Fitxa tècnica pavelló alemany

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,26 KB

U

Fitxa Tècnica

Títol:


Número I

Autor:


Jackson Pollock (1912 – 1956)

Cronologia:


1950

Estil:


expressionisme abstracte

Tècnica:


oli, esmalt i pintura D’alumini

Suport:


tela

Dimensions:


221 cm 299,7 cm

Tema:


Abstracte

Localització Actual:


National Gallery, Washington

Context Històric

En acabar la II Guerra Mundial EEUU es converteix en La primera potència mundial del bloc occidental i d’un món dividit en dos blocs Antagònics; comunistes i capitalistes.

Nova York deixa enrere a París com a centre cultural i Artístic. Nombrosos artistes avantguardistes s’havien exiliat allà durant la Guerra (Van der Rohe, Kandinsky). Les tendències més innovadores sorgiren allà, I els seus museus s’anaren convertint en els primers del món.

La primera d’aquestes tendències serà l’Expressionisme Abstracte, la qual serà potenciada des de el propi govern americà com un Exemple de la llibertat americana davant el rígid discurs artístic dels Soviètics, que propugnava un art molt realista. Era l’època de la Guerra Freda.

Jackson Pollock i Willem De Kooning seran els artistes Que més destacaren en el panorama artístic nord-americà fins a l'aparició del Pop Art a finals de la dècada dels 50.

Anàlisi Formal

Descripció:


Número 1 presenta un dens Entramat de línies i taques que omplen tota la superfície de la tela, sense Deixar-hi cap vestigi figuratiu.

La tècnica amb la qual va ser pintada aquesta tela és Coneguda com Action painting (pintura d’acció). Per Pollock la pintura és una Experiència vital, en la que han de participar cos i ànima activament. Això el Distancia molt de l’estaticisme dels cavallets, ja que ell pintava amb el llenç Estirat el terra i anava pintant sobre la marxa, sense cap previsió. A més, L’efecte del degoteig, els fils de pintura i les esquitxades s’aconsegueix mitjançant El dripping.

Línia i dibuix:


Hi ha un Clar predomini de la línia en el quadre. L’energia del traç i la violència del Gest son ben visibles i adquireixen una gran importància. El dibuix, totalment Abstracte, es caracteritza per un seguit de línies sense ordre.

Color:


En quant a la gamma Cromàtica, en un primer moment, Pollock feia servir colors vius. Posteriorment, La gamma cromàtica es tornà més austera (és l’etapa de Número I ) i, finalment, Es va limitar al blanc i el negre. En aquest quadre utilitza negres i blancs, Amb alguns tocs grisos i ataronjats.

Llum:


No hi ha un focus de llum Concret ( Propi de les pintures abstractes). Malgrat si que podem observar Efectes d’ombres que incrementen l’expressivitat de l’obra.

Composició:


Hi ha unabandonament de la idea tradicional de composició ja que no hi ha Cap centre d’atenció principal ni cap relació clara entre les parts del quadre. Això provoca que l’espectador no tingui cap punt de referència des del qual Començar a analitzar l’obra. La profunditat a l’obra ve donada per la Superposició de les línies i de les capes de pintura.

Gran dinamisme del resultat de la tècnica emprada, de L’energia i la violència del traç i del contrast entre el diferents tipus de Pigment que la formen. El ritme, l’acció són els elements principals d’aquesta Obra, de fet és com la plasmació plàstica d’un ritual, d’una dansa, d’una Coreografia que s’ha esdevingut perenne damunt la tela per mitjà del singular Procés creatiu utilitzat pel pintor.

En quant al temps, és la congelació del temps Necessari per l’execució del ritual, però que cada vegada que un espectador L’observa torna a començar de nou realitzada per la mirada de l’espectador.

L’estil és expressionisme abstracte

Interpretació

Tema:


No hi ha tema, com és propi En l’expressionisme abstracte; no s’identifica cap element figurat ni tampoc Res a desxifrar. Tampoc s’identifica cap centre d’atenció. L’únic que compta és L’acció. Un traçat de fines línies se superposa una i altra vegada i s'estén Per tot el llenç de manera que el quadre sembla no tenir límits. Com que Pollock no podia predir l’aspecte final del quadre, sempre els titulava al Final. Preferia donar-los un número o la data de creació, per no condicionar a L’espectador.

Significat:


Com sol passar amb la majoria De l’art abstracte el significat profund de l’obra resulta difícil d’esbrinar . Respecte a número 1 varies són les interpretacions que els diferents autors han Postulat: Per alguns autors l’obra no és més que la representació dels ritmes Primaris de la natura.

Per altres, aquesta obra és la representació d’una Dansa, el rastre de la qual ha esdevingut perenne damunt la tela per mitjà del Singular procés creatiu amb el que ha estat realitzada.

Des de un punt de vista més psicològic i emocinal, També hi ha autors que postulen que l’obra de Pollock és el reflex de la seva Angoixa vital que l’abocà a l'alcoholisme i a l’autodestrucció. Altres, des de Un enfocament més social, postulen que aquesta pintura és l’expressió d’una època I d’un món marcats per profunds canvis socials i polítics, i per L'experimentació atòmica.

Per últim, també hi ha que postulen que el que Realment pretén Pollock es oferir a cada espectador una experiència plàstica Singular i única que despertarà en cada un d’ells i d’acord amb les seves Vivències personals un singular i particular experiència emocional. “Una Aventura estimulant per als ulls, plena de focs d’artifici, trampes, sorpreses I goig”.

Funció:


Número 1 te essencialment una funció estètica (exposició en galeries i museus) Però també té una funció Comunicativa i provocadora. Comunicativa, en tan i quan ens mostra o transmet El sentir vital del seu creador. Provocativa, perquè vol provocar en L’espectador una experiència emocional pròpia i singular.

Models i Influències

Models:


Els drippings de Pollock són El resultat d’una gran suma d’influències que tenen com a base les experiències I les teories abstractes de Kandinsky. També l’ús de teles molt grans deriva Dels muralistes mexicans. Pel que fa l’execució de l’obra té una doble Influència: els rituals dels indis americans (navajos) i la tècnica surrealista De l’automatisme. Miquel Àngel, El Greco i Rubens també influïren en Pollock, Les obres dels quals copià en els seus inicis artístics. Finalment és força Significativa la influència que va exercir l’obra de Claude Monet, Caracteritzada per una pinzellada solta i desdibuixada.

Influències:


Ell és tot un innovador amb La introducció de les noves tècniques a l’hora de pintar. Se’l considera un Precedent dels Happenings i del Body Art.

Entradas relacionadas: