Fonaments de l'Activitat Econòmica: Sectors, Agents i Globalització

1. L'Activitat Econòmica: Components i Sectors

1.1. Què és l'Activitat Econòmica?

L'activitat econòmica és un conjunt de tasques que duen a terme les persones per tal d'obtenir els béns amb els quals poden satisfer les seves necessitats.

Aquests béns poden ser materials (com aliments, manufactures o automòbils) o immaterials, com l'educació i la sanitat. Aquests últims són serveis.

1.2. Components de l'Activitat Econòmica

L'activitat econòmica té tres components bàsics:

• La producció: És el conjunt de béns proporcionats pel treball.
• La distribució: Consisteix en el trasllat de la producció fins al consumidor i la venda al mercat.
• El consum: És la utilització dels béns proporcionats per la producció.

1.3. Sectors de l'Activitat Econòmica

L'activitat econòmica inclou una gran quantitat d'activitats. Solen agrupar-se en tres sectors econòmics, cadascun dels quals comprèn un conjunt d'activitats amb trets comuns:

• El sector primari: Consta de les activitats dedicades a extreure recursos naturals. Són l'agricultura, la ramaderia, l'explotació forestal i la pesca.
• El sector secundari: Comprèn les activitats dedicades a transformar els recursos naturals proporcionats pel sector primari, com la indústria i la construcció.
• El sector terciari: Inclou les activitats que proporcionen serveis, com el transport, el turisme, el comerç, l'ensenyament, la sanitat, etc.

La importància dels tres sectors econòmics varia en funció del país i en el.

2. Agents Econòmics i el Circuit Econòmic

Els agents econòmics són els subjectes que intervenen en l'activitat econòmica i existeixen en un àmbit ampli, des de les famílies i les empreses fins a l'internacionalisme bancari i el servei a certs sectors. La seva interrelació forma el circuit econòmic.

2.1. Les Empreses: Tipus i Objectius

Les empreses són les unitats bàsiques de producció de béns i serveis. La seva funció és produir béns i serveis i vendre'ls als consumidors.

Tipus d'Empreses segons la Dimensió

• Petita empresa: El nombre de treballadors és molt més petit que el de les grans empreses.
• Mitjana empresa: Les seves dimensions oscil·len entre 50 i 250 treballadors.
• Gran empresa: Tenen més de 250 treballadors.

Tipus d'Empreses segons el Capital

La diferenciació del capital permet distingir entre empreses públiques i privades:

• Públiques: Són empreses pertanyents a l'administració, el govern o l'Estat.
• Privades: Són empreses de patrimoni privat. S'organitzen en societats, les quals responen a l'estructura i a la legislació oficial:
  • Societat Anònima (SA): Les quotes al capital social es divideixen en accions que es negocien lliurement.
  • Societat Limitada (SL): Els socis només responen de les seves accions aportades.
  • Societats Cooperatives: Gestionen el capital per accions per la seva posició econòmica.

Objectius de les Empreses

• A les empreses privades, el principal objectiu és aconseguir el benefici i el seu ús.
• En les empreses públiques, el seu objectiu principal és el servei públic i el retorn de la inversió al públic.

2.2. Les Famílies: Unitats Bàsiques de Consum

Les famílies són les unitats bàsiques de consum. Tenen la funció de satisfer les seves necessitats, a través de la compra dels béns i serveis que es produeixen en el circuit econòmic.

• En el mercat de treball, ofereixen la seva feina, treballen per als empresaris. A canvi, obtenen un salari i amb aquest, compren els béns i serveis a les empreses, l'Estat i a d'altres famílies.

2.3. L'Estat: Producció i Regulació

L'Estat, una unitat de producció de béns materials i serveis públics, actua sobre la societat, a través de les necessitats àmplies i de la recollida de serveis dels béns a empreses privades i a la seva elecció.

Dues activitats principals:

• L'Estat proporciona a les empreses un cert impuls econòmic.
• L'Estat proporciona a les empreses tradicionals uns serveis públics com: educació, sanitat, etc.
• L'Estat produeix béns i serveis, com: carreteres, això, aeroports, etc.

3. Factors de Producció: Recursos, Capital i Feina

Les empreses utilitzen els recursos, coneguts com a factors de producció: els recursos naturals, el capital, la tecnologia i la feina.

