La flexió verbal enric valor pdf

CONTEXT SOCIOPOLÍTIC : Després de la Guerra Civil l'abolició de la democràcia ens portà a una situació de misèria intel·lectual total. L'objectiu bàsic del cabdill era la unificació lingüística i això suposà la prohibició de l’ús públic del valencíà en qualsevol àmbit; ni revistes, ni diaris, ni editorials... Res de res. Molts escriptors sofriren depuracions professionals, deportacions o penes de presó. Alguns es van veure abocats a l'incert camí de l'exili; l'exterior on s'organitzaren i van crear revistes i pogueren publicar novel·
Les o l'exili interior que els obligà a viure en absoluta clandestinitat per la forta repressió i la censura de la dictadura.

Als anys 50 serà quan podran tornar a publicar autors de pre-guerra i afortunadament sorgiren nous escriptors que van fer, novel·la realista (Valor)
, fantàstica (Calders) i psicològica (Rodoreda). Naix El club dels novel·listes, editorial amb la intenció de mantenir la literatura catalana viva. Durant els 60, apareixeran les primeres traduccions d'obres estrangeres i hi haurà un major contacte amb la narrativa Europea. A finals de la dècada, van començar a destacar i a publicar autors nascuts en postguerra. Mentrestant al País Valencíà no serà fins els 70 que es publicaran obres narratives de manera sòlida i continuada.

ENRIC VALOR: (Castalla en 1911- València 2000). Va ser reconegut per la seua incansable tasca com a defensor de l’ús i la recuperació de la nostra llengua. Com a lingüista va destacar per difondre la gramàtica normativa, entre les quals publicà: una gramàtica, la flexió verbal, etc. Com a narrador omplí un buit que en un moment normal hauria estat cobert per uns sis o set escriptors i no només un. De les tècniques que va utilitzar destaquem l’ús del narrador omniscient i subjectiu, una escriptura amb precisió, domini de la llengua, recursos de llenguatge oral i model de llengua literària equilibrat. Enric Valor esdevé un referent com a narrador i diferenciem dos estils: El Valor rondallista es va dedicar a recollir esquemes narratius orals i simples d'històries populars que després els convertí en narracions dotades d'un llenguatge de caràcter literari. Segons la temàtica classifiquem les rondalles en: meravelloses, costumistes i d’animals personificats. Va aconseguir publicar un total de 36 rondalles entre 1950 i 1958.

El novel·lista escriu amb les mateixes tècniques estilístiques i lingüístiques de les rondalles. Pretén fer la crònica del període històric que va viure, plasmant-hi totes les seues observacions sobre el paisatge i la geografia, la toponímia, la fauna i la botànica del sud del País Valencíà.En conclusió podem destacar la narrativa de Valor per crear un riquíssim registre literari i connectar la tradició lingüística i narrativa d’abans i de després de la guerra.

MERCÉ RODOREDA: Durant la Guerra Civil el valencíà es va prohibir i amb aquesta la seua literatura i qualsevol tipus d'ús. Per això al 1939 Mercè Rodoreda es Veíé abocada a emprendre el camí de l'exili primer cap a París, i més tard a Ginebra .A l’exili va començar a escriure novel·la psicològica. Aquest tipus de novel·la es caracteritza per la descripció dels pensaments dels personatges, l’estil indirecte lliure i el monòleg interior, el qual es basa en la introspecció en la psicologia del protagonista. A les seues novel·les les protagonistes són tot dones amb gran profunditat psicològica, solitàries i introvertides. Són personatges amb relacions afectives d'insatisfacció, fins al punt de portar-les a la desesperació, però sempre amb un final que deixa una finestra oberta a l’esperança. Les seues obres es caracteritzen per comparar el món de la infantesa,la qual reflecteix la felicitat, amb el món adult, que representa el patiment. L'ús d'elements simbòlics és una altra característica fonamental (el colom, l'embut, la natura) i també la reflexió sobre el pas del temps.

QUIM MONZÓ : va ser una persona molt polifacètica ja que ha dedicat la seua vida a diverses feines. Com a narrador destaca per una narrativa curta i algunes de les novel·les més significatives són: El perquè de tot plegat o Mil Cretins.  Les seues obres es caracteritzen per fer un retrat, sense afany moralitzador, d’una societat contemporània marcada per la soledat, la incomunicació... Pel que fa als temes, tracta la solitud de les parelles, la hipocresia, la falta de valors, les manies i paranoies urbanes, així com la tirania de les màquines. A més, les seues obres s’ambienten en un espai urbà on s’hi desenvolupa l’acció. Respecte als personatges, es caracteritzen per ser esquemàtics, simbòlics o prototípics. Normalment els noms d’aquestos no solen tenir sentit. En quant als recursos literaris, es fa servir de l'escriptura automàtica (sense planificació), no empra una escriptura clàssica i es produeix una successió de fets amb un final sorprenent i humorístic, per últim cal tindre en compte l'ús d'una llengua viva.

Monzó fa una literatura moderna que presenta situacions de la vida quotidiana amb una mirada original, crítica i deformada de manera humorística.