Filòsofs presocràtics i sofistes: principals idees i pensadors

Els primers filòsofs i la recerca de l'arkhé

Tales: primer filòsof, eclipsi, olivs, tot és aigua.

Anaximandre: l'apeiron (cosa indeterminada que forma tot l'univers) és el límit intern → caos, extern → infinit, sense límit → caos infinit.

Anaxímenes: l'aire com a arkhé.

Els pitagòrics

Deixen de buscar l'arkhé sensible i busquen la forma de la natura. Consideren els números com a principi de les coses. L'ànima és com a harmonia del cos i com a quelcom que està tancat dins el cos com a presó.

• Triangulars: 3, 6, 10…
• Quadrats: 4, 9, 16…
• Cubs: 8, 27…
• Setzenaris: 7, 11…

Estructura parell-senar. Aritmètica aplicada a la música (discontinu), geometria aplicada a l'astronomia (continu). Si s'ajunten surt la cosmologia.

Crisi de les magnituds inconmensurables.

Heràclit i Parmènides

Heràclit: obscur, tot canvia, foc, logos (oposició de contraris).

Parmènides: immutabilitat de l'ésser, res canvia. Els sentits enganyen i la raó o lògica ens porten a la veritat.

1. Ser és i impossible que no sigui.
2. No ser no és i no es pot apreallar.
3. Ser i pensar són el mateix.
4. Nomes i a un ser, la realitat.
5. Canvi és absurd, no canvia res.
6. Ser és etern.
7. Ser no té límit.

Pluralistes

Pluralistes: barreja Heràclit i Parmènides. Physis (naturalesa) processos de canvis, el que es no pot predir del que no és.

Empèdocles: 4 elements immutables, que si es combinen amb amor i odi es repleguen o s'atrauen.

Anaxàgores: partícules indivisibles i vives. Homeomeria (tot es transforma en tot).

Demòcrit: àtom simple i indivisible, divisibilitat matemàtica i física.

1. Cos simple són les parts.
2. Es mouen en el buit.
3. Magnitud, forma i moviment.
4. No es pot observar empíricament.
5. Es diferencien per magnitud, nombre, posicions.

Sofistes

Sofistes: es centren en l'home i la societat, èxit polític, pretenen convèncer sense ensenyar veritats. Convencionalisme social.

Protàgores:

1. Sensació és el contacte entre el subjecte i l'objecte.
2. El subjecte es mou constantment.
3. L'objecte també es mou constantment.
4. Sensació és el contacte de dos moviments.

Cada individu té les seves veritats, important com se les vuen les coses. Tot és fals.

Gòrgias: res no existeix; 2. si alguna cosa existís, no podria ser coneguda per l'home; 3. si alguna cosa pogués ser coneguda, no podria ser expressada. Escepticisme radical. Tot és cert.

Sòcrates

Sòcrates: Aristòfanes (caricatura), Xenofont (no hi dona importància), Plató (més crític, idealitza molt). Juí: volia trobar definicions universals de conceptes morals.

• Ironia (fer reconèixer que ets ignorant).
• Maièutica (capaç de fer néixer veritats en altres homes).
• Coneix-te a tu mateix.
• Important l'estudi de la consciència.
• Felicitat (justícia i equilibri).
• Intel·lectualisme (saviesa = bé i injustícia = mal).