3.1. Els Recursos Naturals

Els recursos naturals són elements fàcilment disponibles per la natura.

En funció del seu origen, es classifiquen en:

• Renovables: El sol, la vegetació, els animals, els minerals i fonts d'energia, i aprofitaments d'aquests recursos.
• No renovables: Com els combustibles fòssils.

Alguns tenen una duració de temps, com els que no renoven, es troben a un cert període de temps, poden ser o esgotats. Els recursos naturals que fan servir, com els del carbó o del petroli i vulnerabilitat d'aquests recursos, al increment sobtret producció del origen per controlar aquests recursos.

3.2. El Capital i la Tecnologia

El capital està format d'elements no naturals necessaris per produir i gaudir del consum. Inclou:

• Elements materials, com les instal·lacions i la maquinària.
• El capital financer o fons disponibles per produir.
• El capital humà o capacitat productiva de la gent.

3.3. La Feina i la Situació Laboral

La feina reflecteix la situació laboral de les persones per a la producció de béns i serveis. La població es divideix en activa i inactiva.

• La població activa: Està integrada pel conjunt de persones que tenen feina remunerada (globalment treballen), per les que estan a l'atur, i persones que no tenen feina remunerada.
• La població inactiva: Inclou les persones que no treballen, no tenen disponibilitat per tenir una feina remunerada, persones tan aturats; les que estan en edat de treballar.
• La taxa d'activitat: És el percentatge de població activa en relació a la feina total de persones en edat de treballar.

3.4. El Mercat Laboral

El mercat laboral està format per la relació de feina que s'expressen en l'espai i temps. El mercat laboral es defineix per:

• La demanda d'ocupació: Sol·licitada per les persones.
• L'oferta de treball: Que s'ofereix en moments de crisi.

Als països desenvolupats, les causes de l'atur són l'automatització de les tasques i la voluntat de sectors econòmics.

4. Els Sistemes Econòmics

Els sistemes econòmics són les diferents maneres d'organitzar-se per dur a terme l'activitat econòmica, responent a les preguntes: Què produir i en quina quantitat? Com produir? I per a qui produir?

4.1. El Sistema Capitalista (Economia de Mercat)

En el sistema capitalista, l'activitat econòmica està regulada pel mercat. És el suposat joc de l'oferta i la demanda: les empreses s'obliguen a produir allò que funcioni a la demanda, i l'oferta de bé o servei s'ha d'ajustar al preu per aconseguir el benefici.

Altres principis bàsics del sistema són el predomini de la lliure competència entre les empreses i la recerca del màxim benefici individual. Actualment, el sistema capitalista ha estat adoptat per la majoria dels països del món.

4.2. El Sistema Socialista (Economia Planificada)

En el sistema socialista, l'activitat econòmica està regulada per l'Estat, a través de plans de compliment obligatori per a les empreses; per això, se li coneix també com a economia planificada.

L'Estat decideix què s'ha de produir, com s'ha de produir i per a qui s'ha de produir, a més dels preus dels productes i els salaris dels treballadors.

Nota sobre Sistemes Mixtos

Altres principis bàsics són la propietat privada, encara que existeixen empreses públiques, i la recerca del màxim benefici individual, encara que adoptant mesures per redistribuir la riquesa. En l'actualitat, els sistemes mixtos funcionen a molts països del món, especialment d'Europa.

5. Tendències Econòmiques Actuals: La Globalització

Ideologies Econòmiques Actuals

Des de la fi del sistema capitalista, la globalització és la pràctica demostrativa de les economies comunes. Ha tingut grans corrents:

• Les economies neoliberals: Defensen la llibertat total de l'Estat, sempre intentant reduir la intervenció de l'Estat, sense voler reduir el nivell de la despesa pública, i volen una certa intervenció de l'Estat on es desprèn per augmentar els beneficis empresarials.
• Les ideologies Keynesianes: Defensen una certa intervenció de l'Estat en l'activitat econòmica, proposen una despesa pública molt gran per protegir els sectors socials desafavorits, l'existència d'un gran poder públic i l'increment dels salaris per augmentar la demanda de productes.

