Fonaments del Periodisme: Interpretació i Gèneres

1. El periodisme com a mètode d’interpretació

Diem que el periodisme és un mètode d’interpretació perquè el periodista no es limita només a transmetre la realitat tal com passa, sinó que selecciona, ordena i dona sentit als fets. Davant la gran quantitat d’informació que existeix, el periodisme ha d’incloure uns elements, excloure’n d’altres i jerarquitzar-los segons la seva importància. Per tant, tota notícia implica una interpretació de la realitat. Interpretar NO és el mateix que manipular: interpretar és inevitable en periodisme, mentre que manipular és tergiversar amb intenció d’enganyar.

Aquesta interpretació es fa de diferents maneres:

• Diferenciant o discriminant informacions: quins fets són rellevants i quins no.
• Comparant fets i situacions.
• Relacionant informacions entre si per donar context.
• Ordenant la informació segons la seva importància.
• Traduint un llenguatge especialitzat a un llenguatge entenedor.
• Reagrupant informació procedent de diverses fonts.
• Resumint i condensant els fets.
• Fent hipòtesis o previsions.

Francesc Burguet considera que no cal separar tant aquests graus, perquè tot periodista transmet sempre una certa mirada personal. Encara que es vulgui ser objectiu, sempre hi ha una selecció i una manera concreta d’explicar els fets.

2. La subjectivitat en la informació

El periodisme pot tergiversar la informació perquè no transmet mai la realitat de manera totalment neutra. El periodista interpreta els fets: selecciona unes dades i n’exclou unes altres, jerarquitza la informació, la resumeix i la presenta des d’una determinada perspectiva. Això fa que el receptor rebi una visió concreta de la realitat i no la realitat completa. A més, el llenguatge utilitzat, l’ordre de les dades o la manera de relacionar els fets poden influir en l’opinió del lector.

3. El pseudoesdeveniment

Es pot considerar un pseudoesdeveniment perquè es tracta d’un acte premeditat per generar repercussió mediàtica. No és un fet espontani, sinó organitzat per una empresa, institució o personatge públic amb una finalitat comunicativa (rodes de premsa, lliurament de premis, actes institucionals, campanyes polítiques, presentacions de productes). Són actes molt adaptats a la rutina periodística perquè ofereixen informació preparada, declaracions i imatges.

4. Els criteris de noticiabilitat de Warren

Els criteris de Warren serveixen per explicar per què un fet es converteix en notícia. Warren diferencia entre:

• Intel·lectuals: criteris relacionats amb l’interès social i el significat del fet.
• Tècnics: el funcionament dels mitjans i la facilitat per convertir el fet en notícia.

En una notícia podem identificar diversos criteris: actualitat (fet recent), proximitat (afecta la població propera), conflicte (desacord entre parts), importància (conseqüències socials, polítiques o econòmiques), interès humà (emocions) i notorietat (persones famoses). També apareixen criteris tècnics com l'adaptació a la rutina periodística, la brevetat i l'espectacularitat.

5. Gèneres periodístics

• Informatiu: Explica fets objectius, sense opinions. Respon a les 6W. Subgèneres: notícia, reportatge informatiu, crònica.
• Opinió: Expressa idees i judicis personals. Intenta convèncer. Subgèneres: editorial, article d’opinió, columna, carta al director.
• Interpretatiu: Fets més anàlisi i context. Explica causes i conseqüències. Subgèneres: reportatge interpretatiu, crònica interpretativa.

Criteris periodístics: Objectivitat, veracitat, actualitat, claredat, interès públic i imparcialitat.

6. L'estructura de la piràmide invertida

La notícia segueix l’estructura de la piràmide invertida, presentant la informació més important al principi:

• Titular: Resumeix el fet principal.
• Lead o entradeta: El primer paràgraf respon a les 6W.
• Cos de la notícia: S’amplia la informació, s’expliquen antecedents i conseqüències.
• Dades complementàries: Declaracions i detalls secundaris.