Fitxa tècnica pavelló alemany
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 8,26 KB
U
Fitxa Tècnica
Títol:
Número I
Autor:
Jackson Pollock (1912 –
1956)
Cronologia:
1950
Estil:
expressionisme abstracte
Tècnica:
oli, esmalt i pintura
D’alumini
Suport:
tela
Dimensions:
221 cm 299,7 cm
Tema:
Abstracte
Localització Actual:
National Gallery, Washington
Context Històric
En acabar la II Guerra Mundial EEUU es converteix en La primera potència mundial del bloc occidental i d’un món dividit en dos blocs Antagònics; comunistes i capitalistes.
Nova York deixa enrere a París com a centre cultural i Artístic. Nombrosos artistes avantguardistes s’havien exiliat allà durant la Guerra (Van der Rohe, Kandinsky). Les tendències més innovadores sorgiren allà, I els seus museus s’anaren convertint en els primers del món.
La primera d’aquestes tendències serà l’Expressionisme Abstracte, la qual serà potenciada des de el propi govern americà com un Exemple de la llibertat americana davant el rígid discurs artístic dels Soviètics, que propugnava un art molt realista. Era l’època de la Guerra Freda.
Jackson Pollock i Willem De Kooning seran els artistes Que més destacaren en el panorama artístic nord-americà fins a l'aparició del Pop Art a finals de la dècada dels 50.
Anàlisi Formal
Descripció:
Número 1 presenta un dens
Entramat de línies i taques que omplen tota la superfície de la tela, sense
Deixar-hi cap vestigi figuratiu.
La tècnica amb la qual va ser pintada aquesta tela és Coneguda com Action painting (pintura d’acció). Per Pollock la pintura és una Experiència vital, en la que han de participar cos i ànima activament. Això el Distancia molt de l’estaticisme dels cavallets, ja que ell pintava amb el llenç Estirat el terra i anava pintant sobre la marxa, sense cap previsió. A més, L’efecte del degoteig, els fils de pintura i les esquitxades s’aconsegueix mitjançant El dripping.
Línia i dibuix:
Hi ha un
Clar predomini de la línia en el quadre. L’energia del traç i la violència del
Gest son ben visibles i adquireixen una gran importància. El dibuix, totalment
Abstracte, es caracteritza per un seguit de línies sense ordre.
Color:
En quant a la gamma
Cromàtica, en un primer moment, Pollock feia servir colors vius. Posteriorment,
La gamma cromàtica es tornà més austera (és l’etapa de Número I ) i, finalment,
Es va limitar al blanc i el negre. En aquest quadre utilitza negres i blancs,
Amb alguns tocs grisos i ataronjats.
Llum:
No hi ha un focus de llum
Concret ( Propi de les pintures abstractes). Malgrat si que podem observar
Efectes d’ombres que incrementen l’expressivitat de l’obra.
Composició:
Hi ha unabandonament de la idea tradicional de composició ja que no hi ha
Cap centre d’atenció principal ni cap relació clara entre les parts del quadre.
Això provoca que l’espectador no tingui cap punt de referència des del qual
Començar a analitzar l’obra. La profunditat a l’obra ve donada per la
Superposició de les línies i de les capes de pintura.
Gran dinamisme del resultat de la tècnica emprada, de L’energia i la violència del traç i del contrast entre el diferents tipus de Pigment que la formen. El ritme, l’acció són els elements principals d’aquesta Obra, de fet és com la plasmació plàstica d’un ritual, d’una dansa, d’una Coreografia que s’ha esdevingut perenne damunt la tela per mitjà del singular Procés creatiu utilitzat pel pintor.
En quant al temps, és la congelació del temps Necessari per l’execució del ritual, però que cada vegada que un espectador L’observa torna a començar de nou realitzada per la mirada de l’espectador.
L’estil és expressionisme abstracte
Interpretació
Tema:
No hi ha tema, com és propi
En l’expressionisme abstracte; no s’identifica cap element figurat ni tampoc
Res a desxifrar. Tampoc s’identifica cap centre d’atenció. L’únic que compta és
L’acció. Un traçat de fines línies se superposa una i altra vegada i s'estén
Per tot el llenç de manera que el quadre sembla no tenir límits. Com que
Pollock no podia predir l’aspecte final del quadre, sempre els titulava al
Final. Preferia donar-los un número o la data de creació, per no condicionar a
L’espectador.
Significat:
Com sol passar amb la majoria
De l’art abstracte el significat profund de l’obra resulta difícil d’esbrinar .
Respecte a número 1 varies són les interpretacions que els diferents autors han
Postulat: Per alguns autors l’obra no és més que la representació dels ritmes
Primaris de la natura.
Per altres, aquesta obra és la representació d’una Dansa, el rastre de la qual ha esdevingut perenne damunt la tela per mitjà del Singular procés creatiu amb el que ha estat realitzada.
Des de un punt de vista més psicològic i emocinal, També hi ha autors que postulen que l’obra de Pollock és el reflex de la seva Angoixa vital que l’abocà a l'alcoholisme i a l’autodestrucció. Altres, des de Un enfocament més social, postulen que aquesta pintura és l’expressió d’una època I d’un món marcats per profunds canvis socials i polítics, i per L'experimentació atòmica.
Per últim, també hi ha que postulen que el que Realment pretén Pollock es oferir a cada espectador una experiència plàstica Singular i única que despertarà en cada un d’ells i d’acord amb les seves Vivències personals un singular i particular experiència emocional. “Una Aventura estimulant per als ulls, plena de focs d’artifici, trampes, sorpreses I goig”.
Funció:
Número 1 te essencialment una
funció estètica (exposició en galeries i museus) Però també té una funció
Comunicativa i provocadora. Comunicativa, en tan i quan ens mostra o transmet
El sentir vital del seu creador. Provocativa, perquè vol provocar en
L’espectador una experiència emocional pròpia i singular.
Models i Influències
Models:
Els drippings de Pollock són
El resultat d’una gran suma d’influències que tenen com a base les experiències
I les teories abstractes de Kandinsky. També l’ús de teles molt grans deriva
Dels muralistes mexicans. Pel que fa l’execució de l’obra té una doble
Influència: els rituals dels indis americans (navajos) i la tècnica surrealista
De l’automatisme. Miquel Àngel, El Greco i Rubens també influïren en Pollock,
Les obres dels quals copià en els seus inicis artístics. Finalment és força
Significativa la influència que va exercir l’obra de Claude Monet,
Caracteritzada per una pinzellada solta i desdibuixada.
Influències:
Ell és tot un innovador amb
La introducció de les noves tècniques a l’hora de pintar. Se’l considera un
Precedent dels Happenings i del Body Art.