Fonaments del Dibuix Tècnic: Escales, Acotació i Sistemes de Representació

Sistemes de Representació

Representació Subjectiva

És aquell en què l'autor de la imatge la realitza a la seva manera.

Representació Objectiva

És aquell en què l'autor de la imatge la realitza seguint unes normes.

Formats de Paper Normalitzats

• A4: 210 x 297 mm
• A3: 420 x 594 mm
• A2: 840 x 1188 mm
• A1: 1680 x 2376 mm
• A0: 3360 x 4752 mm

Línies Normalitzades en Dibuix Tècnic

En el dibuix tècnic, cada tipus de línia té un significat diferent. De la seva utilització correcta en depèn la interpretació clara dels plànols.

L'Acotació

L'acotació és el sistema específic per indicar les mides d'un objecte.

Línies de Cota

Són línies paral·leles a la dimensió que s'acota. La primera línia de cota ha de tenir una separació mínima d'1 cm respecte a la dimensió que mesura.

Cota o Xifra

És el número que correspon a la mesura de l'objecte acotat. Se situa sobre i al centre de la línia de cota.

Tipus d'Escales

1. Escala Natural (E 1/1)

   Hi ha escala natural quan les magnituds del dibuix i les de l'objecte real són iguals.

2. Escala d'Ampliació

   Es fa servir per representar objectes petits (per exemple, la maquinària d'un rellotge). L'escala d'ampliació s'indica amb una fracció que té el numerador més gran que el denominador. Exemples: E=7/2; E=3/1.

3. Escala de Reducció

   Es fa servir per representar gràficament objectes de grans dimensions (edificis, mobiliari, etc.) que s'han de reduir en el dibuix. Aquesta escala s'indica amb una fracció que té el numerador més petit que el denominador. Exemples: E=2/5; E=1/3.

El Sistema Dièdric

El sistema dièdric és un sistema de representació geomètrica dels elements de l'espai sobre un pla. Consisteix en la reducció de les tres dimensions de l'espai a les dues dimensions del pla, utilitzant una projecció ortogonal sobre dos plans que es tallen perpendicularment. Per generar les vistes dièdriques, un dels plànols s'abat sobre el segon.

És un mètode gràfic de representació que consisteix a obtenir la imatge d'un objecte (en planta i alçat), mitjançant la projecció de feixos perpendiculars a dos plans principals de projecció: l'horitzontal (PH) i el vertical (PV). L'objecte queda representat per la seva vista frontal (projecció en el pla vertical) i la seva vista superior (projecció en el pla horitzontal); també es pot representar la seva vista lateral, com a projecció auxiliar.

Sistemes Axiomàtics i Formals

Sistema Axiomàtic

Un sistema axiomàtic és un artifici matemàtic compost de símbols que s'uneixen entre si formant cadenes que, al seu torn, poden ser manipulades segons regles per produir altres cadenes. D'aquesta manera, el sistema formal és capaç de representar cert aspecte de la realitat.

Sistema Formal i Formalització

En les ciències formals de la lògica i les matemàtiques, així com en altres disciplines relacionades (com són la informàtica, la teoria de la informació i l'estadística), un sistema formal és una gramàtica formal usada per a la modelització de diferents propòsits.

Anomenem formalització l'acte de crear un sistema formal. Es tracta d'una acció amb la qual pretenem capturar i abstreure l'essència de determinades característiques del món real, en un model conceptual expressat en un determinat llenguatge formal.

Elements del Missatge Visual

Un missatge visual és una imatge que un emissor emet i un observador interpreta. Tot i que una imatge es veu en un instant, no es capta ni s'entén completament amb la mateixa immediatesa. Un missatge visual és un producte complex en què es poden diferenciar els següents elements interrelacionats:

• a) Significant

  És el conjunt d'elements visuals presents en una imatge determinada. El significant d'una imatge és fàcil de descriure: es tracta d'observar atentament una imatge, fer inventari dels elements visuals que s'hi han utilitzat i explicar com estan organitzats.

• b) Significat

  És el conjunt d'idees, pensaments, emocions i sentiments que l'espectador percep davant una obra. El significat dependrà, doncs, de les característiques pròpies de la imatge o imatges que conté el missatge visual.

• c) Iconicitat

  Es refereix al grau de semblança entre la imatge i el seu model o allò que es vol representar. Quan una imatge s'assembla molt al que es vol representar, diem que és una imatge mimètica. En canvi, quan una imatge no s'assembla gens al que es vol representar, diem que és una icona.

• d) Complexitat

  Pot ser simple o complexa. És provocada per la quantitat d'elements que la integren, pel grau d'ordre o desordre en què es disposen i per la facilitat o dificultat per llegir-los.

• e) Normativitat

  La imatge pot seguir unes normes o codis específics.

• f) Historicitat

  Es refereix al valor documental que pot tenir una imatge.

• g) Estètica

  És l'aspecte que incideix en la sensibilitat de l'espectador o del públic, és a dir, la part d'una imatge que no es refereix exactament a allò que es diu o que es veu, sinó a les sensacions que transmet. Es refereix a un ideal de bellesa que, evidentment, està determinat per la generació, el grup social i la cultura a la qual pertany.

• h) Universalitat

  Algunes imatges resulten comprensibles o conegudes per un gran nombre de gent. Això passa, per exemple, amb la senyalètica.