Els Filòsofs Presocràtics: De l'Escola de Milet al Logos

1. L'Escola de Milet: El naixement de la filosofia

Al segle VI a.C., l'Hèl·lade ocupava bona part de les costes de la Mediterrània. La Jònia (Àsia Menor) era un dels centres més actius, on s'havien establert els antics aqueus. És tradició històrica dir que amb Tales de Milet, astrònom i matemàtic, s'inicia la filosofia.

Ell i els seus deixebles, Anaximandre i Anaxímenes, van començar a qüestionar el valor de les explicacions mítiques, cercant explicacions lògicament necessàries. Foren els primers a protagonitzar el pas del mite al logos.

• Tales: El principi (arché) és l'aigua, font de vida.
• Anaximandre: El principi és quelcom més abstracte i indeterminat (ápeiron).
• Anaxímenes: El principi és l'aire, que es dilata i es rarifica.

Per què va sorgir el miracle grec a Jònia? Eren societats relativament obertes, amb contactes comercials constants i una religió sense dogmes rígids que permetia la llibertat d'opinió.

2. Els Pitagòrics: L'estructura matemàtica del cosmos

Al segle VI a.C., al sud d'Itàlia, Pitàgores i la seva comunitat van fundar un moviment intel·lectual, religiós i polític. Pitàgores va ser el primer a autodenominar-se "filòsof".

La seva doctrina es basava en la purificació de l'ànima i la creença en la transmigració. A diferència dels milesis, que cercaven un principi material, els pitagòrics cercaven l'estructura o forma del cosmos: l'estructura del cosmos és matemàtica.

3. El canvi: Heràclit versus Parmènides

Aquestes dues figures representen visions antagòniques del món:

Heràclit d'Efes: El perpetu fluir

Defensa que tot està en procés constant de canvi. La seva metàfora és el foc: tot es transforma, però el foc perdura. Sota la lluita dels contraris s'amaga una llei, el logos, que regula la justícia universal.

Parmènides d'Elea: La immutabilitat radical

En polèmica amb Heràclit, afirma que els canvis són només aparences sensorials. La raó ens diu que l'ésser és i el no-ésser no és. Per tant, el canvi és una il·lusió racionalment impossible d'entendre.

4. Intents de conciliació: Els pluralistes

Els filòsofs posteriors van intentar sumar ambdues perspectives: accepten d'Heràclit que la physis és un procés de canvi, i de Parmènides que res no pot sorgir del no-res. Els pluralistes defensen que l'existència no sorgeix del no-res, sinó de la combinació i recombinació d'elements primigenis.