Els filòsofs presocràtics: Tales, Anaximandre, Anaxímenes i Parmènides
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
con un tamaño de 2,49 KB
Filòsofs presocràtics
Tales de Milet (s. VII a.C.)
Es considera el primer filòsof de la història, ja que va començar a fer-se preguntes racionals. L'arkhé per a ell és l'aigua, ja que, a partir de l'observació del món natural, s'adona que l'aigua sembla estar a l'origen i al final dels éssers vius.
- Va ser el primer pensador que defensava el panhel·lenisme (la unió de les ciutats gregues).
- Va buscar un element natural per definir l'arkhé, raonant sense fer referència als déus.
- Inicia una nova forma d'entendre el cosmos.
Anaximandre (s. VII-VI a.C.)
Deixeble de Tales, va escriure un llibre sobre la naturalesa i va fer un dels primers mapes. No li sembla correcta la resposta de Tales sobre l'arkhé, ja que considera que hi ha elements oposats, com el foc.
- Entén el cosmos com una lluita constant de contraris, d'on sorgeix tot el que existeix.
- L'arkhé per a ell és l'apeiron (a-, sense; peras, límits).
- Es basa en l'explicació dialèctica: qualsevol cosa s'explica a partir de contraris.
- Diu que, en algun moment, tot el cosmos tornarà a l'apeiron per començar de nou.
Anaxímenes de Milet
Busca la unitat en la diversitat; per a ell, l'arkhé és l'aire. Argumenta que ha de ser etern, immutable i únic, ja que l'aire el trobem a tot arreu, des del naixement fins a la mort.
Els processos físics a partir dels quals es forma la matèria són:
- Condensació: augmenta la densitat d'un cos.
- Rarefacció: disminueix la densitat d'un cos.
A través d'aquests processos, l'aire es transforma en altres elements com l'aigua o la terra. És un dels primers a distingir entre matèria i estat de la matèria.
Parmènides d'Elea (s. VI-V a.C.)
El principi de no-contradicció és el pilar de la seva filosofia. Distingeix entre:
- Doxa: opinió (basada en els sentits, que ens mostren contradiccions).
- Episteme: coneixement vertader (basat en la raó).
El seu poema afirma que «només és el que és, i el que no és, no és». Només podem pensar les coses que són. Parmènides nega la informació dels sentits i defensa que l'ésser és immutable, qualificant les altres filosofies de contradictòries.