Fisiologia Animal: Digestió, Respiració i Sistema Nerviós
Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,8 KB
Digestió als artròpodes
Presenten un aparell digestiu complet i glàndules digestives (salivals, fetge, pàncrees o hepatopàncrees).
- Crustacis: Tenen antenes, mandíbules, maxil·les i un molí gàstric.
- Insectes: Presenten glàndules salivals, esòfag, pap, pedrer i estómac.
- Aràcnids: Com els quelicerats, tenen quelícers, pedipalps i glàndules verinoses.
Digestió dels vertebrats
La digestió dels vertebrats es realitza mitjançant el tub digestiu i les glàndules accessòries.
- Tub digestiu complet: Boca, faringe, esòfag, estómac, intestí i anus, amb capes de teixits diversos (epitelials, conjuntius i musculars).
- Glàndules annexes: Fetge, pàncrees i glàndules salivals. També hi ha glàndules secretores a les parets de l'estómac i l'intestí.
- Boca: Tots els vertebrats presenten boca amb mandíbula mòbil (excepte els àgnats, com les llampreses).
- Dents: Peixos, amfibis i rèptils les renoven contínuament. Els ocells no en tenen.
Digestió als mamífers
El procés comença a la boca, on l’aliment es mastega i es barreja amb la saliva formant el bol alimentari. Passa per la faringe i l’esòfag (moviments peristàltics) fins a l’estómac, on es transforma en quim. Al duodè, es combina amb la bilis i el suc pancreàtic, convertint-se en quil. L'absorció de nutrients ocorre a l'intestí prim, mentre que a l'intestí gros s'absorbeix l'aigua. Finalitza amb l'eliminació de la femta per l'anus.
Mamífers remugants
Tenen un sistema digestiu especial amb bacteris i protozous per digerir la cel·lulosa. L'aliment passa pel rumen i reticle, es regurgita per remugar, torna al rumen, passa al llibret (absorció d'aigua) i finalment al quall (enzims).
Digestió als peixos
Presenten un aparell digestiu complet. Es divideixen en:
- Peixos ossis: Boca terminal, intestí amb cecs pilòrics.
- Peixos cartilaginosos: Boca ventral, intestí amb vàlvula espiral.
Digestió als amfibis
Es classifiquen en anurs i urodels. Tenen llengua muscular per capturar preses, dents per retenir-les, esòfag curt i estómac tubular. Les larves d'anurs són herbívores; la resta són carnívors.
Digestió als rèptils
Inclou ofidis, saures, quelonis i crocodilians. La majoria són carnívors. Les tortugues tenen bec corni. La llengua pot ser extensible (camaleons) o sensorial (llangardaixos).
Digestió als ocells
No tenen dents (bec corni). L'esòfag té un pap per emmagatzemar aliment. L'estómac es divideix en proventricle (glandular) i pedrer (triturador). Acaben en cloaca. Alguns regurgiten egagròpiles.
Respiració animal
Peixos
Respiració branquial amb mecanisme de contracorrent. Els cartilaginosos usen espiracles; els ossis usen l'opercle.
Amfibis
Larves amb brànquies externes; adults amb respiració pulmonar (pulmons simples) i cutània (pell fina i humida).
Rèptils
Respiració pulmonar. Pulmons més grans amb septes per augmentar la superfície d'intercanvi.
Aus
Respiració pulmonar complexa amb sacs aeris que faciliten la circulació unidireccional de l'aire.
Mamífers
Respiració pulmonar amb alvèols. La ventilació depèn del diafragma i els músculs intercostals.
Sistema nerviós
Invertebrats
- Celenterats: Xarxa reticular.
- Equinoderms: Sistema radial.
- Platihelmints i Nematodes: Simetria bilateral amb cefalització.
- Artròpodes i Mol·luscs: Sistema desenvolupat amb ganglis cerebrals i cadena ventral.
Vertebrats
El sistema nerviós central (SNC) es forma a partir del tub neural. Està protegit pel crani i la columna vertebral, i inclou l'encèfal i la medul·la espinal. L'encèfal es divideix en cervell, cerebel, bulb raquidi, diencèfal i telencèfal.
La sinapsi nerviosa
Punt de comunicació entre neurones. Pot ser elèctrica (directa i ràpida) o química (mitjançant neurotransmissors com l'acetilcolina, dopamina o serotonina).
Cèl·lules del sistema nerviós
- Neurones: Cos, dendrites i axó.
- Cèl·lules de la glia: Microglia, astròcits i oligodendròcits (suport i defensa).
L'impuls nerviós
Segueix la llei del "tot o res". El procés inclou: repòs (polarització), estímul (despolarització), repolarització i propagació.