5.1. Els Problemes del Capitalisme

• Política: El propulsar de les grans empreses capitalistes influeixen el camp de decisions dels estats i, a vegades, impedeix un ordre democràtic de la societat.
• Economia: Les empreses intenten anihilar els competidors i, com troben el metall, poden imposar els seus preus als consumidors.
• Societat: El capitalisme no pot determinar una involució suficient en béns i serveis socials, la qual cosa perjudica els grups socials més desafavorits.
• Medi ambient: El capitalisme es fonamenta en un creixement insostenible per al planeta basat en l'augment constant de la producció i del consum.

5.2. La Globalització: Causes i Funcionament

La globalització econòmica consisteix en la integració de les economies nacionals en una única economia de mercat mundial. Les causes fonamentals són les següents:

• El progrés de les telecomunicacions proporciona informació instantània i permet el contacte entre persones i empreses del món.
• La millora dels transports facilita el trasllat de mercaderies i persones i les empreses amplien les seves àrees de mercat.
• La generalització del sistema capitalista i la difusió de la ideologia neoliberal afavoreixen els intercanvis mundials de tota mena.

El funcionament de l'activitat econòmica és avui global perquè la globalització afecta la producció, els intercanvis i el consum de béns:

• La producció de béns s'organitza a escala planetària: les multinacionals situen les factories als llocs més avantatjosos.
• Els intercanvis de mercaderies, capitals, serveis, tecnologia i informació adquireixen dimensió mundial.
• El consum de béns s'amplia, la publicitat s'afronta massivament determ.

6. Les Àrees Geoeconòmiques Mundials

En el mapa, es distingeixen àrees de gran geoeconomies segons se goteixen en el mapa de l'economia mundial.

6.1. Els Focus Econòmics Tradicionals: La Tríada

Els Estats Units d'Amèrica, el Canadà i la Unió Europea, ja no comprenen com a part de la Tríada, solen agrupar turismes tradicionals. Les seves característiques són:

• En aquests països, les activitats agrícoles tenen un escàs pes en l'economia perquè estan molt capitalitzades i mecanitzades.
• La seva tecnologia està molt avançada tecnològicament gràcies a les revudes inversions en ciència i en tecnologia.
• El consum de béns és alt a causa de l'alt nivell de vida dels habitants.

Per això, els països de la Tríada encapçalen els intercanvis mundials de manufactures tecnològiques, serveis i capitals.

6.2. Les Potències Emergents

Són economies que creixen a un ritme superior al de la resta del món.

Cas 1: Antics Països Subdesenvolupats

En alguns casos, són antics països subdesenvolupats que han experimentat un ràpid creixement econòmic. A Àsia és el cas de Xina –el PIB de la qual s'ha col·locat en els primers llocs de l'economia mundial–, i de Corea del Sud, Singapur, Malàisia, les Filipines, Turquia i Indonèsia. A Amèrica és el cas de països com el Brasil, Mèxic i Argentina, amb abundants recursos naturals i energètics.

• La producció es basa, sobretot, en una ràpida industrialització afavorida per baixos costos salarials de la mà d'obra i en una possessió de la tecnologia.
• El consum interior és escàs, a causa dels baixos salaris, encara que tendeix a créixer.
• Pel que fa als intercanvis mundials, ocupen un lloc de primer ordre per les exportacions tradicionals d'alt contingut tecnològic.

Cas 2: Antigues Potències o Economies Regionals

En altres casos, són antigues potències econòmiques malmeses –és el cas de Rússia– o que tenen un important pes econòmic en el seu entorn (Austràlia, Sud-àfrica, alguns països del Pròxim Orient com Aràbia Saudita, Qatar, Israel).

• La seva producció disposa d'abundants recursos naturals i gaudeixen d'un cert desenvolupament industrial.
• El consum mostra importants contrastos entre grups socials.
• Els intercanvis es basen en l'exportació de matèries primeres agrícoles, minerals o energètiques de productes industrials.

6.3. Les Àrees Endarrerides

Es localitzen en alguns països de l'Amèrica Llatina, Àsia i, sobretot, de l'Àfrica subsahariana.

• La producció es basa en activitats agràries tradicionals i la indústria és pobra i poc avançada.
• El consum de béns és molt reduït, a causa del baix nivell de vida.

Per això, aquests espais corren el risc de quedar marginats mundialment.