Fonaments de l'Economia: Producció, Costos i Oferta

La divisió del treball i Adam Smith

La divisió del treball: Consisteix en la fragmentació d’una activitat productiva en tasques més elementals entre diferents persones en funció de les seves qualitats. Adam Smith va ser el primer a descriure aquesta teoria; no era una idea pròpia, sinó que va sorgir de l’observació de com es feien les coses.

Avantatges de la divisió del treball

• Estalvi de temps en el treball.
• El treballador amb experiència esdevé més hàbil.
• Increments de la productivitat.
• Major qualitat del producte o servei.
• Menors costos en la producció.
• Desenvolupament tecnològic.
• Augment dels beneficis.

Inconvenients de la divisió del treball

Si una persona no produeix gairebé res, cal que hi hagi un mecanisme de preus. Dividir la producció d’un bé en moltes tasques més petites és un problema, ja que cal un mecanisme per coordinar totes les accions: la gestió i coordinació empresarial.

La producció i els factors productius

La producció: És la transformació dels factors per obtenir béns i serveis (com en una empresa química o en els bancs quan donen diners als clients). El màxim tècnic es produeix quan l’empresa, segons la seva mida i els factors de producció, pot obtenir una alta producció.

Els quatre factors de producció

1. Factor terra: Recursos naturals.
   • Renovables: No s’esgoten pel seu ús, es poden renovar (ex: energia solar).
   • No renovables: S’esgoten pel seu ús (ex: petroli).
2. Factor treball: Esforç físic i intel·lectual que aporten les persones. La demanda de treball és el nombre de persones que les empreses estan disposades a contractar a cada nivell de salari del mercat.
3. Els salaris: Compensació econòmica que reben els treballadors. Un augment de salaris implica un augment dels costos de producció. Si un nou treballador augmenta la productivitat i produeix més, li pagaran més i l’empresa decidirà contractar-lo.
4. Factor capital: Sovint associat amb els diners.
5. Factor empresarial: Capacitat de coordinació.

La productivitat i la llei de rendiments decreixents

La productivitat: Procés de transformació dels factors naturals per obtenir béns i serveis finals. La fórmula és: Productivitat = Producció obtinguda / Quantitat del factor utilitzat.

Exemple: En una empresa de calculadores hi ha 15 treballadors i en una hora han produït 300 calculadores. Quina ha estat la productivitat? 300 / 15 = 20 calculadores per treballador i hora treballada.

Llei de rendiments decreixents

A partir d’un cert nivell d’utilització del factor variable (treballadors), el producte que s’obté per cada unitat addicional de factor es redueix.

• Factors fixos: Tenen un límit físic que no es pot sobrepassar.
• Sobreutilització del factor variable: Pot provocar una disminució de la producció total si els treballadors addicionals acaben fent nosa.

El factor capital i la tecnologia

Es diu que una persona té molt de capital quan té una gran fortuna. Es divideix en:

• Capital financer: Format per diners, préstecs i valors. No es considera factor de producció directe, sinó un recurs.
• Capital físic: Elements físics obtinguts per l’activitat productiva i no utilitzats per al consum diari.

La tecnologia i l'eficiència

La tecnologia: Manera en la qual es combinen els recursos productius per obtenir béns o serveis.

• Tecnologia eficient: Una tecnologia és més eficient tècnicament quan utilitza menor quantitat de recursos que una altra.
• Eficiència econòmica: Consisteix a seleccionar la més barata de totes les tecnologies tècnicament eficients.

Fórmules de productivitat: Productivitat del treball = Producció / Unitats de treball (L); Productivitat del capital = Producció / Unitats de capital (K).

Costos, ingressos i beneficis

L’activitat de l’empresa consisteix en la producció de béns i serveis per obtenir resultats.

• Costos: Valor monetari dels factors productius consumits.
• Ingressos: Rendiment monetari de la venda dels béns i serveis.
• Benefici empresarial: Diferència entre ingressos totals i costos totals (Bf = IT - CT). Es pot augmentar maximitzant ingressos o minimitzant costos.

Tipus de costos i fórmules

Ingressos totals (IT): IT = Qv · Pv (Quantitat venuda per Preu de venda).

Costos totals (CT): CT = CF + CV.

• Costos fixos (CF): No varien amb la quantitat produïda (Qp).
• Costos variables (CV): Proporcionals a la quantitat produïda (matèries primeres, energia).

Costos mitjans i marginals:

• Cost total mitjà (CTmi) = CT / Quantitat.
• Cost fix mitjà (CFmi) = CF / Quantitat.
• Cost variable mitjà (CVmi) = CV / Quantitat.
• Cost marginal (Cma): Augment del CT per cada augment de la quantitat.

Economies d'escala i la funció d'oferta

Rendiments d'escala

• Constants: La producció s'incrementa en la mateixa proporció que els factors.
• Creixents: La producció s'incrementa en major proporció que els factors.
• Decreixents: La producció s'incrementa en menor proporció que els factors.

La funció d'oferta

L'oferta és la manera com les empreses volen produir i vendre els seus productes. La llei de l'oferta indica que quan augmenta el preu, s'incrementa la quantitat oferta.

• Corba d'oferta: Representació gràfica de la relació entre preu i quantitat.
• Funció d'oferta: Relació matemàtica entre quantitat, preu i altres variables.

Desplaçaments de la corba: Un desplaçament a la dreta es produeix per una disminució de salaris (augmenta l'oferta perquè costa menys produir). Un desplaçament a l'esquerra es deu a un augment de salaris (l'oferta disminueix).