Filosofs monistes

Presocratics Quin és el principi (arkhé) de la natura (el primer principi físic material del món)

Aristòtil s.IV / s.III → ‘’Metafísica’’, ‘’Física’’. Conjunt de pensadors grecs anteriors a Sòcrates.
Els filòsofs presocràtics van ser els primers pensadors que van trencar amb les formes mítiques de pensament per a començar a edificar una reflexió racional. És a dir, van ser els primers que van iniciar l'anomenat «pas del mite al logos», procés propiciat per les especials característiques d'esperit crític i condicions socials que van permetre una especulació lliure de lligams a dogmes i textos sagrats.  A partir d’aquest moment, s’enceta un tipus de pensament racional que busca un “per què” a tot allò que “És”, la qual cosa és una novetat absoluta al món En aquest sentit, són tant filòsofs com cosmòlegs, físics o, més en general, «savis». I, encara que comparteixen algunes característiques comunes, no formen un grup ben definit sinó que es divideixen en diverses escoles de pensament, de vegades molt allunyades unes d'unes altres. La filosofia neix com a tal a Milet. El primer filòsof és també el primer físic i matemàtic de nom conegut: Tales. A l´escola de Milet hi ha tres filòsofs importants: Tales, Anaximandre, AnaxíMenes.

Thales: No hi ha fragments d’ell. Segons les noticies d’ell tenim que va dir que tot es virtud de l’aigua i q tot esta ple de deus (la naturalesa es inmortal)

Anaximandre: L’origen de totes les coses no es una cosa, es ilimitat ( no t forma). El text parla de q les coses tenen un naixement i una mort. El fet q algo neixi es una injustícia ( ja q pq una cosa apareixi a de morir una altre, ex: estacios) x tan s’ha de pagar amb la mort (desapareix)

Anaximenes: El principi de totes les coses es l’aire. Teoria de la Radiofació- Condencacio

Dos filòsofs importants són: Heràclitd’Efes, que considera el canvi com a logos (raó) i Parmènides d´Elea, que nega la possibilitat del canvi perquè no podem conèixer el no-ésser.

Versió metafísica de la versió pitagòrica de l’arkhé. Es plantegen què significa què vol dir que una cosa no és. Tot canvi és un pas del ser al no ser (néixer a morir).Es plantegen com es fa aquest canvi. Heràclit i Parmènides no són complementaris. Però tots dos es plantegen aquest canvi.

Heràclit 1. Defensa la pluralitat 2. Tot canvia, tot s’esdevé. 3. L’Arkhé és el foc, i l’essència de l’energia és el Lógos  4. La physis està fonamentada en una estructura interna contradictòria (feta de contraris); elements que s’oposen entre ells i que porten a l’harmonia  5. Pensar és captar el Lógos. 6. ‘Ser’ i ‘no-ser’ és la mateixa cosa (panta rhei).

Parmènides. 1. Defensa la unicitat. 2. El canvi és una il·lusió òptica. 3. L’Arkhé és el “Ser” i és inengendrat. . 4. La Physis és una realitat que sempre és igual a si mateix. La realitat és només Una. 5. No hi ha canvi (adynamia). . “Pensar” i “Ser” són el mateix.  6. No és possible el “no-ser