdill musulmà, sovint governador d'una província.
• Califat: Territori governat per un califa.
• Emirat: Territori governat per un emir.

De l'Emirat al Califat de Còrdova

L'Emirat de Còrdova (dependent inicialment del Califat de Damasc) va patir molts problemes interns, com revoltes de generals de l'exèrcit amb l'ajuda d'hispans i francs. El resultat d'això va ser un enduriment de la política de l'emir, que finalment va portar a la independència política respecte al poder central de Damasc i, posteriorment, amb Abd-ar-Rahman III l'any 929, a la proclamació del Califat independent de Còrdova, assumint també l'autoritat religiosa.

Societat urbana (Context general medieval)

Es produeix una decadència general per diferents raons:

• a) Enfonsament de l'Estat i les seves institucions.
• b) Col·lapse del comerç.
• c) Ruralització de la vida.

Funció política de les ciutats: Residències dels poderosos: nobles (casals, palaus...) i bisbes (palaus).

Vida artesanal: Bàsicament al servei dels poderosos (artesania de luxe).

Comerç: Mínim, sovint sense moneda (intercanvi o "barata"). Algunes ciutats es fan famoses pels mercats o les fires.

Saqueig musulmà de Barcelona

Quan van saquejar els musulmans Barcelona? Qui els comandava? Com van reaccionar els francs?

• Va ocórrer entre el 717 i el 718.
• El comandava el valí Al-Hurr.
• Els francs no van intervenir per ajudar la ciutat en aquell moment.

Guifré el Pilós

Va ser el primer comte de Barcelona que va actuar amb gran autonomia respecte als reis francs. Va repoblar la Catalunya Central (Plana de Vic, Ripollès) i va establir les bases per a la independència futura dels comtats catalans.

Importància històrica de Guifré el Pilós

Va crear el nucli de la Catalunya Vella i va iniciar la transmissió hereditària dels comtats als seus fills, un pas clau cap a la independència, ja que no va demanar confirmació formal als reis francs per aquesta successió.

Roger de Flor

Va ser el cèlebre cap dels almogàvers, guerrers mercenaris catalans i aragonesos al servei de la Corona d'Aragó i, posteriorment, de l'Imperi Bizantí.

Roger de Flor es va casar (1303) amb Maria Assèn de Bulgària, neboda de l'emperador bizantí Andrònic II Paleòleg. Durant les celebracions de les noces, es va produir un incident violent: genovesos presents a Constantinoble es van burlar dels almogàvers, i aquests van respondre matant molts dels genovesos i fins i tot van intentar assaltar el barri genovès de Pera.

Els almogàvers havien treballat anteriorment per a Frederic II de Sicília. Quan la Pau de Caltabellotta (1302) els va deixar sense feina, Roger de Flor va oferir els seus serveis a l'emperador Andrònic II per lluitar contra els turcs, i ell va acceptar.

Andrònic II havia estat acusat d'haver cobrat per salvar la vida dels cristians durant la caiguda d'Acre (1291), acusació que ell considerava injusta.

El segle XIV a la Corona d'Aragó

Per què és el segle XIV una època especial per a la Corona de Catalunya i Aragó?

[Nota: La resposta proporcionada al text original es refereix a un fet del segle XII, la unió dinàstica. El segle XIV va ser una època d'expansió mediterrània però també de crisis.]

Segons el text original: Per la unió en matrimoni de Ramon Berenguer IV i la princesa Peronella d'Aragó. (Aquest fet va ocórrer al segle XII i va formar la Corona d'Aragó).

Elements del cavaller medieval

• Elm: Part de l'armadura que cobria tot el cap.
• Gualdrapa: Manta llarga, sovint ornamentada, que protegeix la gropa i els flancs d'una muntura.
• Lloriga: Armadura corporal, sovint feta de malla metàl·lica.
• Perpunt: Peça de vestir enconxada i repuntejada amb què es cobria el cos, portada sota l'armadura per a protecció i comoditat.

Creences fonamentals de l'Islam

• Monoteisme radical: Creença en un únic Déu (Al·là).
• Successió de profetes: Es reconeixen molts profetes (Abraham, Moisès, Jesús), sent Mahoma l'últim i definitiu.
• Judici Final: Creença en una vida després de la mort, un judici final i un paradís per als bons creients.

Fets de l'expansió de l'Islam

• Els successors de Mahoma (califes) van formar grans exèrcits i van crear un vast imperi.
• Els grans imperis veïns (Bizantí, Persa Sassànida) estaven afeblits, cosa que va facilitar l'expansió musulmana.
• El centre polític de l'imperi islàmic es va desplaçar cap al nord: primer a Damasc (Califat Omeia) i després a Bagdad (Califat Abbàssida).

Causes de l'expansió de l'Islam

• a) Atractiu de la nova religió: senzilla en els seus preceptes bàsics, atractiva per a diversos pobles i amb una forta militància activa dels seus seguidors.
• b) Força militar dels exèrcits àrabs i beduïns.
• c) Tolerància relativa de l'Islam envers els costums, lleis i religions (cristianisme i judaisme com a "gent del Llibre") dels països dominats, especialment en comparació amb altres conquestes de l'època.

Islamització

És el procés d'expansió i adopció de la religió i la cultura islàmiques. Inclou:

• Difusió de la llengua àrab: Com a llengua de l'Alcorà i de l'administració.
• Creació d'un espai comercial comú: Amb grans rutes que connectaven des d'Hispània fins a la Xina.
• La gran moneda: El Dinar d'or (i el Dírham de plata) com a moneda de referència.
• Difusió de coneixements científics i tècnics: Preservació i desenvolupament del saber clàssic i oriental.
• Difusió d'un nou model de ciutat: Amb elements característics com la mesquita, el soc (mercat) i els banys públics.

Orígens de l'Islam a Hispània (Al-Àndalus)

• 710 aprox.: Guerra civil entre faccions visigodes. Primers atacs i exploracions musulmanes a la costa.
• 711: Gran onada invasora de berbers i àrabs sota el comandament de Tàriq ibn Ziyad, lloctinent de Mussa ibn Nussayr, el governador àrab del nord d'Àfrica. Derrota del rei visigot Roderic a la batalla de Guadalete.
• 711-714: Ràpida expansió per les antigues vies romanes i visigodes. Ocupació de pràcticament tota la península Ibèrica.
• Posteriorment: Incursions de guerra a la Gàl·lia (sud de França actual), aturades a la batalla de Poitiers (732).

Societat rural (Context general medieval europeu)

Grans propietaris:

• Aristocràcia rural amb grans patrimonis (terres i esclaus/serfs).
• Poder polític creixent a causa de l'enfonsament de l'Imperi Carolingi (s. IX-X).
• Creen nous nuclis fortificats ("burgs") i castells com a centres de poder.

Pagesos lliures:

• Aloers: Petits propietaris de terres (domini útil i directe).
• Llauradors: Pagesos que posseïen animal de tir (bous, mules) i arada.
• Bracers: Pagesos que només posseïen la força dels seus braços i alguna eina bàsica (aixada).
• Colons: Pagesos que treballaven terres alienes (d'un senyor) a canvi de rendes o prestacions, tot i que podien tenir algun patrimoni propi.

Esclaus:

• Durant l'alta edat mitjana, les seves condicions de vida van millorar progressivament respecte a l'època romana, i tenien possibilitats de promoció social (manumissió).
• Al segle XI, l'esclavitud clàssica pràcticament va desaparèixer a Europa Occidental, sent substituïda per diverses formes de servitud feudal.