Fonaments del Radioimmunoassaig (RIA) i Radioteràpia

RA3: Fonaments teòrics del RIA

El RIA (radioimmunoassaig) és la detecció de la radioactivitat d'una reacció antigen-anticòs, on un dels dos està marcat amb un isòtop radioactiu. Les reaccions antigen-anticòs són pròpies del sistema immunitari i es produeixen entre un antigen (Ag) i un anticòs (Ac).

• Antígens (Ag): Solen ser molècules exògenes, tot i que també poden trobar-se a l'organisme (a la superfície cel·lular). Són macromolècules immunològicament actives que indueixen la formació d'anticossos específics.
• Anticossos (Ac): Són produïts per l'organisme en resposta a un Ag i s'hi uneixen de manera específica; es troben al sèrum, la limfa i altres fluids. Són glucoproteïnes anomenades immunoglobulines, produïdes pels limfòcits B.
• Lligands: Són molècules que s'uneixen de manera específica a altres, com els receptors cel·lulars.

En el RIA, tant l'Ag com l'Ac poden marcar-se amb isòtops radioactius. Habitualment s'utilitzen emissors gamma (¹²⁵I, ¹³¹I, ⁷⁵Se, ⁵⁷Co), tot i que també es poden usar emissors beta (³H, ¹⁴C, ³²P). L'isòtop més utilitzat és el ¹²⁵I, ja que té una vida mitjana d'uns 2 mesos, fet que en facilita l'emmagatzematge i la distribució.

Tipus de RIA

Existeixen diferents tipus: RIA (convencional/competitiu) i IRMA (competitiu/no competitiu o tècnica sandvitx).

• RIA convencional: L'Ag està unit a un suport sòlid en quantitat coneguda i elevada. S'afegeix la mostra amb l'Ac problema. Després s'afegeix un lligand radiomarcat. Com més radiació, més Ac hi ha a la mostra.
• RIA competitiu: L'Ac està fixat a un suport sòlid. La mostra amb Ag no marcat competeix amb un Ag radiomarcat per unir-se a l'Ac. Com menys radiació, més Ag no marcat hi ha a la mostra (relació inversa).
• IRMA competitiu: Es marca l'Ac. Hi ha un Ag fixat al suport i un Ag problema que competeixen per unir-se a l'Ac radiomarcat. Com més radiació, menys Ag problema hi ha.
• IRMA no competitiu (sandvitx): S'utilitzen 2 Ac (un fixat i un radiomarcat) que s'uneixen a diferents llocs de l'Ag. La radioactivitat és directament proporcional a la quantitat d'Ag.

Quantificació i futur del RIA

La radioactivitat es mesura amb comptadors específics (gamma per a emissors gamma, centelleig líquid per a emissors beta). La mesura s'expressa en cpm (comptes per minut). Actualment, les tècniques immunològiques sense radioactivitat estan substituint progressivament el RIA.

RA4: Radioteràpia Metabòlica

Conceptes previs

Hi ha tres modalitats de radioteràpia:

• Radioteràpia externa: Radiació dirigida des de l'exterior.
• Braquiteràpia: Fonts radioactives col·locades dins o a prop del tumor.
• Radioteràpia metabòlica: Administració del radioisòtop per via oral o endovenosa, aprofitant l'afinitat per certs teixits.

Tipus de teràpia metabòlica

• Teràpia metabòlica: El radiofàrmac (RF) forma part del mecanisme fisiològic (ex. ¹³¹I en tiroide).
• Radioteràpia per contigüitat: El RF actua per proximitat (ex. tumors hepàtics).
• Radioimmunoteràpia: S'utilitza un Ac unit a un isòtop radioactiu.

Criteris de selecció i aplicacions

Tractament de carcinoma de tiroide: El ¹³¹I és el radioisòtop més adequat. Responen bé el carcinoma papil·lar, fol·licular i poc diferenciat.

Sinovectomia radioisotòpica: Consisteix en la injecció intraarticular d'una suspensió col·loidal per reduir la inflamació en malalties com l'artritis reumatoide. S'utilitzen emissors beta (⁹⁰Y, ¹⁸⁶Re, ¹⁶⁹Er) segons la grandària de l'articulació.