Filosofs monistes

ELS ORÍGENS DEL PENSAMENT FilósÒFIC

La filosofia neix a Grècia a les costes de l’Àsia menor a Milet el segle VI a.C. L’home vol saber i la primera explicació humana són els mites,imaginació. Però la gent necessiten més explicacions, i per tant la cultura occidental passa del
Mite al Logos, que és la raó (episteme),. La ciència i folosofia, que abans era el mateix, busquen les lleis de la natura, ja que les coses succeeixen tal com han desucceir, perquè hi ha una necessitat de què passi i per tant hi ha una llei que s’ha de cumplir necessariament (lleis de la natura). a través de la IMAGINACIÓ, i de la RAÓ, amb la qual es va produir la diferenciació de Filosofia i Ciència. Gràcies a la raó, els presocràtics van donar-se compte de l’existència de les LLEIS DE LA NATURA, les quals es compleixen necessàriament. La importància dels presocràtics es troba en les ganes de buscar una explicació racional sense tenir en compte els déus o éssers naturals.(arbitrarietat)”

FILÒSOFS PRESOCRÀTICS: el llegat filósòfic s’inicia amb els presocràtics,l’objecte d’estudi és la naturalesa, i parteixen de dues idees; tot el que existeix, absolutament tot, ha de venir d’un primer principi o arjé (arkhé), i el real no pot sorgir en absolut de la no realitat o del no res, res vé del no res. L’arjé vol explicar l’origen, de tot el que existeix i la realitat material que ha generat la natura..Dins dels presocràtics podem diferenciar els monistes, filòsofs que pensen que només hi ha un primer principi, i els pluralistes, filòsofs que pensaben que hi habien una pluralitat de principis (més d’un principi).Dins dels monistes trobem; l’Escola de Milet (amb Tales, Anaximandre, AnaxíMenes i Pitàgores), els Pitagòrics (amb Pitàgores), Heràclit i Parmènides.

ELS MONISTES: Són aquells filòsofs que pensen que tot ve d’un sol principi i per tant d’allà sorgeix tot. (Escola de Milet)

TALES Tales és considerat el primer filòsof occidental ja que és el primer on les seves explicacions no parteixen de mites. És observador de la natura (Physis) i per tant es tracta d’un filòsof naturalista. Per tales l’arjé és l’aigua, per tres motius:Dóna vida, els èssers vius necessiten aigua. Tales creia que la màteria portava a la vida. La terra sura a l’aigua. ANAXIMANDRE Va ser dels primers que es va plantejar l’evolució de les espècies, sobretot dels èssers humans, es pensaba que l’home había de provindre d’una altre espècie, ja que es preguntava com habíem pogut sobreviure des dels orígens tot hi sent tant dèbils quan naixem.Anaximandre no pensa igual que Tales, si tot ha de vindre de l’aigua com es pot explicar que sorgeixi el seu contrari que és el foc. Anaximandre va pensar que l’arjé no podía ser l’aigua. No podía tenir qualitats materials, i per tant va anomenar APEIRON a allò indeterminat, i com no té qualitats pot ser qualsevol cosa. ANAXIMENES Anaximenes també és un observador dels processos naturals com Tales, i per tant és un filòsof naturalista. Amb aquest pensador fem un pas enrere pel que fa la materialitat.*Per Anaximenes el primer principi és l’aire que està en perpetu moviment i és etern. No es tracta d’algo tan físic com l’aigua ni és un APEIRON indeterminat, sinó que té qualitats però menys intangibles. Per AnaxíMenes l’arjé és l’aire. Aquest aire intenta explicar els canvis de tot el que existeix a partir de dos conceptes: el de condensació, és a dir que, l’aire quan es condensa es transforma en vent, quan es condensa més es transforma en núvol, després en aigua, després en terra i finalment en pedra. I l’altre concepte és el de la rarefacció, quan l’aire es dilata es transforma en foc. Aquest autor intenta explicar com de l’aire sorgeix tot, com canvis quantitatius provoquen canvis qualitatius. En definitiva, el que hem de valorar és el seu esforç intel·lectual per deixar enrere els mites i de pensar que tot ve d’un únic i primer principi.

