Finançament i indústria tèxtil catalana al segle XIX

1.1. Finançament de la indústria

Durant la primera etapa d’industrialització espanyola, gairebé no es pot parlar d’un veritable finançament. Les indústries que es creaven i es mantenien ho feien gràcies a capitals individuals o familiars.

En la segona etapa, l’any 1840, la industrialització va créixer i va exigir recursos financers més importants. Però el capital espanyol s’invertia en la compra de terres desamortitzades i tant les indústries com els bancs continuaven sent petits; els seus beneficis no anaven a parar a la indústria. Durant aquest període comença a arribar capital estranger: sobretot francesos i belgues invertien a Espanya.

A partir de 1856, el govern va promulgar diverses lleis que afeblien les restriccions per a la creació de bancs, tot i que, anteriorment, l’any 1844 ja s’havia creat el Banc de Barcelona.

A partir de l’any 1866, la baixa rendibilitat d’algunes empreses va provocar una crisi econòmica que va fer tancar molts petits bancs, malgrat que el capital estranger continuava arribant, atret per les facilitats que donava una llei de 1868 per a l’explotació de les mines. Aquest mateix any, per tal de racionalitzar la política monetària, s’estableix com a unitat la pesseta. A partir de 1874 es concedeix l’emissió de moneda al Banc d’Espanya, fundat l’any 1856 com a resultat de la fusió de dos bancs existents: Banc de Sant Carles i el de Sant Fernando.

1. La indústria tèxtil catalana

1.1. Els inicis de la mecanització

El desenvolupament que es va donar a Catalunya durant el segle XIX va ser molt semblant al que es va produir a Anglaterra durant el segle XVIII. Aquest desenvolupament industrial a Catalunya va ser motivat pel progrés de l’agricultura i pel creixement demogràfic, fet que va provocar l’èxode rural.

Aquest èxode rural va fer que a les ciutats arribés gran quantitat de mà d’obra barata. També va comportar l’arribada de nous capitals.

El desenvolupament industrial es produirà, igual que a la Gran Bretanya amb la indústria tèxtil, especialment en la indústria del cotó.

El desenvolupament de la indústria tèxtil va afavorir el creixement d’altres sectors com, per exemple, el del carbó, la metal·lúrgia i el transport.

La indústria tèxtil catalana va evolucionar al llarg del temps. Es va fer efectiva gràcies a la utilització de maquinària avançada: es van substituir els telers manuals pels mecànics. Tot i aquesta evolució, la indústria catalana encara resultava antiquada davant la modernització de la indústria europea.

1.2. La concentració geogràfica i financera a Catalunya

El desenvolupament de la indústria catalana va comportar una concentració geogràfica i financera.

Concentració geogràfica

Les indústries es van concentrar bàsicament a les zones de la costa per rebre més fàcilment les matèries primeres, com per exemple el carbó que es comprava a Anglaterra i arribava per mar.

L’altre punt important era al costat dels rius, per aprofitar l’energia hidràulica. La concentració d’aquestes fàbriques als costats dels rius va donar lloc a l’aparició de les colònies tèxtils (fàbriques de teixits al costat del riu on, a més de la fàbrica, hi havia els habitatges i la resta d’edificis necessaris).

Les colònies tèxtils tenien dos avantatges per als propietaris:

• disposar de mà d’obra barata dins la mateixa comarca;
• controlar els treballadors per evitar que entressin en contacte amb altres ideologies.

Concentració financera

L’evolució de la indústria implica un augment de la mecanització i, per tant, una forta inversió que el capital familiar no podia assumir.

Es trobà la solució en les societats anònimes, on l’empresa es divideix en accions que són adquirides per diferents propietaris, els quals aporten diners a l’empresa.

La primera indústria tèxtil que es va organitzar com a societat anònima va ser l’empresa L’Espanya Industrial S.A., que es va crear a Sants, Barcelona, l’any 1847.