Fixa tecnica el sant sopar de leonardo da vinci

FITXA 49: L’ESCOLA D’Atenes

FITXA TÈCNICA

Títol:

L’escola d’Atenes

Autor:

Rafael

Cronologia:

1510-1511

Tècnica:

Pintura al fresc

Mides:

7,72 M. (base)

Estil:

Renaixentista

Tema:

Filósòfic

Localització:

Sala de la signatura ( Ciutat del Vaticà)

CONTEXT

Cal situar Aquesta  pintura en el context de màxima esplendor de la Roma renaixentista. El papa Nicolau V va refermar la ciutat eterna projectant la construcció de La basílica de Sant Pere. L’assalt de les tropes acabdillades per l’emperador Carles I d’Espanya va generar la decadència del papat, cosa que provocà una diàspora de pintors, escultors i Arquitectes.

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Va ser un dels Millors pintors i influents del Renaixement italià. Va entrar al taller de Il Perugino, de qui va heretar una paleta clara i unes Composicions estructurades i espaioses que no va abandonar en tota la carrera.

La influencia de Pintors com Miquel Angel i Leonardo da Vinci van millorar els seus mètodes de representació de La llum i de les ombres i va integrar a la seva obra aspectes del Cinquecento: Incorporació del moviment a les figures a partir de l’estudi de l’anatomia, Plasmació de les actituds dramàtiques per crear profunditat…

DESCRIPCIÓFORMAL

Rafael hi disposa Geomètricament diferents grups de Personatges; queda un espai buit en el qual situa els dos personatges Principals. Aquests es converteixen en un punt de fuga de la perspectiva lineal A partir de la qual s’ordena la composició. Malgrat l’equilibri formal, l’obre destaca pel Dinamisme, aconseguit a traves de la representació dels gestos, les expressions i els moviments de les Figures. Destaca l’harmonia dins de Cada grup, i l’equilibri entre Els diferents. Totes les figures tenen el seu paper i són protagonistes per algun motiu.

Cal remarcar la Varietat cromàtica i l’excel·lència del dibuix amb el que l’autor perfila tots els detalls i els Rostres.

TEMÀTICA

El quadre integra Les figures dels representants més destacats de les arts liberals, de la filosofia i de la ciència, a manera de metàfora de l’esperit Cultural del renaixentisme.