PITAGÒRICS: PITÀGORES Pitàgores, representant dels pitagòrics, neix a l’illa de Samos (Àsia menor) i funda una escola a Itàlia; l’Escola Pitagòrica, molt religiosa i que tractava temes com l’ànima, la natura i les matemàtiques. Alguns diuen que eren una secta. Segons la teoria pitagòrica que consistia en dues doctrines, trobem que en la doctrina de l’ànima la nostra ànima es reencarna (transgressió), I per tant creien en el procès de purificar l’ànima mitjantçant el silenci, les matemàtiques i la música, i si millor la purificaves, millor et rencarnaves. L’arjé en aquest cas era la doctrina del nombre, per ells el número dona l’explicació a tot, és la base de la nostra natura. HERÀCLIT Heràclit, Per ell l’arhé és el foc, però aquest és l’element més inestable pels grecs, però com que ens està afirmant que el primer principi de tot és el foc, també ens afirma que tot és un canvi constant i la realitat és inestable, és el que anomenem PANTA REI (tot en canvi constant). Com a conseqüència de l’afirmació anterior, hi ha un perill, i és la negació del principi d’identitat (A=A). És quan introdueix la lluita de contraris (per exemple la nit i el dia), que és una lluita constant i sí que és estable, perquè en el fons hi ha un LOGOS. Es busca la raó, el logos, en tot allò que existeix. En definitiva, la lluita de contraris és la única realitat estable.*Així doncs, es podria dir que el canvi es troba en una base que es sustenta en la lluita de contraris i és estable perquè està regit per un LOGOS.

PARMÈNIDES Per parmènides hi han dues vies de coneixement en l’èsser humà; L’opinió, que no és el que penses, sinó tot el coneixement que arriba pels sentits.Parmènides desestima aquesta via de coneixement perquè ens enganya.La veritat, com a sinònim de la raó i com a via de coneixement.*Per ell l’única realitat és l’ÈSSER, que és tot (l’univers) i és inmòvil. Per tant posa en dubte el terme d’Arjé ja que si sempre ha existit una única realitat no hi ha hagut un principi.Ens diu que el que és, és, i el que no és, no és. El que ara és una cosa no pot arribar a ser-ne una altra, perquè el no ser no és una cosa. I si alguna cosa ve a ser, o ve del ser o ve del no ser, és a dir, no hi ha un veritable canvi.

ELS PLURALISTES aquells filòsofs que pensaven que la pluralitat del que existeix no pot sorgir d’un únic principi. Tot prové d’una pluralitat de primers principis. I per altre banda s’introdueix la causa eficient per explicar el canvi.EMPEDÒCLES*Per aquest filòsof l’arjé és l’aire, l’aigua, la terra i el foc, i la seva causa eficient és l’amor i l’odi. Ens diu que en l’arjé, s’introdueix l’amor que produeix que els quatre elements s’uneixin i que que tot vagi sortint d’allà i l’odi és qui destrueix, disgrega.ANAXÀGORES Anàxagores té com a tesi que tot està en tot, i l’arjé són les homeomeries. Es tracten de partícules diminutes i invisibles que no es poden veure ni captar pels sentits i que contenen pulsacions de tot.Anaxàgores es planteja perquè una vaca menja només herba però en canvi creix, és a dir crea carn, llet, òs... I arriba a la teoria de que es Déu a les homeomeries aquestes, que estàn formades per moltes pulsacions.La causa eficient és la NOUS (intel·ligència, raó) que governava l’univers i posava en moviment les homeomeries però gairebé no apareix en la seva obra.

ATOMISTES: Amb als atomistes Leucip i Demòcrit tenen com arjé els àtoms, que són petits i no es poden percebre pels sentits. Tampoc tenen cap qualitat (excepte la de ser sòlids) i difereixen de tamany i forma. Són infinits en nombre i es mouen en el BUIT (és una manera de no ser), això últim és una condició física que permet la separació i moviment dels àtoms i va en contra de Parmènides quan diu que “...El que no és, és tan real com el que és “. Sense tot lo d’abans als atomistes no podríem haber arribat a aquesta teoría força sòlida i que regeix la física.

CONCLUSIÓ, el que s’ha de valorar dels presocràtics és el seu esforç per deixar de banda els mites per poder explicar la realitat.